Este artículo se publicó hace 7 años.
El Parlament crearà un grup de treball sobre casos de nens robats en temps del franquisme i en democràcia
La proposta de resolució destaca que es tracta d'un "delicte continuat i una vulneració permanent dels drets humans, i que l’obligació d’investigar perdura fins que es trobi la persona desapareguda".
Públic
Barcelona-
El Parlament de Catalunya crearà un grup de treball per estudiar els casos de desaparició de nadons i infants tant en els anys de la dictadura de Franco com fins ben entrada la democràcia. La cambra catalana vol d'aquesta manera donar suport a les famílies que des de fa dècades demanen l’esclariment dels fets.
La proposta de creació d'aquest grup, aprovada per unanimitat a la Comissió d'Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament, inclou una invitació a participar en les reunions de treball "d'experts, representants de les diferents unitats del Govern afectades, així com també a representants d’associacions i entitats que hi estiguin relacionades, amb l’objectiu de conèixer amb més detall la situació i elaborar un informe de conclusions".
Una llei clara sobre nadons desapareguts i víctimes
Quan estigui enllestit aquest informe es posarà en coneixement del Govern per tal que es pugui aprovar una llei ben clara sobre aquests fets.
La diputada de Junts pel Sí Magda Casamitjana ha explicat a Públic que, per donar resposta a les desenes de propostes que s'han fet i les demandes de les entitats, es farà una anàlisi profunda i transversal, que exigirà la implicació de si més no de cinc departaments.
El de Salut, perquè caldrà demanar l'apertura dels arxius d'hospitals, clíniques i maternitats, per tal d'investigar les dades que tinguin sobre possibles nens despareguts entre els anys 36 i 90. Governació, per poder revisar expedients de clíniques i esglèsies oberts durant aquests anys. Benestar Social, perquè hi ha mares que assenyalen desaparicions fins l'any 90 i és possible que s'hagin donat casos d'adopció a través de la Generalitat sense saber que es tractava de nens robats. Justicia, perquè hi ha denuncies però no hi ha proves sobre criatures que no se sap si van morir o no, i això ha donat lloc a "causes retingudes però no arxivades". I Interior, perquè cal saber qui i què s'ha investigat sobre els casos denunciats.
"El Parlament de Catalunya, en els darrers anys i de forma reiterada, ha rebut diverses preguntes i iniciatives interessant-se per la desaparició de nens tant en els anys de la dictadura de Franco com fins ben entrada la democràcia", assenyala la resolució aprovada en Comissió.
Ha rebut peticions de l’entitat "SOS Bebès Robados" demanant assessorament, protecció i suport a les seves reclamacions. "Les parts afectades demanen que hi hagi un reconeixement pel patiment inhumà de mares i dels fills que hagin pogut estar sostrets dels seus entorns familiars i sol·liciten una resposta adequada per part de les administracions públiques", es diu en el mateix text. És per això que es demanarà que aquestes persones siguin declarades "víctimes" del robatori de persones i que també rebi el mateix tractament aquells homes i dones que han descobert que no son fills de les persones que els van adoptar contra la voluntat dels seus pares.
Coses que no quadren
"A tots els casos estudiats", assenyala Magda Casamitjana, "hi ha coses que no quadren. Documents desapareguts, documents trencats, perduts a causa d'inundacions...".
La diputada, que té la voluntat d'actuar com a coordinadora del Grup de Treball, afirma que a Catalunya s'han detectat més de 300 casos i arreu l'Estat més de 3.000.
Casamitjana proposa a més que el Grup Treball es coordini amb iniciatives semblants que s'han proposat a les cambres legislatives de Canàries, Andalusia, País Basc i Comunitat de Madrid.
La proposta de resolució es basa en la legislació vigent internacional, estatal i catalana que reconeix el «dret humà a la vida familiar» i que tipifica com a "delicte que no prescriu la desaparició forçosa de persones". Remarca que es tracta d'un "delicte continuat i una vulneració permanent dels drets humans, i que l’obligació d’investigar perdura fins que es trobi la persona desapareguda".
Recorda que "la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones
contra les desaparicions forçoses, ratificada per l’Estat espanyol el febrer de 2011,
estableix que 'els Estats han d’adoptar les mesures necessàries per buscar i
identificar els nens víctimes de desaparició forçosa', i que en sentit similar es pronuncia el protocol de Nacions Unides per prevenir, reprimir i sancionar el tràfic de persones, especialment dones i infants, que va ratificar l’Estat espanyol el desembre del 2003".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..