Partits i entitats homenatgen Companys en el 80 aniversari del seu assassinat pel franquisme, amb limitacions per la Covid

Partits i entitats homenatgen al llarg d'aquest dijous la figura del president de la Generalitat, Lluís Companys, en aquesta ocasió amb motiu del 80 aniversari del seu assassinat afusellat per la dictadura franquista. Tot i la rellevància de l'efemèride amb aquestes vuit dècades de la mort de l'únic president democràticament elegit assassinat a Europa, les mesures contra la Covid, en plena pandèmia, ha comportat limitacions. El Castell de Montjuïc ha tornat a ser l'escenari principal dels homenatges, però per exemple Esquerra ha fet un acte de petit format anul·lant la tradicional marxa de torxes de matinada per evitar aglomeracions.

Des de l'àmbit de les entitats destaca la iniciativa de la Comissió de la Dignitat que ha produït un documental on ha donat un paper preeminent a la cultura: cinema, música, teatre i dansa s’uneixen per reivindicar la figura de Companys i denunciar-ne el crim.

Vilalta: "Ens conjurem a fer possible i avançar amb fermesa per culminar la república catalana"

Com cada any Esquerra ha estat una de les primeres delegacions en retre homenatge a Companys al Castell de Montjuïc on va ser afusellat. Era encara negra nit a dos quarts de set de la matinada. La secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha destacat que el seu partit són els "hereus" del president Lluís Companys, que avui fa 80 anys que va ser afusellat. Des del Castell de Montjuïc, per commemorar aquesta efemèride, Vilalta ha destacat que ERC està "més compromesa que mai per avançar fermament cap al camí de la llibertat. "Ens conjurem a fer possible i avançar amb fermesa per culminar la república catalana", ha afegit. Segons Vilalta, cal voluntat política per entendre que la resposta és l'exercici de l'autodeterminació i l'amnistia.

Per la seva banda, el president de la federació d'ERC a Barcelona, Gerard Gómez del Moral, ha destacat que Companys és el primer president d'ERC condemnat per rebel·lió per haver proclamat l'estat català i ha afegit que no ha estat el darrer president d'ERC condemnat, en referència a Oriol Junqueras, condemnat per l'1-O a 13 anys de presó.

Continuant amb el paral·lelisme, ha recordat que Companys va ser amnistiat per Manuel Azaña i, per tant, ""és el primer president amnistiat per les forces democràtiques". En aquest context, ha reclamat a l'Estat una llei d'amnistia per al conjunt dels represaliats.

Per la seva part les institucions han estat encapçalades per la del Govern de la Generalitat que ha reivindicat que els ideals de Companys "són més vius que mai" i ha insistit en reclamar a l'Estat que demani perdó per reparar un acte "ignominiós". Després de fer la tradicional ofrena a la tomba de Companys, al cementiri de Montjuïc, el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, també ha destacat que la repressió continua i ha citat la inhabilitació de Quim Torra i la presó del govern de l'1-O. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha tornat a reclamar a l'Estat que demani perdó per un fet "ignominiós".

El president del Parlament, Roger Torrent, ha assegurat que els valors de Companys continuen vigents. "Avui ens mantenim fidels als seus principis i continuarem la seva lluita", ha afegit després de fer l'ofrena floral davant la tomba al cementiri de Montjuïc. Torrent també ha lamentat que cap president del Govern espanyol ni cap d'estat hagi demanat disculpes de manera formal per l'afusellament del president de la Generalitat, a diferència del que han fet països com França i Alemanya. "No volem venjança, volem justícia. El que volem és memòria per al president Companys", ha defensat.

Nombrosos dirigents polítics i personalitats han recordat també la figura de Companys a les xarxes i han condemnat el seu assassinat ara fa 80 anys, entre ells els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha celebrat la nova llei de memòria històrica com un acte de "justícia, de futur i d'esperança" tot i que ha lamentat que arriba "dècades tard". Després de fer l'ofrena floral, Colau ha afirmat que permeterà "reivindicar i restaurar completament la memòria democràtica i figura de Companys i de tots els demòcrates repressaliats durant el franquisme". L'alcaldessa ha demanat que la tramitació d'aquesta nova llei "sigui ràpida" i es llegeixi també com un compromís que no es permetrà que el feixisme torni mai més.