Paracaigudisme electoral de la dreta espanyolista al Berguedà: només hi tanca una llista i sense gent de la comarca

Els tres partits situats a la dreta espanyolista continuaran tenint un lloc anecdòtic a la politíca local berguedana. Ni Partit Popular, ni Ciutadans, ni Vox: cap d'aquestes formacions ha presentat llistes a les eleccions municipals del Berguedà amb alcaldables de la comarca.

La publicació oficial de les llistes al Butlleí Oficial de la Província (BOP) ha confirmat que no es postulen com a candidatures dels 31 municipis, més enllà del cas de Berga. I a la capital comarcal la llista del PP -l'única d'aquest espai- està encapçalada per una persona de fora del Berguedà. 

La formació conservadora es va presentar a dos municipis de la comarca en els anterior comicis municipals: Berga i Gironella, la capital i el segon poble amb més habitants. Enguany havia estat a punt de no presentar-ne cap, però finalment ho fa apostant per Xavier Serrahima a Berga. Segons va detallar l'Aquí Berguedà, es tracta d'un candidat que va néixer a Barcelona, però assegura tenir família a Manresa i a Osona.

El PP havia mantingut a Berga el seu únic regidor (del total de 17) des de l'any 1995 fins al 2015. En les municipals d'aquell any no es va poder presentar perquè la Junta Electoral no va proclamar la candidatura, primer perquè incloïa una persona que no estava inscrita al cens electoral, i, en segon lloc, perquè el substitut ja formava part d'una llista d'UPyD a Ferrol. L'any 2021, a les urnes, no va poder recuperar el regidor.

En el cas de Gironella, els populars s'han presentat reiteradament des de finals del segle XX. Sempre ho han fet sense aconseguir assolir la fita del regidor, però enguany no ha arribat a quallar cap llista. El candidat de les eleccions de 2019 tampoc era del poble.

En altres anys, el PP també s'havia presentat en llocs com Puig-reig, on als comicis de 1999 i 2003 va assolir un parell de regidors. L'any 2007 ja va quedar fora del consistori, mentre el 2011 tan sols va sumar 33 vots (1,57), ja amb candidats de fora del municipi.

Vots comptats en pobles petits

El Procés independentista va ser -previsiblement- un punt final per al PP a la comarca, en línies generals. Com es pot observar en les dades d'eleccions municipals, en molts punts el PP va decidir directament no presentar-se en les eleccions de 2019, havent-ho fet en diversos municipis per darrera vegada l'any 2015 (a molts indrets amb candidats de fora).

Si ens fixem en altres municipis de la comarca, a Casserres es va presentar els anys 1999, 2003 i 2007: en aquest darrer tan sols va sumar 4 vots (0,38%). A Bagà van sumar 17 vots (1,26%) en els comicis de 2007. En un indret com Vilada, on va tenir 1 regidor l'any 1999 i 2 regidors l'any 2003 amb prop d'un centenar de vots, no va aconseguir fer més vegades llista.

A Montmajor, dels 17 del 2007 va passar a 1 vot l'any 2015. A Olvan va passar dels 26 vots l'any 1999 a 15 l'any 2015. I el PP va sumar tan sols 4 i 3 vots a Gósol els anys 2011 i 2015.

I també ha arribat a acumular alguns zeros, en municipis petits, com a Capolat l'any 2015. A L'Espunyola en van ser 2 i 0 els anys 2011 i 2015. A Fígols 1 vot els anys 2003 i 2011, i ja zero al 2015. Per citar alguns exemples.

L'anècdota de Cs i la inexistència de Vox

Pel que fa a Ciutadans, cal destacar que el partit va intentar rascar l'escó al consistori de la capital  a les eleccions de 2019 amb Juan José Olaya, en una llista amb noms de fora de la comarca. La que fou regidora del PSC a la ciutat, Rosalia Monroy, va acabar declinant l'oferta del partit taronja. A més, va acabar transcendint que un membre de la llista de Cs a Berga també formava part de la llista que Vox volia presentar a Manresa.

El partit taronja tan sols va sumar 90 vots a Berga l'any 2019, el que significa un 1,10% dels vots, en uns comicis amb el 67,29% de participació. La CUP va tornar a guanyar a Berga sumant 8 regidors, Junts per Berga es va quedar amb 6, ERC -ara al govern amb els cupaires- va baixar als 2 i el PSC, a pocs vots dels republicans, es va conformar amb un.

Per la seva part, Vox no ha aconseguit quallar mai una llista a la comarca. Tot i tenir una petita bossa de votants (segons reflecteixen les eleccions nacionals i estatals), el Berguedà sembla a hores d'ara un escull inexpugnable per a la formació d'ultradreta, amb escons de regidor inaccessibles també per a populars i taronges.

Residuals també a les generals

Pel que fa als partits en eleccions generals i eleccions al Parlament, també tenen un vot residual a la comarca. Si ens fixem en el cas de Berga, Cs, PP i Vox van sumar menys d'un 9% dels vots dels electors que van anar a votar a les generals de 2019: 4,56%, 2,32% i 1,74% respectivament.

Cal destacar que a les eleccions al Parlament de Catalunya, Vox va avançar per la dreta als taronges i populars, sumant un 2,64% dels vots, superior a l'1,65% i l'1,22% dels seus competidors. Això no obstant, entre tots tres no van arribar al 7% dels vots.