El Parlament declara la República catalana amb 70 'sí', 10 'no', dos vots en blanc i 53 diputats absents

El Parlament de Catalunya ha aixecat la suspensió de la independència de Catalunya. Ho ha fet amb 70 vots a favor, 10 en contra, i dos vots en blanc, i amb els representants de C's, PP i C's absents de la Cambra en el moment de la votació. La declaració s'ha consumat en aprovar una proposta de resolució conjunta dels grups de JxSí i la CUP que, en el seu preàmbul, recull íntegrament la declaració d'independència del dia 10, que van signar els diputats de JxSí i la CUP com a "representants del poble de Catalunya", i que afirmava en un dels seus punts: "Constituïm la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social".

El resultat de la votació ha estat rebut amb mostres d'alegria per milers de manifestants congregats a les portes del Parc de la Ciutadella, on hi ha el Parlament. Pocs minuts després, el Senat ha aprovat per majoria absoluta l'aprovació de les mesures del Govern central per intervenir l'autonomia de Catalunya, en aplicació de l'article 155 de la Constitució. Passades les cinc de la tarda, els manifestants omplien de gom a gom la plaça de Sant Jaume de Barcelona, i en d'altres capitals catalanes s'han produït també concentracions espontànies de suport a la declaració d'independència.

Vots 'rebels'

La resolució s'ha aprovat per votació secreta en urna, a proposta de JxSí i la CUP. Hi han votat a favor 70 diputats, un menys dels que sumen JxSí (61) i la CUP (9). Per contra, els 10 vots en contra són un menys que els 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot, que havia anunciat en el ple que votaria en contra de la proposta. Els 53 representants de C's, PSC i PP no han participat en la votació i han abandonat l'hemicicle prèviament. Completa els 135 escons el diputat no adscrit Germà Gordó (ex PDeCAT), que havia afirmat en el ple que votaria 'sí'..

Aquest mètode ha deixat en l'anonimat el sentit del vot de cada diputat, cosa que pot esquivar previsibles represàlies legals per part de l'Estat. Que aquesta era la motivacio de la votació en urna ho ha deixat clar la diputada de la CUP Anna Gabriel, quan ha explicat que el seu grup donava suport a la votació secreta, per una qüestió de "política antirepressiva", i per la seva experiència al respecte. També ho ha vingut a deixar clar el líder del PP català, Xavier García Albiol, que ha recriminat als diputats independentistes que "no tenen nassos" de votar en públic per la independència, perquè "tenen por de la legalitat espanyola".

També s'ha oposat a la votació secreta el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, que ha recriminat als cupaires que optessin per "la foscor del vot secret". Coscubiela podia tenir una por raonable que algun dels seus diputats no respectés la disciplina de vot. De fet, els 10 vots en contra són un menys que el total dels escons del seu grup, cosa que indica almenys un vot 'rebel'. En aquest sentit, els diputats de CSQP han mostrat el seu vot negatiu abans d'acostar-se a les urnes. Amb tres excepcions: Albano Dante Fachín, Joan Giner i Àngels Martínez Castells, tots tres de Podem Catalunya.

EL president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no ha intervingut en el ple, així com tampoc el vicepresident Oriol Junqueras. Sí que ho han fet després, en un acte solemne a les escales de la Cambra en què el Parlament ha traslladat al Govern "l'encàrrec" de "construir la República". En l'acte, a més, els alcaldes presents s'han posat a disposició de la nova "República", per aclamació, després que així els ho demanés l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, davant la "involució de l'Estat espanyol i el "menysteniment de les institucions catalanes".

Puigdemont -presentat com a "president de Catalunya", ha destacat que aquest divendres una "àmplia majoria" dels diputats "legítimament escollits" han "culminat un mandat" expressat a les urnes. Ha parlat "des del cor i l'emoció", però també des de "la legitimitat i la raó". Ha advertit que "a partir de demà ens tocarà mantenir el pols del país i defensar la dignitat", en al·lusió implícita no només als primers dies de la autoproclamada nova república, sinó també a l'aplicació imminent del 155. I ha recalcat que cal fer-ho "en el terrenys de la pau i el civisme". 

Puigdemont s'ha dirigit igualment als alcaldes presents, dient-los que representen la "solidaritat entre institucions i ciutadania" necessària per a la "construcció del país". I ha insistit que Catalunya és una "nació antiga", que sempre s'ha expressat "pacíficament"

Junqueras, per la seva banda, ha demanat "confiança" en el Govern als ciutadans que puguin tenir "dubtes" sobre el camí que s'obre a partir d'ara. I ha dedicat una part significativa a traçar complicitats amb "els pobles d'Espanya". "Volem un futur en comú, molt millor", ha expressat. Recalcant que aquest futur en comú Catalunya el recorrerà "amb les eines pròpies d'un Estat".

Dia "dramàtic" per a C's

En el debat previ, el portaveu del grup de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha començat la seva intervenció declarant que "avui és un dia dramàtic per a Catalunya". Ha lamentat que els diputats independentistes -que ha considerat com una minoria, i que van "perdre" el "plebiscit" del 27S- pretenen declarar la independència sense la majoria necessària de dos terços que es requereix per reformar "el nostre estatut".

En la mateixa línia, ha acusat JxSí i la CUP de pretendre proclamar la República "en virtut de la llei de Transitorietat "aprovada amb trampes" al Parlament, d'acord amb "lleis flagrantment il·legals", i basant-se en un referèndum "que va ser una absoluta vergonya democràtica per a tothom".

Carrizosa també ha donat per fet que hi haurà eleccions autonòmiques a Catalunya -com reiteradament demana el seu partit, i com contempla el pla d'intervenció de l'autonomia del Govern del PP-. Ho ha fet quan ha predit que C's, "després d'unes eleccions", podrà "restaurar la democràcia a Catalunya".

El PSC, contra un "estat petit" i "empobrit"

Molt més breu ha estat la socialista Eva Granados, que ha avançat -ja ho havien deixat clar abans de començar el ple PP i C's- que la seva formació no participaría en la votació de la resolució independentista de JxSí i la CUP.

Granados s'ha preguntat retòricament "quina República, quin model de democràcia i quin model de país?" defensen els diputats independentistes, i ha lamentat que pretenguin "crear un estat petit, allunyat de tot i empobrit".

La diputada socialista ha assegurat igualment que la seva formació ha "treballat fins al darrer segon pel diàleg", i que s'han "deixat la pell per no arribar fins aquí". "Se’ns ha dit feixistes, se’ns ha fet fora de governs municipals per treballar pel nostre país i defensar les nostres idees", ha criticat. I ha acusat els diputats de la majoria independentista "d'enterrar" l'Estatut "amb 72 diputats" quan "en calen 90" per reformar-lo. 

Granados ha culpat igualment l'independentisme de l'aplicació del 155, quan ha dit que "ningú" desitja la intervenció de l'autonomia, però que aquesta és una "conseqüència" de les decisions de JxSí i la CUP.

CSQP vol mantenir els "ponts" de "diàleg"

Per Catalunya Sí que es Pot, la seva diputada Marta Ribas -coordinadora nacional d'ICV- ha lamentat que no es pugui sotmetre a votació punt per punt la proposta de resolució de JxSí i la CUP, i ha explicat que la seva formació votaria "no a tot". Un dels punts de la resolució declara "l'inici del procés constituent", que en els darrers mesos s'ha considerat com a possible punt de trobada entre l'independentisme i l'espai dels Comuns.

Ribas ha recordat als independentistes que la seva formació està oposant-se a la intervenció de l'autonomia "des del Senat" i arreu de l'Estat. Però ha considerat que la declaració d'independència "no ens protegirà de l'article 155", sinó que "el que fa es empetitir aquesta majoria contra el 155". 

"Tothom sap que ens hem deixat la pell perquè tot això es resolgués per la via del diàleg", ha reiterat, i ha proclamat que el seu "pont" segueix "ferm”.

El PP, personalment contra Junqueras

El portaveu del grup del PP, Alejandro Fernández, ha qualificat de "populista" el projecte independentista, citant Giovanni Sartori. Ha carregat especialment -i personalment, com havia fet abans Carrizosa- contra Junqueras, a qui ha recriminat les seves "llàgrimes de cocodril". Fernandez ha al·ludit a la seva intervenció davant les càmeres de TV3 el 20S, després de les detencions de càrrecs de la seva conselleria per la Guàrdia Civil. "A la vida adulta i política s'arriba plorat de casa", li ha etzibat.

Fernández s'ha queixat igualment que sectors independentistes hagin qualificat de "fatxes" i "botiflers" gent molt diversa, des de polítics del propi PP a integrants del PDeCAT com Santi Vila, passant per artistes com Joan Manuel Serrat o Isabel Coixet. I fins i tot el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que també va ser titllat en els mateixos termes el dia anterior "durant tres hores", segons ha afirmat Fernández

JxSí: la independència ha passat "per les urnes"

Molt diferents han estat les intervencions dels grups promovents de la resolució. Per JxSí, la seva portaveu -i número 2 d'ERC-, Marta Rovira, ha destacat que "Catalunya sempre ha ofert diàleg", i que "massa vegades" aquests fruits han estat "anul·lats". Ha assenyalat que els independentistes "no volem imposar la independència a ningú", sinó que aquesta ha estat "sotmesa a les urnes el 27s i l'1-O". I ha proclamat que "els drets que es fan fer reals l'1 d’octubre ara s'han de fer llei". 

Rovira ha alertat igualment que "venen temps difícils, moments de tensió", i que el pas a la independència "no serà gratuït". També s'ha recordat dels molts catalans que "que no volen la independència, i que cal que siguin escoltats". Però ha lamentat que "avui  malauradament, les diferències són amenaçades des de l'Estat", en al·lusió a l'aplicació del 155.

Més encara s'ha referit al 166 el diputat de la CUP Carles Riera. "Hem de construir la República en un context de lluita i de resistència", ha assenyalat, i ha cridat el "poder popular català" a fer front al "poder autoritari de l'Estat espanyol". Riera també ha qualificat el procés independentista de "revolució democràtica", i que aquest divendres s'iniciava "la destitució del règim del 78 i de la monarquia borbònica a Catalunya".