El flirteig amb la possibilitat d'una crida anticipada a les urnes venia de lluny. L'entorn de Presidència havia sospesat l'ús d'aquesta prerrogativa estatutària al llarg de l'últim any però el globus sonda sempre acabava punxant. Fins ahir. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, anunciava després d'un Consell extraordinari l'avançament de les eleccions autonòmiques valencianes.

La seua principal justificació: la singularització del calendari electoral propi amb l'objectiu, va dir, d'avançar en l'autogovern i visibilitzar el "problema valencià" a escala estatal. Un argument, però, que xoca paradoxalment amb la data escollida: el 28 d'abril, el mateix dia dels comicis estatals. S'està quedant Puig amb nosaltres? L'operació singularitza o espanyolitza encara més la cita electoral valenciana?

Les veus consultades per a aquest article no dubten de la contaminació que es produirà per la dinàmica política estatal. Més encara tenint en compte la inqüestionable tradició sucursalista en el comportament de l'electorat valencià, on el fenomen del vot dual podria quedar aquesta vegada més diluït que mai. Per Andrés Boix Palop, professor de dret públic de la Universitat de València, és just això el que busca Puig: davant unes perspectives electorals en clau valenciana que per al PSPV-PSOE no eren dolentes però tampoc particularment bones, el president es lliura a la inèrcia del vot estatal, aprofitant el vent a favor que les enquestes li donen a Pedro Sánchez.

Però a més d'aquest efecte, l'anunci d'ahir també té una lectura clarament interna en relació amb els seus socis de govern, Compromís, l'únic partit estrictament valencià que es presenta a les eleccions. La coalició volia jugar les seues cartes el 26 de maig, tot aprofitant-se de la forta implantació municipal per afrontar també la partida autonòmica. "La decisió del PSPV-PSOE i de Puig demostra que la seua prioritat, abans fins i tot de conservar el govern del Botànic, és tractar de destrossar el seu rival potencialment més perillós", raona Boix. La formació valencianista, contrària a l'avançament, va escenificar ahir el seu desgrat a través d'una compareixença de la vicepresidenta Mónica Oltra, visiblement dolguda. Oltra ha argumentat que el govern del Botànic havia pres 5.746 decisions per unanimitat a favor del poble valencià però que la d'ahir havia estat l'única decisió presa sense aquesta unanimitat, imposant-se el vot de qualitat del president.

Per Quico Miralles, politòleg i consultor, es tracta d'un moviment tàctic i partidista davant d'una cita electoral atomitzada i polaritzada. "Puig juga al doble o res. El PSPV-PSOE tem estar en minoria al Consell. Es juguen el Botànic a canvi de poder governar amb certa comoditat i sense les pressions que han rebut aquesta legislatura per part dels seus socis", sosté. De fet, tot i la imatge de govern cohesionat, les tensions entre càrrecs mitjans s'han fet presents al llarg de la legislatura. Aquesta animadversió ha cristal·litzat en aquest avançament electoral deliberat que, segons apunta el politòleg, acaba amb les opcions de Mónica Oltra d'optar a la presidència de la Generalitat.

"Puig haurà valorat els beneficis però no sé si ha mesurat bé els riscos", expressa, per la seua banda, el periodista Antoni Rubio. Amb la dreta mobilitzada després dels resultats a Andalusia, està per veure com li surt la jugada al president. Per a Rubio, si les esquerres tornen a sumar, el capítol d'ahir marcarà les cartes en la batalla per la presidència, que aquest cop seria més dura que el 2015. Podem, la tercera pota de l'acord del Botànic, ja va insinuar fa uns mesos que el president no ha de ser necessàriament el més votat.

La participació, el factor diferencial

Més enllà de la "singularització", el veritable motiu al qual es penja el president Puig és el de la recerca d'una participació històrica. Adossar els comicis valencians a una cita electoral estatal que es preveu molt mobilitzada suposa sumar opcions a les possibilitats de les formacions progressistes valencianes. Tot això, tenint en compte que el vot en unes autonòmiques al País Valencià se sol situar en un 70% i que la participació sol pujar bastant en unes estatals. En aquest territori, un dels que aconsegueix sempre major participació, el vot en les estatals pot disparar-se de tres a sis punts respecte a unes autonòmiques.

"El PSPV-PSOE calcula més o menys encertadament sabent que una participació per sobre del 75% el beneficia. No obstant això, si la cosa es queda en un 70 o 71%, pot passar de tot", explica Miralles. Pel politòleg, la lectura que ha fet el PSOE implica incrementar cinc punts la participació pensant que així se salven, amb la por evident que la qüestió a Catalunya es reactive i que una part del seu electorat pogués abstenir-se.

Així doncs, els valencians estan cridats a votar el mateix dia que elegiran els representants per a les cambres estatals. Tal com subratlla el periodista Rubio, ho faran enmig d'un pont festiu, cosa que pot accelerar els tràmits del vot per correu, amb tots els dubtes de fiabilitat que això genera. Està també per veure si les eleccions valencianes interessen a la resta de l'Estat o si més aviat el "problema valencià" queda fagocitat per la dinàmica estatal. El 29 d'abril, en molts pobles valencians, es representaran com cada any els miracles de Sant Vicent Ferrer, el patró pel qual és festa aquest dia. En els altars polítics, potser alguns esperen alguna cosa més que un miracle.