El mercat laboral espanyol no havia registrat mai un enfonsament de la magnitud que està provocant la pandèmia del coronavirus, amb 1,36 milions menys d'ocupats en sis mesos. A l'espera del que passi a la tardor, els ERTO continuen protegint a més d'un milió de treballadors i evitant que, almenys ara com ara, l'atur hagi augmentat en més de 177.000 persones, menys d'un 1% de la població activa quan, a l'espera de la dada del divendres, l'activitat s'ha reduït entre un 16% i un 21%.

Malgrat això, més de 900.000 treballadors precaris han estat ja expulsats del mercat laboral en un vertiginós procés de destrucció d'ocupació, el balanç del qual està resultant notablement més intens en el costat femení.

Les grans dades de l'EPA (Enquesta de Població Activa) del segon trimestre de l'any que l'INE (Institut Nacional d'Estadística) va publicar aquest dimarts recullen que, després d'un procés de destrucció d'ocupació deslligada en la segona quinzena de març i que segueix sense frenar-se, en acabar el juny hi havia a l'Estat espanyol 1,35 milions d'ocupats menys que en començar l'any i que, amb els ERTO al marge, la desocupació "només" augmentava en 177.000.

Això, que a primera vista podria semblar una cosa no tan negativa, és en realitat una pèssima notícia per al país, especialment per a les capes menys riques de la seva estructura social: la magnitud de les conseqüències laborals del confinament, augmentada en el cas espanyol per la combinació dels efectes precarizadors de la reforma laboral i dècades de demencials polítiques econòmiques -que han creat una fràgil estructura empresarial i social amb hiperdependència d'activitats presencials i vinculades a la mobilitat com l'hostaleria i el turisme- és tal que els afectats ja no van a la desocupació ni a la jubilació sinó que es veuen directament expulsats del mercat laboral.

Donen fe d'això les altres dues grans xifres de la EPA: 1,18 milions menys d'actius i 1,32 més d'inactius, una xifra, aquesta última, pràcticament coincident amb la del descens de l'ocupació.

Rècord històric d'homes inactius

Els 17,58 milions d'inactius registrats al tancament del mes de juny a Espanya suposen la dada més elevada del segle en aquest apartat, que portava gairebé vuit anys, des de mitjan 2012, amb una tendència ascendent encara que irregular i poc acusada.

Els homes, amb 7,43 milions d'inactius, se situen en un rècord històric, mentre que les dones, amb 10,15, tornen a nivells de 2002 després d'haver sofert des de mitjan març una expulsió del mercat de treball de molta major intensitat.

Les dades de la EPA indiquen que en els dos primers trimestres de l'any van passar a situació d'inactivitat 742.000 dones i 579.000 homes, amb una diferència gairebé deu punts superior per a les primeres que resulta exactament inversa a la que reflectia el pes dels uns i les altres en l'ocupació quan va arribar la pandèmia. Pura lògica postmoderna: a major precarietat, major expulsió.

La majoria d'aquestes dones expulsades dels circuits de l'ocupació (504.000, el 67,9%) han tornat a casa seva i, davant les òbvies dificultats de trobar feina de nou a curt i a mitjà termini davant la situació de frenada del teixit productiu i comercial, es dediquen a les "tasques domèstiques".

Es tracta del principal grup, a molta distància de les noves jubilades (51.000), les que han optat per dedicar-se als estudis (46.000) o les que reben altres tipus de pensions (28.000). També tripliquen amb escreix a les classificades com en "una altra situació", apartat que "inclou als inactius que no esmenten cap situació d'inactivitat i declaren estar buscant ocupació o treballar".

Sortir del precariat per a ocupar-se de la casa

La pandèmia ha tallat en sec la creixent incorporació de la dona al mercat laboral, que a la fi de l'any passat havia donat lloc a una fita com la coincidència de les majors cotes històriques d'ocupació femenina i les menors de dedicació a les tasques domèstiques.

En aquest sentit, resulta revelador que tinguin menys de trenta anys més de 80.000 de les noves mestresses de casa, que s'han vist obligades a deixar de treballar sense el paraigua d'una pensió o de la desocupació. Unes 154.000 més estan en la trentena i 134.500 tenen entre trenta i quaranta anys. Sumen gairebé 375.000, és a dir, la meitat de les afectades.

On treballaven aquestes gairebé 750.000 dones que han estat expulsades del mercat de treball amb la pandèmia? Dos terços d'elles procedeixen del precariat, ja que l'EPA reflecteix una pèrdua de 434.000 assalariades amb contracte eventual a les quals cal afegir unes 80.000 més indefinides amb jornada parcial d'un total de 231.000 fixes. Unes 16.000 altres eren autònomes i 36.000 treballaven en el sector públic.

Una tendència igualitària que ni l'anterior crisi va poder parar

El pas de l'ocupació a les tasques domèstiques també ha estat el més habitual entre els homes que han passat a una situació d'inactivitat, encara que en aquest cas amb una taxa netament inferior (45%, 262.000 de 579.000) a la registrada entre les dones.

Els 649.900 homes en aquesta situació que registra l'última EPA marquen una cota històrica. De fet, el seu augment supera en sis mesos al de 246.300 (de 266.500 a 512.800) registrat en l'anterior crisi, entre l'esclat després de l'estiu de 2008 i l'inici de la recuperació de les variables macroeconòmiques a primers de 2014.

La tendència havia estat la contrària amb les dones, la presència de les quals com a responsables exclusives de les tasques domèstiques portava dues dècades reduint-se. En els sis anys assenyalats, de mitjan 2008 a principis de 2014, van sortir-ne d'aquest grup unes 778.600.