La dimissió, fa uns dies, del mestre dels Tornejants, Juanfran Felici, torna a testimoniar les dificultats amb què es troben els moviments per la inclusió social i la igualtat de gènere en el marc de la cultura festiva valenciana. Felici deixa el càrrec després d'al·legar obstacles per part d'alguns dels membres d'aquesta dansa ancestral davant la possibilitat d'involucrar per primera vegada a dones en les processons d'aquest proper setembre. I, tot això, malgrat que el Patronat de les populars festes celebrades a Algemesí no s'oposa a la incorporació de les dones en tots els balls de la Festa. No obstant això, l'ordre de veterania sembla imposar-se en l'accés a la desfilada, el que desemboca en una falta de regeneració i en la impossibilitat que les poques dones que assagen en aquest grup puguen trencar amb la seua absència en les processons.

El debat a Algemesí fa mesos que ha irromput però, amb la dimissió de Felici, alguns sectors esperen un punt d'inflexió per revertir aquesta discriminació. La polèmica suscitada al si de la dansa guerrera, però, no sona a nou en aquesta localitat de la Ribera Alta, que des de 2011 té les seues festes declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco. Cal recordar que les dones ja es van incorporar fa anys, no sense una àrdua topada amb els valors més patriarcals, a altres danses tradicionals en què els únics participants havien estat sempre homes. Sense anar més lluny, la Nova Muixeranga va nàixer el 1997 en forma d'escissió de la Muixeranga d'Algemesí precisament per superar el veto a l'actuació de les dones en l'alçament de les torres humanes.

Un recorregut per l'ampli teixit festiu al País Valencià rubrica la pugna entre la reproducció de les tradicions i les seues suposades essències, d'una banda, i l'impuls de canvis a favor de la modernització, per l'altra. Verònica Gisbert, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, és una de les investigadores més actives en aquest camp. La qüestió, per a Gisbert, va molt més enllà d'una simple confrontació entre tradicionalistes i antitradicionalistes. La professora posa el focus en la instrumentalització de la cultura festiva per part dels sectors dominants en pro de la conservació de l'hegemonia social. El propòsit: reproduir els patrons de sociabilitat tradicionals com la discriminació per raó de gènere o la baixa inclusió de la diversitat. "I, quan qüestiones una festa per elitista o racista o sexista, al final el que estàs qüestionant és la identitat col·lectiva", expressa la professora.

Espases en alt: a la conquesta de la igualtat

Un dels exemples més il·lustratius del poder patriarcal en les festes subjau en la internacionalment coneguda celebració de Moros i Cristians d'Alcoi en honor del patró de la ciutat, Sant Jordi. Com a alcoiana, Gisbert coneix bé el veto històric a les dones, que durant molts anys van ser relegades a un rol secundari i dependent als homes de la seua família, així com excloses de tota presa de decisions. Va ser des de la base de l'estructura festiva, el 1997, que es va encendre la metxa per desafiar la codificació simbòlica de la festa assumida per la societat alcoiana. Nuria Martínez va passar a la història com la primera dona que entrava en una filà, en un acte que va comportar la polarització de posicions a la capital de l'Alcoià, a més d'un canvi d'estatuts reaccionari per part de l'Associació de Sant Jordi, que encara va posar més costera amunt el dret de les dones a participar-hi. No obstant això, els passos d'aquelles pioneres es van revelar crucials en una lluita que va prendre forma associativa a partir del 2003 amb la creació de Fonèvol, després de la privació de desfilar en esquadra que va patir Hermínia Blanquer pocs dies abans de les festes de 2002.

L'incansable treball d'aquesta associació ha tingut molt a veure en els tímids avenços aconseguits fins ara. Ara bé, la batalla per la conquesta de la igualtat s'ha saldat amb una repressió constant que des Fonèvol sempre han denunciat. Obstacles que van des de l’impediment a les dones d’apuntar-se a les filaes fins a la prohibició de les formacions mixtes, passant per la invenció de vestits diferents als tradicionals per a restringir encara més econòmicament, estèticament i físicament la integració, així com l'escassa col·laboració dels governs municipals, l'assetjament dins de les filaes i al carrer, les desqualificacions als mitjans de comunicació i la diferència d'educació a fills i filles. "Certament, les festes d'Alcoi són tot un sistema associatiu, institucional i social muntat per a seguir funcionant com fins ara i obrir-hi una escletxa és una feina laboriosa", admeten des Fonèvol per a aquest article.

Amb tot, Fonèvol reconeix un canvi de mentalitat percebut durant els últims anys. De fet, en algunes filaes ja s'ha aconseguit un nombre suficient de dones per a poder desfilar a formacions femenines de diana i esquadra. A la retina de moltes persones encara es manté l'històric episodi protagonitzat per la filà Marrakesch el 2015. Era la primera vegada que una esquadra femenina prenia part en una de les principals desfilades de les festes i, des d'aquest moment, la quantitat de dones apuntades a una filà ha augmentat exponencialment. A més, per primera vegada, hi ha hagut dones a la junta directiva de l'Associació de Sant Jordi tot i que, per desgràcia, no hi tenen dret a vot.

Des de Fonèvol recorden que, malgrat algunes transformacions, el nombre de dones de ple dret que ha participat enguany a la festa encara se situa molt lluny de la paritat. De les 28 filaes que hi participen, encara hi ha sis sense cap dona i deu en les quals les dones no poden fer esquadres o dianes perquè no són suficients per a completar una formació femenina. Nuria Martínez, la primera dona que va eixir en festes, encara no ha pogut dur a terme cap acte destacat en la seua filà.

Androcentrisme en cartró pedra

La presència majoritària dels homes en els càrrecs de poder dels òrgans de decisió es repeteix a la festa gran de la ciutat de València, les Falles. Precisament, Gisbert és coautora de la primera auditoria de gènere d'aquestes festes, treball encarregat per l'Ajuntament de la capital del Túria i donat a conèixer aquest mateix any. Les dades són reveladores: el 88% de les gairebé 400 comissions falleres censades estan presidides per homes enfront d'un 12% que són dones. Una masculinització organitzativa que també es reprodueix en estructures reguladores de la festa (Junta Central Fallera i Interagrupació) i que es revela com el primer impediment per fomentar avenços.

"Per presidir una falla necessites una despesa vital de temps enorme que les dones no tenen, ja que els problemes de conciliació de la vida laboral i familiar (criances, dependències ascendents i descendents ...) no ho permet", raona la professora. Tot i això, Gisbert recorda que, malgrat que la normativa obliga a inscriure com a representant de les comissions a una sola persona (que majoritàriament acaba sent home), moltes falles estan gestionant-se de manera col·lectiva i cooperativa, amb una presència de dones molt majoritària en moltes parcel·les. Per això, advoca per una modificació del reglament faller que permeta visibilitzar la realitat actual de les comissions, on hi ha una lluita diària des de les bases per transformar l'statu quo.

A la infrarepresentació de les dones en les posicions de poder, en les Falles s'ha de sumar el paper simbòlic que des de 1930 s'ha atorgat a la figura de la Fallera Major i la seua Cort d'Honor. Protagonista indiscutible de l'espai públic faller, la seua rellevància en la presa de decisions, però, ha estat molt limitada històricament. Hi ha una percepció ritual més o menys sedimentada d'unes falleres majors florero, visibles però passives, que regnen però no governen. Durant la legislatura passada, no debades, es va alçar una nova polèmica al voltant del reglament de vestimenta fallera, un cop desclassificades les normes de protocol que la Junta Central Fallera imposa i obliga a signar a les representants de la festa. Unes consignes si més no desconcertants que tutoritzaven sobre com vestir de valenciana però també de particular i que van obtenir crítiques per part de diversos sectors, de dins i de fora de les Falles. “No portar peces excessivament curtes o cridaneres”, “evitar transparències i escots excessius”, “si la indumentària es considera indecorosa, l'acompanyant tindrà la facultat d’obligar-la a canviar-se’n" són alguns dels manaments que resava el manual que va eixir a la llum .

Ara bé, tal com relata Gisbert, són les pròpies falleres les que estan alçant la veu des de dins per enterrar definitivament el paper ornamental i erigir-se en part activa com a representants de la ciutat. Més encara tenint en compte que aproximadament el 60% del cens faller el constitueixen dones. En aquest sentit, Gisbert situa el mandat de Rocío Gil, en 2018, com l'inici del canvi. De fet, els discursos contra el masclisme i per la igualtat en la festa han protagonitzat algunes intervencions de les últimes falleres majors i, amb això, s'ha aconseguit una incipient conscienciació entre el col·lectiu faller. Unes bases falleres que res tenen a veure amb les elits immobilistes que funcionen com a lobby i que estan alineades als cercles més poderosos de l'economia i l'empresariat de la ciutat.

Consideració a part mereixen els altres protagonistes de la festa, els ninots. Gisbert també va estudiar aquesta esfera i va descobrir, en relació als monuments plantats el 2018, que en el 71% dels cadafals prevalien ninots protagonitzats per figures masculines enfront d'un 9% de figures femenines, un 14% de figures paritàries i un 6% en què no apareixia cap representació femenina. La dada encara s'agreuja més quan es posa el focus en com es representa a les dones. L'anàlisi detallava que el 63% de les figures femenines apareixien hipersexualitzades i en un 87% de cadafals no s'emprava el llenguatge inclusiu. Una realitat que no es fa estranya, tenint en compte que les dones només representen l'1% del cens total del gremi d'artistes fallers.

Per acabar de tancar el cercle viciós, hi ha els jurats. Tot just en l'edició d'enguany, la polèmica saltava quan es va establir, des de la Federació de Falles d'Especial, un jurat format només per homes. L'assemblea de presidents va decidir descartar la paritat en els jurats. Gisbert resumeix així la situació: "Ens trobem, primer, amb una representació de les dones per part d'una majoria d'homes artistes en base als seus ideals o les seues fantasies. I, tot seguit, ens trobem amb altres homes qualificant quina d'aquestes falles és millor".

Com a rebuig a aquell jurat exclusivament masculí, Les Beatrius, la xarxa de dones feministes periodistes i fotoperiodistes valencianes, va impulsar un jurat alternatiu format per dones i, a través de les ulleres violeta, es va posar mans a l'obra reivindicant el dret de participar en igualtat en tots els espais de decisió de la festa. El jurat feminista va reconèixer amb el primer premi el monument de la Falla Almirant Cadarso-Comte d'Altea, una obra artística dedicada al sufragisme que destacava per ser la més igualitària, l'única que respectava el llenguatge inclusiu en la màxima categoria, a més de no utilitzar imatges estereotipades ni rols sexistes. Endevineu en quina posició va quedar aquesta mateixa falla en la deliberació del jurat oficial masculí. Això és: l'última.