El País de Demà impulsarà la formació d'una nova "opció electoral" per intentar captar votants de l'antiga CiU

El País de Demà, l'entitat del catalanisme moderat sorgida de l'anomenat Grup de Poblet, ha aprovat aquest dissabte la formació d'una nova "opció electoral" per concórrer a les properes eleccions catalanes. Després de debatre aquesta possibilitat, una cinquantena dels seus membres, entre els quals antics dirigents del PDeCAT o Convergència com Marta Pascal o Lluís Recoder, han avalat la necessitat d'un nou "partit no convencional", que "no repeteixi els errors del passat" i que sigui capaç d'aglutinar el catalanisme i el sobiranisme que renuncia a la unilateralitat.

Sobre l'arquitectura de la nova "opció electoral", el portaveu de l'entitat, Antoni Garrell, ha apuntat que "molt probablement" serà un partit, sense descartar "aprofitar" estructures existents, i es formalitzarà en les properes setmanes. A banda d'agrupar persones sense una trajectòria política prèvia, El País de Demà s'ha fet conegut per reunir dirigents de l'antiga CDC, descontents amb l'evolució de JxCat i allunyats de l'estratègia de Puigdemont. Entre ells, a banda de Pascal i Recoder, destaquen els exdiputats al Congrés Carles Campuzano i Jordi Xuclà. 

El País de Demà ha debatut aquest dissabte les conclusions d'un document de treball que analitza les opcions de fer el salt a la política, elaborat per un grup de 15 persones d'una organització que suma uns 300 membres. Noms vinculats a l'entorn d'El País de Demà -alguns d'ells assistents a la reunió de Poblet- com Antoni Bayona, Marta Pascal, Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Marta Pigem, Lluís Recoder o Oriol Homs no formen part d'aquest grup reduït, però molts sí que eren avui a la reunió que ha acordat l'impuls d'un nou partit polític o opció electoral nova.

El portaveu del grup, Toni Garrell, ha explicat en sortir de la reunió que l'entitat ha aprovat l'impuls d'una nova opció electoral que assumeixi les finalitats d'El País de Demà, "un partit no convencional, que actuant en llibertat i independent de l'organització, sigui un moviment de país, que sumi i miri al futur", ha dit. Una opció –"molt probablement un partit" nou, ha avançat sense descartar aliances o "aprofitar" estructures de partits existents- "que pensi en tots els ciutadans, des dels sobiranistes, els nacionalistes, els catalanistes, o els que pensen d'una altra manera però viuen entre nosaltres", ha explicat Garrell.

Garrell no ha desvetllat quins perfils de candidats treballen, ni si "l'oferta catalanista integradora" que Ramon Espadaler (Units per avançar) feia questa setmana s'acabarà integrant en la seva iniciativa. Ha admès, això sí, "elevats graus de coincidència" amb la formació que lidera l'exconseller convergent. En tot moment Garrell ha insisit en l'absència de lideratges i la importància del programa, i ha aventurat que en tres o quatre setmanes podran concretar millor la fórmula amb què l'entitat vol fer néixer la nova opció electoral. "Volem un partit que no repeteixi les fórmules del passat, un partit que pensi i contribueixi a vertebrar el futur, una proposta oberta i que entén Catalunya com un sol poble", resumia el portaveu d'El País de Demà.

Les darreres setmanes s'han intensificat els contactes entre els membres del Grup de Poblet i Unit per Avançar, el partit format pel sector oficialista de l'antiga Unió Democràtica, que lidera Ramon Espadaler i que a les darreres eleccions al Parlament va concórrer en aliança amb el PSC. Ara mateix, sembla força probable que El País de Demà i Units per Avançar tanquin algun tipus d'acord.

En canvi, sembla descartat que a aquesta futura opció electoral s'hi uneixin altres formacions clarament de dretes que diuen volen representar el "catalanisme moderat", com ara Lliures o la Lliga Democràtica, clarament allunyades d'un sobiranisme -no unilateral, això sí- que en principi hauria de marcar El País de Demà. Sigui com vulgui, totes aquestes sigles aspiren a reunir els suposats 300.000 electors de l'antiga CiU que no combreguen amb l'aposta pel conflicte polític de JxCat i que, traduït a escons, podria implicar l'obtenció d'entre cinc i vuit diputats al Parlament. Molts noms per un pastís no precisament gros.