El Parc de l'Alt Pirineu i Aigüestortes es converteixen en les àrees més protegides de la contaminació lumínica a Catalunya

El Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici s'han convertit en les àrees més protegides de la contaminació lumínica a Catalunya. El Departament d'Acció Climàtica ha decidit incloure 19 municipis d'aquestes dues zones dels Pirineus com a punts de referència de qualitat del cel nocturn. Entre les dues sumen 2.088 km² de superfície. 

En concret, són 15 pobles que formen part del Parc Natural de l'Alt Pirineu (Sort, la Guingueta d'Àneu, Esterri d'Àneu, Alt Àneu, Soriguera, Rialp, Llavorsí, Tírvia, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Lladorre, Alins, les Valls de Valira, Farrera i Baix Pallars) i quatre del Parc Nacional (la Vall de Boí, Vilaller, la Torre de Cabdella i Espot). Aquests se sumen als 74 municipis que el Govern ja protegeix de la contaminació lumínica.

Així doncs, Catalunya compta ara amb quatre punts de referència de qualitat del cel nocturn. A més del Parc de l'Alt Pirineu i Aigüestortes, amb la zona més gran del país protegida, hi ha l'Observatori Astronòmic del Montsec, amb una superfície de 2.034 km², i el Parc de la Serra de Montsant, amb un total de 32 municipis implicats i una superfície protegida de 736 km². 

Canvis en l'enllumenat

L'etiqueta de zona protegida davant la contaminació lumínica determina les característiques específiques que han de complir les instal·lacions d'enllumenat situades en el punt de referència i la seva àrea d'influència per garantir que l'impacte ambiental, l'afectació als ecosistemes i la dispersió de la llum estiguin dintre d'uns paràmetres mínims.

En concret, en zones d'especial protecció, l'enllumenat exterior que es pot instal·lar ha de ser aquell que garanteixi tres criteris bàsics: el to de la llum ha de ser carbassa; el flux de llum ha d'anar cap a baix, tot evitant enviar llum al cel o a zones on cal preservar la foscor, i cal disposar de sistemes de telegestió o regulació del llum per ajustar-lo, o fins i tot apagar-lo, on i quan per seguretat la llum no calgui.

La pèrdua de la foscor natural afecta la visió dels estels i és un factor més que amenaça la biodiversitat, ja que moltes espècies animals, i també vegetals, depenen de la foscor per dur a terme les seves accions vitals d'alimentació i reproducció. El Parc Natural de l'Alt Pirineu gaudeix d'una de les diversitats més grans de lepidòpters nocturns d'Europa. Hi viuen fins a 800 espècies diferents de papallones gràcies, en bona part, a la qualitat del cel fosc.

Xarxa de miradors

La figura de protecció també és una oportunitat per posar en valor un dels actius més importants del Pirineu. De fet, el Montsec ja és un referent internacionalment conegut pel seu cel fosc i pel seu desenvolupament astroturístic. En aquesta línia, el Parc Natural de l'Alt Pirineu ha creat una xarxa de 7 miradors d'estels que s'afegeixen al que ja hi ha a Port Ainé. La intenció és instal·lar-ne 6 més l'any vinent, de manera que tots els municipis protegits del parc en tinguin un.

El foment d'aquestes zones de protecció forma part d'un pla que està executant el Govern per protegir i posar en valor el medi natural nocturn de les zones més privilegiades de Catalunya i disminuir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) derivades del consum d'energia per a la il·luminació en un mínim del 60% en les instal·lacions d'enllumenat exterior, evitant gairebé 1.400 tones de CO2eq/any, i també en altres municipis de menys de 1.000 habitants normalment propers a zones d'alt valor natural.

Per fer-ho, s'ha aprovat una inversió de més de 9 milions fins a l'any 2028 procedents del Fons Climàtic, un fons que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.