L’Ajuntament de València ha aprofitat la Setmana Europea de la Mobilitat per treure pit i presumir de dades. Aquesta convocatòria continental s’ha convertit, els darrers anys, en una de les cites més potents de mobilització per part del consistori que, no en va, té en les polítiques de mobilitat sostenible una de les puntes de llança de la seua gestió.

Bicicletades col·lectives, festes al carrer, la convocatòria d’uns premis o una jornada amb transport públic gratuït i carrers sense cotxes... "Cada cop més, València és la ciutat mediterrània de la bicicleta", declarava l’alcalde, Joan Ribó, en un dels actes de celebració.

I realment les dades acompanyen aquest orgull. En els sis anys de govern de la coalició progressista a València s’han construït 40 nous quilòmetres de carril bici amb una planificació que permet moure’s per pràcticament tota la ciutat de forma contínua. Això ha provocat que l’ús d’aquest vehicle s’haja incrementat en un 214% des del 2017 amb pics de fins a 6.000 ciclistes diaris per alguns dels punts més concorreguts de la ciutat, com l’Estació del Nord, al carrer Xàtiva.

Però l’aposta per pacificar el trànsit i evolucionar cap a una ciutat més amable i menys contaminada no s’ha quedat només ací. Els darrers anys, l’Ajuntament ha incrementat la inversió a l’EMT, l’empresa que gestiona els autobusos urbans, en un 30%, aconseguint renovar bona part de la flota i contractant més de 300 nous conductors, a més de reordenar tota la trama de línies per fer-la més eficient. Abans de la pandèmia, els usuaris d’autobús a València havien crescut un 11% i, el 2019, va ser escollida millor empresa de transports urbans de l’estat.

També s’han peatonalitzat 150.000 metres quadrats d’espai urbà, inclosos llocs tan emblemàtics com la plaça de l’Ajuntament o l’entorn de la Llotja, l’antic mercat medieval declarat Patrimoni de la Humanitat. El conjunt d’aquestes mesures han provocat que –el febrer del 2020, després la pandèmia ha trastocat els comportaments, impossibilitant la comparació realista de xifres- el trànsit motoritzat s’haguera reduït entre un cinc i un deu per cent.

"Quan vam entrar a l’Ajuntament, la feina del regidor, que llavors s’anomenava de 'Trànsit' era mirar totes les càmeres i evitar que hi haguera embussos", explica Giuseppe Grezzi, regidor de Mobilitat Sostenible per exemplificar el canvi de mentalitat que ha sofert el seu departament. "Nosaltres no volem moure cotxes, sinó persones. I, a més, volem que puguen escollir si es volen moure en cotxe o a peu, en bicicleta o transport públic. Hem deixat enrere el concepte de mobilitat del segle XX i hem entrat al del XXI".

Grezzi reconeix que ara es troba "en un moment bo". Entén que la inèrcia de la ciutadania a canviar d’hàbits "és normal", però quan es fan "projectes sòlids i molt ben preparats i s’ofereixen opcions realistes, l’èxit és immediat". Al seu entendre els millors exemples serien l’ús massiu de les vies ciclistes o les zones peatonalitzades. Però durant la primera legislatura, tant l’oposició com la premsa conservadora va agafar aquest regidor com a símbol a batre, amb una campanya permanent contra qualsevol iniciativa seua. "El PP va iniciar la campanya electoral [del 2019] a sobre d’un carril bici. Van convertir aquelles eleccions en un referèndum sobre els carrils bici i el van perdre. Als barris on més carrils havíem fet, Compromís no soles no va perdre vots, sinó que en va guanyar. Ara ja ningú debat els carrils bici".

El regidor reconeix que aquesta campanya va frenar alguns dels seus projectes –"més per les resistències internes, fruit de la por, que de les externes", recorda- però que en aquesta legislatura les coses han canviat. "Iniciatives com la peatonalització de la plaça de l’Ajuntament, que es van frenar durant la primera legislatura pels dubtes dins del govern municipal, ara són una realitat i un èxit". De fet, ara són els seus aliats socialistes els qui es llancen a anunciar noves propostes de peatonalització i control del trànsit, com la pacificació del carrer Xàtiva i l’entorn de l’IVAM o la pacificació de l’avinguda Àusias March.

El repte metropolità

Des de l’Ajuntament es té clar que es vol seguir aprofundint en aquesta línia, i més en un moment d’emergència climàtica, però entitats com Ecologistes en Acció demanen canvis més estructurals. "Fer carrils bici és molt barat i vistós, però no ho resolt tot", explica la portaveu de l’entitat en matèria de transport, Rosana Cervera. Per això reclama una "inversió massiva en transport públic, un pla integral que tinga en compte tota l’àrea metropolitana, posar en marxa la Zona de Baixes Emissions i frenar l’ampliació del Port de València".

La qüestió de l’àrea metropolitana és, segurament, el nus gordià d’un canvi permanent de la mobilitat a València. Cada dia es produeixen 4,8 milions de desplaçaments en cotxe entre els seus 60 municipis, i el 73% dels cotxes que circulen per dins de la ciutat tenen l’origen o la destinació en aquesta regió.

Des de l’Ajuntament són conscients del problema i reclamen més inversions en la xarxa de metro –que depèn de la Generalitat- i Rodalies. De fet, la situació de Rodalies s’ha convertit recentment en un dels principals cavalls de batalla de Compromís. Grezzi també reclama al ministeri la creació de carrils VAO –exclusius per a transport públic o cotxes totalment ocupats- a les principals artèries d’entrada i eixida de la ciutat, per tal de "desincentivar l’ús del transport privat, enlloc d’induir-lo, com provoquen les ampliacions de carreteres", en paraules del regidor.

Pel que fa a les Zones de Baixes Emissions, que han d’estar en actiu a partir del 2023, des de l’Ajuntament asseguren que "els estudis previs per implantar-les ja s’estan treballant" i que "s’han sol·licitat 30 milions d’euros dels fons Next Generation per tal que puguen estar en els terminis que marca la llei.