Hi haurà Botànic II. Després dels desencontres de les últimes hores, el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida han assegurat abans de la sessió d'investidura d'aquest dimecres al matí a les Corts Valencianes que s'ha desbloquejat la situació i que l'acord no passa d'avui. De fet, a les sis d'aquesta tarda, es preveu la signatura de l'acord en una ciutat de la demarcació alacantina, en un gest de complicitat a la necessària vertebració del territori valencià.

Just abans del ple d'investidura, els líders de les tres formacions (Ximo Puig, Mònica Oltra i Rubén Martínez Dalmau) han acostat postures en una reunió que permet desencallar la confusió generada aquest dimarts després de l'abandonament de la taula de negociació per part d'Unides Podem-EU. El principi d'acord inclouria una segona vicepresidència per a la formació morada que coordinaria algunes de les polítiques verdes del Consell.

Tal com ja es va avançar aquest dimarts, l'opció de dividir el ple d'investidura en dos actes permet als socis del futur govern guanyar unes hores amb l'objectiu de tancar l'acord abans de la votació. De fet, al Palau de Benicarló, avui només s'ha produït el discurs del candidat Ximo Puig, després del qual Enric Morera, president de l'hemicicle, ha ordenat un recés de 24 hores. Així doncs, demà a les deu se succeiran les intervencions de la resta de síndics i es procedirà a la votació de Puig per presidir la Generalitat. El socialista espera tenir un vot afirmatiu dels 52 escons progressistes de la càmera.

Les properes hores seran crucials per saber com acaba definint l'arquitectura del nou Consell. La imatge conflictiva traslladada en les últimes hores pels tres socis presagia una legislatura complexa. PSPV i Compromís ja arrosseguen les desavinences sorgides durant quatre anys de treball conjunt en el Consell. La incorporació d'Unides Podem-Esquerra Unida a l'actual executiu afegeix una nova sensibilitat i la probabilitat de fricció entre les tres forces és més gran. Entre Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida també sorgeix un pols per capitalitzar l'alternativa a l'esquerra del PSPV. En el marc de la formació morada, que es va presentar electoralment en coalició amb Esquerra Unida, resta per veure si aquesta aliança es manté en el comportament parlamentari o es visibilitza un allunyament.

Puig, contra la recentralització

"Creixement, igualtat i democràcia", ha insistit el candidat a la presidència de la Generalitat, Ximo Puig, al discurs plenari que ha començat passades les 10 del matí. Amb referències als últims assassinats masclistes ocorreguts al País Valencià, Puig ha considerat el drama de la violència de gènere com el principal problema dels nostres temps i ha assegurat que, en cas de prosperar la investidura, convocarà el Pacte contra la Violència de Gènere per intensificar el combat contra el masclisme.

La intervenció de Puig ha posat l'accent en els avenços aconseguits durant la legislatura anterior. Ha destacat que el govern del Botànic ha transformat el País Valencià en un lloc decent després del temps de fallida econòmica i moral que van suposar les majories absolutes del PP. El repte del Botànic, ha dit, ha estat el de fer visible el problema valencià i canviar l'imaginari. "Hem passat de la corrupció a la solidaritat i la convivència", ha expressat.

Puig ha recordat que tots els indicadors econòmics i socials avalen la millora d'aquest territori. "Hem propiciat un entorn de confiança", ha asseverat el candidat. I s'ha proposat convocar una reunió imminent per rellançar el diàleg social. Malgrat els avenços, Puig ha reconegut que falta molta feina per fer. Ha apuntat deures pendents per acabar amb la bretxa salarial, la desocupació, la precarietat laboral, les llistes d'espera als hospitals i la realitat dels desnonaments.

Sobre la qüestió territorial, el candidat s'ha mostrat especialment contrari a la recentralització de l'Estat. "El centralisme no és intel·ligent", ha assegurat. La seva aposta és seguir intensificant un autogovern útil per al poble valencià dins d'un Estat descentralitzat. I ha tornat a destacar la convivència de la pluralitat del poble valencià: "Hem trobat un camí propi. Som del nord i del sud, de Vicent Andrés Estellés i de Miguel Hernández, parlem valencià i castellà ".

Sens dubte, un dels moments més esperats de la seva intervenció s'ha situat en la qüestió del finançament, cavall de batalla del Botànic. Puig ha titllat d'insuportable la realitat discriminatòria que pateix aquest territori a causa de l'infrafinançament i el deute històric. "Volem ser espanyols igual que la resta de ciutadans espanyols. No exigirem més, però no passarem perquè se'ns doni permanentment menys ", ha incidit. Puig ha assegurat, així mateix, que l'hi ho recordaran a Pedro Sánchez "des del minut zero", així com les reivindicacions en relació amb l'impuls definitiu del corredor mediterrani i la defensa del Tajo-Segura.

Una legislatura de major exigència

A diferència de l'any 2015, en què el govern del Botànic afrontava el deure de reparar els excessos de les majories absolutes del PP, els reptes per als socis del nou executiu, si finalment les tres parts negociadores arriben a un acord, disten molt de l'anterior mandat. Potser el nivell d'exigència de la ciutadania pel que fa a les polítiques públiques creixi en aquesta desena legislatura, ara que el govern del canvi "a la portuguesa" té més difícil recórrer a la llosa de Camps i companyia.

Després de quatre anys clamant per la reforma del sistema de finançament, i amb Madrid donant llargues, l'únic que probablement s'hagi aconseguit pel que fa a això és estendre entre els valencians una tímida consciència de poble maltractat per l'Estat. A més, amb Pedro Sánchez instal·lat a la Moncloa, el president Puig ha rebaixat el to amb el govern central aplaudint i rendibilitzant políticament els compromisos pressupostaris de l'executiu estatal amb el País Valencià. En aquest ordre, es podrà veure si Compromís (i Unides Podem-Esquerra Unida, si escau), pretenen denunciar l'alineament Puig-Sánchez per tal de visibilitzar les contradiccions dels socialistes en aquesta matèria.

Paral·lelament a això, el govern del Botànic II no pot perdre de vista les polítiques socials i mediambientals que tant l'han caracteritzat i que van justificar en el seu dia posar límit a la dreta neoliberal i corrupta del PP. Davant d'un perill d'estancament o fins i tot retrocés (la nova composició del Consell s'augura més conservadora), els nous consellers hauran focalitzar la seva atenció en aquelles problemàtiques que encara persisteixen en la societat valenciana, com ara els barracons, les llistes d'espera en dependència i la descoordinació operativa en l'extinció d'incendis forestals.

Finalment, i tot i que el Botànic sempre ha volgut mirar de reüll la qüestió lingüística, un dels majors reptes d'aquesta legislatura serà atendre les demandes dels col·lectius en defensa de la dignificació del valencià, mobilitzats els últims anys en pro del requisit lingüístic en la funció pública, assumit ja en tots els territoris amb llengua pròpia, i d'una llei d'igualtat lingüística. Tot això enmig d'algunes veus crítiques amb l'actual model empresarial d'À Punt, que qüestionen la gestió de l'actual direcció en base a les pèssimes audiències, el que fa presagiar un retorn a continguts més banals.