Este artículo se publicó hace 4 años.
Les entitats socials d’Alacant es revolten contra la nova ordenança del civisme
L’Ajuntament podrà imposar multes de fins a 3.000 euros a pidolaires i treballadores sexuals així com requisar les pertinences de la gent sense llar, i ho justifica per combatre les màfies

Joan Canela
València--Actualitzat a
La polèmica ordenança de Convivència Ciutadana d’Alacant ja és una realitat, després que el tripartit de dretes l’aprovara el passat 25 de novembre amb el suport de PP, Ciudadanos i Vox. Però tot i això, les entitats socials que treballen contra la pobresa i que es preocupen dels col·lectius més vulnerables de la ciutat, no pensen rendir-se i asseguren que continuaran treballant per aconseguir-ne la derogació.
Charo Moreno, responsable del programa de persones sense llar de Càrites a Oriola-Alacant qualifica l’aprovació de l’ordenança com una "notícia trista" i recorda que des de l’entitat van enviar cartes a totes formacions amb representació a l’ajuntament perquè votaren en contra. "Si no és suficient haver de viure al carrer, ara, a més, hauran de pagar multes? Perquè una multa per orinar al carrer pot semblar molt lògica, però què passa quan no tens bany? Quan als bars no et deixen entrar? O, per què es multa l’explotació sexual si es fa als carrers però en canvi no passa res si es fa a les cases? Tot això s’ha d’afrontar des d’una mirada de garantia de drets i no des d’una mirada punitiva com fa aquesta norma", explica aquesta activista social.
Segons les dades de Càrites, a Alacant hi ha unes 200 persones vivint al carrer –"proporcionalment una xifra major que a Barcelona o Madrid", detallen- en una situació que defineixen com a cronificada, sagnant, amb molta afecció per la salut mental i amb una atenció deficitària. De fet, Moreno recorda que "els responsables de garantir els drets són les administracions, no les entitats".
A l’hora de justificar l’aprovació de l’ordenança, el regidor de Seguretat, José Ramón González, del PP, va argumentar que la norma serviria per combatre "les màfies que exploten persones, menors o mascotes per exercir la mendicitat (...) o que trafiquen i exploten a dones per prostituir-les". Juan Manuel Agulles, sociòleg especialitzat en sensellarisme i coneixedor de primera mà de la situació rebutja aquesta idea de les màfies de pidolaires. "Tot això es basa en una mentida. No hi ha cap evidència d’aquesta situació ni hi ha causes judicials obertes per qüestions similars. De fet, la majoria de pidolaires de la ciutat són coneguts de fa anys i és obvi que no hi ha cap organització". En canvi, denuncia que "l’objectiu és erradicar la mendicitat a la ciutat, sobretot al centre": "L’ordenança penalitza el que anomena ‘mendicitat coaccionadora’, però és prou ambigua per donar tot el poder a la policia per interpretar les situacions".
Per al sociòleg Juan Manuel Agulles, "l’objectiu de l'ordenança és erradicar la mendicitat a la ciutat, sobretot al centre"
Per la seua banda, Emilia Caballero, de l’Assemblea 8 de Març, demana que "l’abolició de la prostitució ha d’arribar per la via que l’estat de benestar i els seus drets arriben a les dones en situació d’explotació i, en canvi, aquesta ordenança penalitza les possibles víctimes i les aplica unes mesures que no impedeix l’explotació sexual sinó que genera una major vulneració de drets".
Més enllà de les multes, Agulles recorda que la nova norma també prohibeix moltes de les accions de supervivència de la gent sense llar, com acampar o agafar aigua de les fonts. "Penalitza l’habitatge irregular, que és un fenomen que vivim bastant i que, a més, està creixent des de després de la pandèmia".
Davant l’onada de crítiques que va aixecar la tramitació de l’ordenança –bloquejada durant gairebé un any pels dubtes de Ciudadanos, que finalment van optar per no defensar-la durant el ple en què va aprovar-se-, l’Ajuntament d’Alacant l’ha acompanyada d’un Pla d’Inclusió 2020-2030, per tal de respondre "a les exigències d’ajudes per part dels col·lectius més desafavorits". Aquest pla, però, tampoc acaba de convèncer a la gent que viu la situació sobre el terreny. "De fet, l’anterior govern municipal havia obert un programa de deu habitatges socials per a gent sense sostre, i l’anterior equip el va tancar deixant-los a tots al carrer", explica Agulles. "Durant el confinament van obrir una ala del centre juvenil per allotjar tothom qui estava al carrer, però una volta acabat, el van tancar, mentre que el centre d’acollida municipal continuava restringint noves admissions per la pandèmia". Charo Moreno coincideix amb Agulles quan recorda que "la pandèmia va demostrar que es podien prendre mesures".
Una altra entitat que realitza una important tasca social és l’associació de veïns del barri de Requena, amb un banc d’aliments que atén a 200 famílies diàriament a més de seguiment de gent major que viu sola, classes de reforç escolar o d’idiomes per a nouvinguts. "Al barri tenim potser un 50% de la gent que està vivint ocupant els habitatges, enganxat a la llum irregularment, i ací ningú fa res. Per no fer, l’Ajuntament no ens ha volgut ni cedir un local que tenen buit perquè l’associació de veïns puguem fer la nostra faena. L’única ajuda que hem rebut van ser 2.700 euros, que vam donar íntegrament a les escoles del barri perquè pogueren comprar material. Això és una vergonya!", es lamenta el president de l’entitat, Antonio Colominas, que també es queixa que "per ací van passant els polítics i tots se sorprenen de la situació del barri però després ningú fa res. Ací no ens ajuda ningú". Colominas denuncia que els serveis socials "ens deriven a nosaltres els casos. No fan res", i recorda que "ningú s’està al carrer per gust. Darrere cada persona sense casa hi ha una història".
L’ordenança de Sonia Castedo
L’actual ordenança de civisme és una recuperació de la norma que ja va aprovar al 2011 l’alcaldessa popular Soia Castedo –encausada en diferents trames corruptes- però amb més articles i multes més dures. El 2015, aquesta va ser anul·lada per la coalició d’esquerres que va governar la ciutat d’una sola legislatura. Amb el retorn del PP –ara amb coalició amb Ciudadanos i el suport extern de Vox-, el nou alcalde Luis Barcala va recuperar la norma. Amb tot, la tramitació ha estat aturada pràcticament un any, sobretot pels dubtes de Ciudadanos davant d’algunes de les seues mesures, que, al final, han acabat acceptant.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.