Este artículo se publicó hace 2 años.
La paradoxa elèctrica: l''excepció ibèrica' abarateix un 13% un rebut de la llum que tot i així assoleix preus de rècord
Aquest mecanisme de compensació del gas situa els preus de l'Estat espanyol com els menys cars d'Europa, encara que això no impedeix que les factures domèstiques es mantinguin en les quanties més elevades de la història
L'excepció ibèrica, el mecanisme que a l'Estat espanyol i a Portugal redueix des del 15 de juny el pes del gas en la fixació del preu de l'electricitat al mercat majorista, està aconseguint reduir en una mica més d'una vuitena part la quantia dels rebuts de la llum. Però la seva aplicació no està impedint que, alhora, tant aquestes factures com les cotitzacions es trobin als nivells més elevats de la història.
L'excepció ibèrica consisteix a aplicar a l'electricitat generada mitjançant la crema de gas a centrals tèrmiques -que és la que marca el preu d'aquesta energia en el sistema de subhastes horàries-, un límit de 40 euros per megawat (Mw/h). Això fa que deixi de ser la clau i es combina amb una compensació a les companyies elèctriques, que es repercuteix als usuaris, pel cost real que ha tingut per a elles el combustible que han cremat.
És a dir, que a les elèctriques que exploten centrals tèrmiques se'ls paga el cost de la matèria primera però deixen d'accedir al magre negoci que fins a finals d'aquesta primavera feien amb el resultat de la seva crema. Canvia el sistema de ponderació amb la garantia de cobertura dels costos per a les companyies.
L'aplicació d'aquest mecanisme fa que la cotització de la llum al mercat majorista espanyol s'hagi reduït una mitjana del 19,98% entre el 15 de juny i el 31 d'agost, segons les dades d'OMIE, l'operador del mercat ibèric d'Electricitat, i del Ministeri per a la Transició Ecològica, que els difon diàriament al perfil de Twitter.
Concretament, en aquests primers dos mesos i mig d'aplicació de l'excepció ibèrica el preu mitjà del Mw/ha a les subhastes ha estat de 148,11 euros, que amb la compensació pel gas cremat s'elevava a 273,66, però que sense ella hauria arribat a 328,35. Els extrems d'aquesta fase inicial del sistema són el 37,5% del 18 d'agost i el 2,3% del 17 de juliol.
"El comportament dels actors del mercat elèctric no és el mateix amb aquest mecanisme que sense", expliquen fonts del Ministeri, que pronostiquen que "el més lògic és que l'estalvi s'incrementi a partir de la tardor" en anar guanyant pes tecnologies renovables com l'energia eòlica i la hidràulica, cosa que, sempre que el temps acompanyi, reduirà encara més el pes del gas.
"El mecanisme està funcionant en les pitjors condicions, amb anticicló i amb sequera, i tot i així genera estalvis", apunten les mateixes fonts.
Agost acaba amb la segona factura més cara de la història
Les darreres estimacions del Ministeri per a la Transició Ecològica situen en 2.012 milions d'euros l'estalvi per als consumidors derivat de l'excepció ibèrica en aquests dos mesos i mig i apunten que el primer any d'aplicació de la mesura rondarà els 10.000. Una xifra a la què cal sumar-hi la derivada de la reducció d'impostos, l'impacte dels quals en els comptes públics ha estat de 5.600 milions d'euros entre els mesos de juny del 2021 i del 2022.
La rebaixa de la llum per a les llars se situa al 13,5%, segons les estimacions de l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), que calcula el rebut del mes d'agost d'una llar mitjana amb tarifa regulada a 130,99 euros quan "sense l'aplicació d'aquesta mesura la factura mitjana hauria arribat als 151,55 convertint-se en la factura més alta de la història".
Es tracta, coincideixen OCU i Facua, de la segona factura més cara que han pagat les llars espanyoles, cosa que ja va passar al juliol, el rebut del qual passa ara a situar-se al tercer lloc amb els 176,73 euros del març al primer.
El rebut mitjà, que arrossega en un any una pujada mitjana del 70%, porta des del setembre del 2021 per sobre dels cent euros, un nivell que no havia assolit mai abans.
"Encara que l'aplicació del topall al gas i la baixada de l'IVA han frenat un increment molt més gran, aquestes mesures resulten absolutament insuficients", assenyala Rubén Sánchez, portaveu de Facua, que xifra entre 12 i 15 cèntims per quilowatt (Kw/h) la rebaixa que generen l'excepció ibèrica i la retallada d'impostos als rebuts domèstics.
La llum menys cara d'Europa i la més costosa a casa
"Estem en una situació excepcional que afecta la majoria dels països d'Europa. Agost ha estat el mes més complicat fins ara en combinar-se el preu del gas, que s'ha disparat i en un any ha passat de 46 a 239 euros per megawatt , amb unes circumstàncies meteorològiques de sequera i anticicló", apunta Enrique García, portaveu de l'OCU.
El preu car de l'electricitat es dona a tots els països europeus, en el cas d'Espanya amb un paradoxal escenari en què es combinen els preus més baixos d'Europa en els darrers dos mesos i mig amb els més cars del mercat local, segons dades d'OMIE.
La paradoxa elèctrica inclou que aquesta bretxa de preus del Mw/h es vagi obrint més com més puja el preu del gas i més dependència tenen dels subministraments procedents de Rússia els diferents països.
Així, el mercat majorista espanyol ha passat d'estrenar l'excepció ibèrica amb unes cotitzacions que només es veien superades per les de França i Itàlia, i només un 3,5% i un 11%, a tancar l'agost amb diferències del -32% al -62% davant dels principals països europeus i mantenir un nivell similar al dels escandinaus, que consumeixen més gas noruec que rus.
Aquest vertiginós encariment de l'electricitat, que està tenint uns intensos efectes d'arrossegament inflacionista a la zona de l'euro, ha portat la UE a plantejar-se una "intervenció d'emergència" als mercats elèctrics, cosa a què històricament s'havia negat.
El quilowatt puja més d'un 60% en només un any
"Si no es prenen mesures correm el risc d´entrar en un procés de destrucció de l'economia", assenyala Carlos Martín Urriza, director del Gabinet Econòmic de CCOO, que anota que "part de la inflació té un origen institucional: s'han pres mesures de guerra comercial amb Rússia clarament inflacionistes, com la desconnexió del gas i l'embargament del petroli, sense acompanyar-les amb mesures de compensació"
A l'anunciat canvi de postura de la Comissió Europea hi té molt a veure l'extensió per les principals economies de la Unió d'un fenomen que també està començant a castigar els consumidors espanyols: els desmesurats encariments del preu del quilowatt que està comportant la renovació en cascada dels contractes del mercat lliure després d'un any de tempesta energètica.
Segons dades de Selectra, el principal comparador de tarifes elèctriques que opera a Espanya, el quilowatt arriba des de començament d'any a Espanya una mitjana de 22,2 cèntims en les tarifes del mercat lliure, un preu netament superior al d'anys anteriors, ja que la mitjana era de 13,58 el primer semestre de l'any passat i de 18,78 el segon, fet que suposa sengles encariments del 62% i el 17% en tot just un any.
De fet, sovintegen les tarifes planes en què el preu del quilowatt supera els 25 cèntims i les de discriminació horària, en què passa de 30 a les hores punta, amb potència, peatges, càrrecs i impostos al marge en tots els casos.
"No sabem si estan aplicant la rebaixa"
En el cas d'Espanya, a aquest encariment s'hi afegeix un altre comportament de les companyies elèctriques que està generant malestar: inclouen a les factures la compensació al gas (16 cèntims per quilowatt a l'agost) com un nou concepte però no indiquen quin preu hauria pagat el consumidor sense (de 12 a 15 de més), és a dir, l'estalvi que suposa.
"Els rebuts estan pujant, però no sabem si estan aplicant la rebaixa", explica García, que crida l'atenció sobre la situació que es van trobant els consumidors que van entrant a l'excepció ibèrica a mesura que es van renovant els contractes. Als vigents es mantenen les condicions signades, cosa que ara resulta beneficiosa per a l'usuari per agreujant que pogués resultar fa dos anys.
"Participa en el pagament de la compensació qui es beneficia del nou preu, això està passant des del 26 d'abril, quan es va establir el sistema. Però cal veure com es renoven aquestes compensacions. Cal ser molt prudents en les renovacions i en els canvis de contracte", apunta, mentre recorda que també les companyies que compren electricitat al mercat majorista es beneficien del sistema.
L'impacte de la compensació a les elèctriques per la compensació del gas es prorrateja entre tots els seus beneficiaris, per la qual cosa s'hauria d'anar reduint a mesura que augmenti el nombre d'aquests per les renovacions, expliquen fonts del Ministeri per la Transició Ecològica.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..