El Parlament reclama al Govern espanyol una investigació transparent sobre el 'Catalangate'

El Parlament reclama que el Govern espanyol investigui "amb la màxima celeritat i transparència" l'espionatge a membres de l'independentisme i que "assumeixi les responsabilitats a totes els nivells necessaris". També es compromet a protegir i preservar els drets dels afectats i "personar-se en les causes que s'obrin arran de les denúncies de les víctimes".

Reclama a l'Estat mesures "urgents" per "erradicar l'espionatge polític"

Aquesta declaració l'han tirat endavant ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem a la Junta de Portaveus. El PSC se n'ha desmarcat, tot i que fonts del grup parlamentari han apuntat a l'ACN que hi tenien disposició però que finalment hi han votat en contra perquè les esmenes que havien proposat no han prosperat.

La iniciativa signada reclama "l’adopció urgent per part de l’estat de les mesures per erradicar l’espionatge polític antidemocràtic, i garantir així que cap persona pugui ser víctima d’espionatge i persecució per defensar un projecte polític". Es reafirma el seu compromís democràtic de defensar els drets i llibertats de la ciutadania i, finalment, es compromet a protegir i preservar els drets de les persones espiades. També "a través de personar-se en les causes que s’obrin arrel de les denúncies de les víctimes, entre algunes de les accions a emprendre".

Els socialistes volien canviar, per exemple, que es parlés que l'espionatge anava "contra la dissidència política" o que es tracta d'una "persecució per defensar un projecte polític". La declaració apunta que la situació "ha de preocupar al conjunt de totes les forces democràtiques per l’evident vulneració de drets, especialment per garantir l’expressió democràtica i evitar l’abús autoritari, il·legal i il·legítim contra qualsevol dissidència política". El PSC volia que en lloc de dissidència política hi digués "forma de pensament polític".

També volien eliminar la part del text en què es relaciona el cas amb "la causa general contra l’independentisme, iniciada el 2017 per contrarestar un moviment pacífic, cívic i democràtic". 

Aragonès reclama explicacions i assumir responsabilitats

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha considerat aquest dijous que les explicacions que s'han donat per ara des del Govern espanyol per boca de la ministra de Defensa, Margarita Robles, no són satisfactòries. "No només són insuficients; són contraproduents per a poder recuperar un mínim de confiança. Dir que el CNI no es pot defensar? I els ciutadans no s'han de poder defensar?", ha dit en una entrevista a la Cadena Ser.

Aragonès no descarta demanar dimissions però reclama primer saber qui va ordenar-ho

Aragonès segueix exigint al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, "explicacions i transparència" per poder saber "qui va ordenar l'espionatge, què es va espiar i per què, i qui ho sabia i no va actuar", per a poder demanar les dimissions o accions polítiques que es consideri. El president, en aquest sentit, demana a Sánchez "un compromís clar per aclarir la situació". 

Per al cap de l'executiu català, de fet, "algú ha d'assumir les responsabilitats" per aquest "espionatge massiu" a l'independentisme, i no ha descartat en cap moment acabar demanant el cap de membres del Govern espanyol o del seu president. 

En aquest sentit, ha explicat que trencar les relacions i el suport al Govern espanyol o a la taula de diàleg no està de moment sobre la taula però tampoc es descarta "en funció de quina sigui la resposta" de Sánchez i el seu executiu. "No treballem en aquesta ruptura però la pilota està al sostre de l'Estat, no en el nostre. Qui ha de donar explicacions son ells. I a partir d'aquí, veurem. S'han de prendre mesures per a garantir la participació política", ha afegit.