Els efectes de la pandèmia s'han deixat sentir en tots els àmbits, també entre els qui esperaven el seu torn en una llista d'espera per ser mares o pares aquest 2020. El col·lapse dels hospitals va paralitzar per complet els tractaments de reproducció assistida i ha generat una demora important en unes llistes d'espera públiques en les quals moltes de les parelles inscrites, habitualment majors de 35 anys, resten amb terror les setmanes que els queden per ser expulsades o sumen amb incertesa nous terminis afegits al que ja és una llarga espera. Sense disposar de les dades actualitzades després de contactar sense èxit amb la Generalitat, les últimes xifres disponibles assenyalen que fa dos anys hi havia 3.200 dones esperant rebre un tractament de fecundació in vitro (FIV) –la llista s'havia incrementat un 14% en tres anys–, mentre que aquella sanitat pública prepandèmia va arribar a realitzar fins a 914 tractaments.

Quants s'hauran pogut culminar aquest 2020 amb els tres mesos de l'estat d'alarma i una segona onada que ha tancat quiròfans? La dada no serà ciència certa fins que es tanqui l'any, però moltes de les pacients que esperaven en aquelles llistes ho tenen clar. Des de l'Associació Xarxa Infèrtils, la seva presidenta, Helena Fernández, recorda que va haver-hi un tancament en gairebé totes les àrees, també la de reproducció assistida. "Els laboratoris de FIV són als hospitals i les transferències embrionàries es fan en els seus quiròfans, així que el parèntesi era inevitable", detalla. Per ella, el problema ha estat que a aquesta aturada es va sumar una represa "molt, molt lenta" en algunes comunitats autònomes, un fet que ha afectat tant en els temps de les dones en tractament com a les de la llista d'espera.

Així mateix, una altra de les conseqüències ha estat el volum de pacients que han optat pels tractaments privats perquè no tenien temps per esperar a la pública, "sobretot d'aquelles que tenen una baixa reserva ovàrica o que per edat no poden esperar més". De fet, en finalitzar l'estat d'alarma l'entitat va fer una enquesta entre les seves associades sobre l'estat del seu tractament, i la fotografia era que el 44% encara no havia reprès el seu tractament i una "àmplia majoria" era pel fet que es tractava en la Seguretat Social. I, encara que no tenen dades d'una migració concreta de la pública a la privada, Fernández assegura: "Sí que llegim comentaris en les nostres xarxes socials referent a això".

Temps de descompte

Si bé el perfil de la pacient que va a la privada no difereix del que va a la pública –i de fet moltes pacients han passat per les dues–, "el que ha succeït és que qui estava en el temps de descompte ha hagut de canviar els seus plans per poder aconseguir el seu objectiu", afirma Fernández, i afegeix que a l'Estat espanyol hi ha un sistema mèdic de qualitat que s'inclou en el sistema públic de salut, però que "el problema és que els pressupostos no permeten tots els tractaments i hi ha moltes restriccions pel que fa a l'edat, patologies, i condició".

I, més enllà de les dades, les parelles infèrtils han viscut aquesta situació amb "molta angoixa". "Si de normal la infertilitat es viu des de la incertesa i el desassossec, aquesta pandèmia encara el va agreujar més tot", agrega. "És impossible no preguntar-se per què ara, just en el moment en el qual podries estar a punt d'aconseguir-ho. Per què és sempre tot tan difícil?", explica. Fernández assegura que la infertilitat és un obstacle majúscul en la vida d'una parella, i la seva solució, "lluny d'un passeig amb barca, és una carrera d'obstacles. Si a això li afegim una pandèmia, doncs imagina't". L'esgotament dels temps d'espera ha estat per a aquestes parelles una font de "frustració i resignació". Segons dades de l'enquesta realitzada per l'entitat, el 17% de les dones van declarar que la Covid havia "fulminat per complet" les seves possibilitats de ser mares.

Temps perdut

No és el cas del Paco Martí i la Sofia Carrera, de 37 anys, que, després de cinc anys buscant tenir fills –inclòs un any i mig a la llista–, van veure com la crida per citar-los aquest desembre a l'Hospital Clínic de Barcelona –quan faria dos anys que esperen– es posposava. "Després del confinament, truquem per informar-nos sobre com havia afectat la Covid i quants mesos més hauríem d'esperar per començar, i ens van dir que tot era molt incert, però que no seria abans de l'estiu de 2021", expliquen, un fet que faria que la seva espera a la llista fos de, com a mínim, dos anys i mig per la seva primera cita, "només comptant l'efecte de la primera onada".

Sense saber si una fecundació in vitro funcionaria, ja que les taxes de part se situen en el 20%, van demanar ajuda a la família per finançar un tractament de més de 7.000 euros, aconseguint un primer embaràs al marge del sistema públic. "Hem perdut any i mig esperant que la sanitat pública ens cobrís aquest tractament que hem acabat pagant", lamenta la parella, que assegura que aquest temps haurà estat molt valuós en cas que l'embaràs no arribi a terme i hagin d'emprendre un nou tractament sent més gran, i per tant sent de més risc i  amb menys possibilitats d'èxit.

Es van deixar de fer 14.000 cicles

Segons el president de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), Luis Martínez, durant la pandèmia, "òbviament s'ha produït un augment en l'espera, perquè els hospitals públics es van aturar molt més temps que les clíniques privades", ja que es van destinar els recursos –llits, personal i quiròfans– als pacients Covid. Segons explica, això pot haver motivat a parelles a "buscar altres vies si en la seva comunitat autònoma tot s'ha demorat més per la situació". Des de la societat científica sospiten que durant el tancament dels serveis de fertilitat es van deixar de fer en total al voltant de 14.000 cicles, que "afortunadament, ja s'estan reprenent".

Aquesta xifra representarà 4.000 naixements menys, una xifra que Martínez avisa que representa una estimació "molt esbiaixada" perquè ara hi ha un ritme molt elevat a les clíniques i pot ser que finalment l'impacte sigui "una mica menor". L'estiu ha estat "totalment anormal pel que fa a l'activitat". Si l'agost sol ser un mes en què es posen a punt dels laboratoris i es tanca durant uns dies per poder fer les tasques, enguany es va aprofitar el tancament de la pandèmia per fer aquestes tasques, "així que les clíniques van poder treballar l'agost com un mes més i les pacients van reprendre els seus tractaments de forma més activa a partir d'aquest mes".

En el terreny de les clíniques privades, segons afirma la clínica Amni In vitro Project, la pandèmia ha augmentat un 50% els cicles de reproducció assistida, inseminació artificial (IA), FIV i també la vitrificació d'òvuls de dones que esperen un millor moment per ser mares. Des de la clínica privada Institut Marquès, la seva directora, Marisa López-Teijón, ha destacat que moltes pacients li han traslladat que el confinament els ha constatat encara més que "troben a faltar" un bebè, i que tenir tantes hores per pensar en aquest tema ha fet aparèixer en aquestes dones "molta ansietat".