La pandemia dispara els intents de suïcidi entre els adolescents

La pandèmia ha tingut efectes severs en la salut mental dels adolescents: els intents de suïcidi juvenil han augmentat un 27%. Segons dades del Departament de Salut, 503 menors van utilitzar el Codi Risc el 2018; 473 el 2019 i 601 el 2020. El coordinador del Comitè d'infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Roger Ballescà, explica que la tendència havia anat en augment a Catalunya des que el 2014 s’impulsa el Programa Codi Risc Suïcidi, que detecta possibles casos, però que un increment com aquest no s'havia vist fins ara. Per al també psicòleg de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell "hi ha una relació clara entre les restriccions sanitàries, distancia social i les qüestions econòmiques". "Això ha tensat molt a nivell social i personal en tots els estrats d'edat", relata.

En el cas dels nens i adolescents, apunta que un context familiar difícil els pot afectar molt més. "Els joves estan en un moment que necessiten més que els altres sortir de casa, relacionar-se, estan en plena descoberta de la sexualitat, de la identitat grupal... és un moment evolutiu bastant crític i els afecta molt", especifica. El director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Govern, Jordi Blanch, puntualitza que durant els mesos de tancament aquestes persones no han rebut atenció psicològica perquè no anaven als centres. Ballescà matisa que durant el confinament les primeres visites als serveis de salut mental infantil i juvenil van caure un 40%. "A partir del setembre, coincidint amb la normalització de la vida i l'inici de curs, hi ha un increment", puntualitza Blanch. Aquest fenomen, però, ja passava abans de la pandèmia, ja que és un moment d'alt estrès emocional.

L’autolesió és sempre una conducta suïcida?

Els adults i adolescents gestionen de formes diferents l'estrès emocional, segons Blanch. "Un adult farà una trucada, consultarà un psicòleg, mentre que un adolescent el patiment el pot traduir en conductes autolesives". Aquest comportament, tot i que angoixa als pares i al mateix adolescent, no indica sempre una tendència suïcida, sinó que pot ser una crida d'atenció, especifica Ballescà.

A Catalunya hi ha 325 professionals de psicologia clínica per a menors de 18 anys

Hi ha diversos motius que poden provocar un augment de les conductes suïcides: problemes d'ansietat no resolts relacionats amb l'autoestima, la identitat o les relacions. A més de les conductes suïcides, han augmentat les addicions a tecnologies, problemes de comportament, de son i del trastorn de conducta. En el cas concret de l'Hospital de Sant Joan de Déu, les restriccions han provocat un augment del 47% en les urgències de salut mental en adolescents, on han constatat una pujada de trastorns alimentaris i intents autolesius. I com actuen els psicòlegs davant d'això? "Hem d'ajudar-lo a analitzar els condicionants que l'han portat aquí i ajudar-lo a tenir recursos. Quan una persona se suïcida el que busca és una solució als problemes: hem de proporcionar una solució alternativa que li permeti seguir vivint”.

La saturació dels serveis públics

Per a Ballescà, l’augment de casos és lògic. "Quan augmentes el nivell de restriccions, augmentes la pressió emocional i la pressió en els centres de salut mental", assenyala. Ara bé, denuncia que mentre s’ha reforçat el personal dels hospitals, el nombre professionals als centres de salut mental "no és suficient". "Ens hem vist desbordats", remarca. Actualment hi ha 325 professionals de psicologia clínica per a menors de 18 anys a tot Catalunya. El centre constata un augment de trastorns alimentaris i intents autolesius.

"Quan augmentes el nivell de restriccions, augmentes la pressió emocional"

Per la seva part, Blanch apunta que un dels problemes que troben a l’hora de reforçar les plantilles és que manquen psicòlegs clínics, psicòlegs que s’han de formar després d’acabar la carrera a través del PIR (Psicòleg Intern Resident). A Catalunya s’ha incrementat el nombre de 26 places a més de 40, però s’han creat aquest 2020, per tant no estaran formats fins d’aquí com a mínim quatre anys. Davant d’aquesta saturació, molts pacients acaben optant per les consultes privades, lamenta Ballescà.

Com funciona el circuit?

Si un adolescent té pensaments suïcides o símptomes que ho apuntin, des d’Urgències es fa una valoració del cas per veure si hi ha un problema que requereixi ingrés. "Si es detecta qualsevol temptativa de suïcidi, el mateix codi fa una vinculació al recurs que calgui", especifica Blanch, que pot ser un centre de salut mental o un hospital. En el cas d’un menor que no hagi d’ingressar, el sistema el deriva a un centre de salut mental i rep atenció d’un professional en menys de 72 hores.

"Una conducta suïcida pot ser indetectable: no tothom dona senyals que vol fer un pas"

La pandèmia ha sumat dues dificultats a l'hora d'atendre els adolescents: en primer lloc, com van trigar més a consultar els serveis de salut mental, alguns han arribat en pitjors condicions. En segon lloc, com que la majoria de visites són virtuals costa més detectar els senyals d'alarma. Això també ha passat a les escoles o a les cases, sobretot durant el confinament. "Una conducta suïcida pot ser indetectable en molts sentits, perquè no tothom dona senyals que vol fer un pas. La presencialitat és important perquè tens molts més elements de judici", explica Ballescà. Ara, afegeix que el temps disponible per les visites és un altre factor determinant. "Amb una pressió assistencial tan alta no pots dedicar tant de temps com voldries a un cas", denuncia. Per la seva part, Blanch reconeix que des del Departament de Salut han de treballar per aconseguir que, com a mínim, la primera visita sigui presencial.

La soledat dels familiars que sobreviuen als suïcidis

El suïcidi -o el seu intent- té efectes en l'entorn més proper, sobretot en el cercle familiar. El vicepresident i coordinador dels Grups de Suport de l'associació Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS), Carles Alastuey, explica que el seu nebot es va suïcidar quan tenia 19 anys. Després d'haver superat el dol, van decidir formar aquesta associació. "L'atenció a les persones que han viscut un suïcidi a prop no està protocol·litzada, tot i que l'OMS situa la pèrdua per suïcidi en un risc de més del 50% a qualsevol altra pèrdua de desenvolupar patologies de salut mental o física", remarca.

Ens els últims 10 anys 18.000 persones han quedat afectades per un suïcidi proper

Alastuey denuncia que no hi ha recursos especialitzats destinats a aquest col·lectiu a Catalunya. "Si a Espanya se suïciden 3.700 persones a l'any i l'OMS diu que per cada persona que s'ha suïcidat en queden greument afectades entre sis i deu persones, o fins a 60 si el suïcidi ha estat al lloc de treball, en els últims 10 anys 18.000 persones han quedat afectades", detalla. Per la seva part, Jordi Blanch reconeix que "sistemàticament no s'atén als familiars" i que no hi ha cap programa concret per a ells, però sí que s'atén "a qui ho demana".

En el cas dels adolescents, el psicopedagog explica que els hi costa molt exterioritzar aquesta mena d'emocions, sobretot a les persones adultes. A més, són un grup que desapareix ràpidament del circuit de salut, ja que deixen de ser atesos en el servei de pediatria i passen a un món de la salut en el qual "no s'hi senten identificats", sobretot per les formalitats del sistema. "Els serveis dedicats a la joventut han de ser molt més propers a la seva cultura perquè puguin expressar les seves emocions en cas de pèrdua", explica.

"Hem d’apropar els professionals als centres educatius i no portar els nens a l’hospital"

Respecte a les escoles, Alastuey assenyala que els protocols són molt bàsics i que els professionals tampoc reben la formació adequada per diferenciar conductes d'autolesió que no tinguin tanta gravetat de les que sí. "Aquestes conductes emocionals poden ser un indicador d'una conducta suïcida, però no sempre". "Hem d'apropar els professionals als centres educatius i no portar els nens cap a l'hospital", reclama.

A l'associació DSAS fan una primera atenció familiar, però han de distribuir l'atenció de forma diferent i els pares i els joves no poden estar en un mateix grup que els adults. "Has de poder parlar amb molta llibertat i si hi ha algun membre de la família, és molt difícil", apunta. Fins ara els hi ha estat molt difícil tractar a joves que han viscut el suïcidi d'una persona propera, però ja en comencen a atendre alguns.