El parc d'habitatge cooperatiu a Catalunya es duplica en només tres anys
La cooperativa Sostre Cívic, que ha rebut 31 milions de la banca pública europea per promoure pisos socials, creu que si el model creix i es fa escalable, fórmules com la cessió d'ús podran competir en igualtat de condicions amb la compravenda i el lloguer tradicional
Barcelona-
Un finançament de 31 milions per construir 350 habitatges socials a Catalunya de projectes ubicats a Manresa, Granollers, Vilafranca, Barcelona i Lleida. Aquesta operació, que acaba d'anunciar el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB), i que beneficiarà la catalana Sostre Cívic, suposa un rècord en la quantitat que s'atorga a una cooperativa per part d'un banc públic.
Més enllà del valor d'aquesta xifra, la iniciativa suposa "un aval al model cooperatiu en cessió d'ús". Així ho valora el portaveu de Sostre Cívic, Jose Téllez. L'acció permetrà l'entitat duplicar el parc d'habitatges. Actualment, Sostre Cívic té 250 pisos en cessió d'ús en els quals ja viuen famílies i compta amb 150 més en fase de promoció. L'ajut afavorirà l'impuls de 350 més, el que "ajudarà a la nostra consolidació en un període de dos o tres anys", detalla Téllez. El projecte aborda una de les dificultats històriques del sector de l'habitatge cooperatiu per posar en marxa les construccions: la disponibilitat de finançament.
A més del finançament, un dels hàndicaps en aquest àmbit es troba en la cessió d'ús del sòl per part de les administracions. Téllez reconeix que "les entitats financeres tradicionals no aposten per aquestes propostes i només ens queda la banca ètica, que té recursos limitats". Tot i que existeixen alternatives públiques com l'Institut Català de Finances (ICF) i el Instituto de Crédito Oficial (ICO), "vam tenir la necessitat de sortir de les nostres fronteres i acudir a Europa, en concret al CEB, per ampliar la nostra cartera d'inversions".
En una ciutat com Copenhaguen, un 60% dels habitatges prové de sòl d'origen públic
Sostre Cívic al·ludeix als beneficis que comporta el model danès, en què en una ciutat com Copenhaguen, un 60% dels habitatges prové de sòl d'origen públic. En la capital danesa, la llei afavoreix que un grup de llogaters comprin un bloc sencer i els transformin en cooperatiu.
Jose Téllez advoca per replicar a Catalunya aquesta estratègia, en la qual la voluntat política a la capital nòrdica facilita que un 30% del parc total d'habitatge ja sigui de règim cooperatiu en cessió d'ús. Aquesta fórmula, incipient al mercat català, consisteix en l'aportació d'un capital inicial i l'abonament d'una quota mensual per la utilització de l'habitatge de forma indefinida. En cas d'abandonar el pis, es retorna el capital inicial.
Més d'un miler d'habitatges
Els passos endavant gràcies al suport públic, com el del Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB), han derivat en un creixement sostingut del parc d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús a Catalunya. Des de 2021, en què es registraven 500 construccions, l'increment ha estat del 140%, superant els 1.200 pisos actuals. Aquestes dades, compartides per l'Observatori de l'habitatge cooperatiu Llargavista, constaten aquesta tendència a l'alça.
Des de 2021, s'ha passat d'un parc de 500 habitatges cooperatius en cessió d'ús als 1.200 actuals
Téllez augura que, aplicant una economia d'escala a aquestes iniciatives, "el nostre model podrà competir de tu a tu amb les modalitats tradicionals de la compravenda i el lloguer". De fet, precisa que l'impuls d'aquestes fórmules deriva en l'obligació d'abaixar preus per l'oferta més gran, tot i que en el cas de la cessió d'ús, aquesta encara sigui molt reduïda.
Encara que el parc global està per sota de l'1%, aquesta eina, segons afegeix, "ajuda a garantir el dret a l'habitatge". En aquest sentit, assenyala que "el ciutadà es mira amb bons ulls aquest model, ja que es basa en els serveis compartits, la vida comunitària i el valor de compra està a un preu de cost".
Cooperatives com Sostre Cívic insisteixen a aprofundir i reforçar les eines i els mecanismes que accelerin el suport públic a la cessió del sòl i els ajuts per facilitar la compra dels immobles per part de les cooperatives, que avui dia, esdevenen les limitacions principals perquè s'estengui el model. Durant la presentació del projecte, el president de Sostre Cívic, Carlos Alcoba, va explicar que les obres començaran a principis de 2025 i s'espera que els socis de la cooperativa puguin anar-hi a viure durant el 2026.
El sector admet que el model cooperatiu no resoldrà el problema residencial a Catalunya, però sí que es veu capaç d'ajudar administracions públiques a augmentar el parc d'habitatge protegit. D'acord amb els plans actuals de construcció, s'espera que en un futur se superi el miler de llars i de residents en habitatges cooperatius en 67 projectes, una vintena dels quals a la ciutat de Barcelona i més de la meitat a l'àrea metropolitana.
Canvi en les polítiques públiques
Les cooperatives d'habitatge expliquen que el model ha arribat tard a Catalunya perquè les polítiques públiques s'han enfocat a la propietat individual dels habitatges, deixant la porta oberta a fenòmens com l'especulació. A diferència d'altres formes que han existit històricament a Catalunya —com les cooperatives d'habitatge de propietat, on un cop feta la construcció es divideix horitzontalment la propietat i es reparteix entre els socis de la cooperativa—, el model de la cessió d'ús parteix de la idea d'una propietat col·lectiva, que trenca amb la dicotomia rígida entre la propietat privada i la pública.
Les cooperatives en règim de cessió d'ús parteixen de la propietat col·lectiva
Les cooperatives en règim de cessió d'ús parteixen de la propietat col·lectiva. Per tant, la propietat sempre roman col·lectivament i els usuaris tindran cessió d'ús i no podran disposar mai de l'habitatge per vendre'l ni traspassar-lo als seus fills. Aquesta fórmula d'habitatge cooperatiu és una de les que més s'està assentant a Catalunya, on normalment es presenta sota el paraigua de la cessió de l'ús del sòl, de forma que no es té ni la propietat del pis ni s'ha de pagar una renda a un arrendador.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..