La primera incògnita de la nova legislatura catalana ja està resolta, encara que s'ha mantingut fins pràcticament el mateix moment de les votacions. El nou Parlament de Catalunya de la XV legislatura arrenca amb Josep Rull, de Junts, a la presidència i una Mesa de majoria independentista, amb dos membres de Junts, dos d'ERC i tres del PSC.

Els socialistes no han pogut, o no han volgut, neutralitzar aquesta majoria independentista. Per a això requerien el vot del PP, a més d'estrènyer l'accelerador jurídic per forçar l'anul·lació dels vots de Carles Puigdemont i Lluís Puig prohibits pel Tribunal Constitucional.

El rebuig d'ERC a una Mesa del Parlament controlada pel tripartit d'esquerres, amb el PSC i els Comuns, fins i tot renunciant a la presidència de la cambra per part dels republicans, deixava poc marge per evitar la majoria independentista. I segons quins moviments dels socialistes podien hipotecar definitivament la negociació del PSC amb Esquerra per a la investidura de Salvador Illa. Que no està garantida ni de bon tros, però pactar amb el PP la Mesa i bregar als tribunals contra els diputats independentistes podia fer descarrilar abans de començar a negociar.

D'aquesta manera, un cop superada la complexa constitució del Parlament de Catalunya, una de les més incertes i disputades de la seva història, s'obre pas el nus gordià de la legislatura. Que no és altre que la investidura del president de la Generalitat. D'entrada, l'únic que té opcions reals és Salvador Illa, després de la victòria del PSC a les eleccions del 12 de maig. Però amb només 42 diputats, molt lluny dels 68 de la majoria absoluta, res no té garantit el líder dels socialistes catalans.

El PSC necessita ERC per a la investidura

El PSC depèn per aconseguir la majoria necessària per a la investidura de tancar un acord amb ERC i els Comuns. Si no ho aconseguissin dependria aritmèticament de la suma amb el PP i Vox, acord que és pràcticament impossible. Els socialistes sempre han deixat clar que parlaran amb tots els grups tret de l'extrema dreta. I el PP i Vox no semblen tenir cap incentiu a donar els seus vots als socialistes, amb els quals estan durament enfrontats i als que acusen de "còmplices dels independentistes". El concurs d'ERC, doncs, es prefigura decisiu.

La composició de majoria independentista de la Mesa del Parlament, i amb presidència de Junts, sens dubte impactarà en el desenvolupament d'aquesta segona etapa negociadora cap a la investidura del president de la Generalitat. Però tots els grups consultats, començant per ERC, asseguren que són dos escenaris diferents. I adverteixen que la negociació per a la constitució del Parlament no té cap connexió amb la de la investidura.

"Ara comença una nova negociació, i veurem què és el que està disposat a posar sobre la taula cada aspirant i quines possibilitats té. Nosaltres tenim unes condicions explicitades i fermes que s'hauran d'atendre, però la responsabilitat ara mateix recau en el PSC i Junts que van ser les forces més votades. Nosaltres serem a l'oposició", assegura un membre de la direcció d'Esquerra.

Investidures, dues per a Illa i una per a Puigdemont

La primera decisió que haurà de prendre el nou president del Parlament, Josep Rull, és designar la primera investidura que caldrà fer abans del 25 de juny. I que, la protagonitzi qui la protagonitzi, serà fallida amb tota seguretat, atès que no es preveu a tan curt termini cap possible acord que garanteixi la majoria necessària abans d'aquesta data.

La composició final que ha tingut la Mesa del Parlament, amb majoria independentista, permet pensar que es formalitzarà la petició de Carles Puigdemont de poder optar a una investidura. "Les votacions d'aquest dilluns per constituir el Parlament avala el que hem defensat, hi ha una majoria independentista superior a la que poden aglutinar els socialistes", assegura un membre de la direcció de Junts i pes pesant al grup parlamentari. "La investidura de Puigdemont i la seva aspiració a presidir la Generalitat són absolutament legítimes", remata.

Encara que hi ha poca informació, alguns diputats de Junts comentaven al Parlament que el més prudent per a Puigdemont seria que la investidura se celebri a finals d'estiu, per donar temps que s'apliqui la llei d'amnistia. No podem oblidar que, de moment, Puigdemont té una ordre de recerca i captura en vigor del Tribunal Suprem i que els jutges disposen de dos mesos per decidir sobre l'aplicació de la llei.

Amb aquests comentaris ressonant, tot apunta que Salvador Illa podria ser el designat per a una investidura fallida el 25 de juny, que posi en marxa el cronòmetre i activi el període de dos mesos d'intenses negociacions per arribar a un acord d'investidura i evitar la convocatòria automàtica de noves eleccions. Encara que Illa també podria declinar per no disposar dels suports necessaris i el president del Parlament la donaria per fallida activant igualment el temps de dos mesos.

Al final d'aquest període, que té com a límit el 25 d'agost, és quan es podria celebrar la investidura de Puigdemont, que de ben segur també seria fallida ja que, encara que tingui el suport d'ERC i la CUP, en aquest cas -a diferència del sistema de vot nominal de la constitució del Parlament- requereix majoria absoluta o més vots favorables que negatius. I per tant requeriria l'abstenció del PSC, cosa que ja està totalment descartada.

Les condicions d'ERC per a la investidura

Tot plegat porta a una segona investidura d'Illa a finals d'agost, que dependrà del procés negociador que començarà a partir d'aquest dimarts, que serà complex i en què es preveu un possible acord in extremis, si és que s'arriba a donar. Sens dubte, la composició de la Mesa del Parlament, després d'un nou acord independentista, accentuarà la pressió des de Junts sobre ERC. Els postconvergents persegueixen evitar la investidura de Salvador Illa, tal com ja va avançar Públic.

Tot i això, ERC s'obre a "moure la posició" en les negociacions per investir el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. Però posa com a condició que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, "mogui fitxa" respecte al "finançament just i singular" per a Catalunya. ERC fixa dues grans condicions per estudiar una investidura d'Illa: una proposta de finançament "singular" per a Catalunya i un full de ruta "clar" per celebrar un referèndum acordat. Tot i que els republicans no renuncien a cap dels dos temes, dirigents d'ERC com la secretària general, Marta Rovira, posen el focus en el finançament.

Rovira assegura que els republicans "només" mouran "la posició" si és "per afavorir la gent". "Si Illa vol els nostres vots, sàpiga que posarem les persones al centre", remarca, afegint que per aconseguir "millors hospitals i escoles" cal que Catalunya pugui "recaptar impostos".

El front independentista ressuscita, malgrat tot

L'independentisme ha mostrat aquest dilluns capacitat de maniobra en la complexa i diversa política catalana, malgrat les notables reculades electorals en tot aquest cicle electoral i després d'haver perdut la majoria al Parlament, després de més d'una dècada de procés. I és evident que tenir un exprés polític com a president del Parlament té un gran simbolisme. Però això no vol dir que s'hagi travat una estratègia conjunta per a la legislatura i encara menys respecte a la investidura presidencial. Segons fonts de la direcció d'Esquerra, "no tenim cap acord amb Junts, ERC posarà sobre la taula de negociació les seves condicions i serà sobirana en les seves decisions i la militància decidirà".

Un tema, el de la militància d'ERC, que és gens menor. Caldrà veure que pesa més en la seva decisió en la consulta a les bases, que marcarà si la legislatura fructifica amb Illa de president de la Generalitat o embarranca amb noves eleccions a l'octubre. I el corrent contrari a la investidura d'un socialista que genera l'entesa independentista en la constitució del Parlament d'aquest dilluns no és menyspreable. Els dirigents d'ERC i del PSC s'hauran d'esforçar molt a fons per posar sobre la taula de la militància d'Esquerra una proposta que il·lusioni més que el front independentista que un cop més Junts ha aconseguit forjar aquest dilluns al Parlament. Tot i anys d'atacs i retrets contra ERC que van arribar al clímax amb l'abandó del Govern conjunt presidit per Pere Aragonès.