PERFIL DE ZAPLANAEl padrí falangista, el 'cas Naseiro', la tránsfuga Maruja i fins i tot Julio Iglesias: el camí de Zaplana a l'estrellat polític

Apadrinat pel falangista i senador d'Aliança Popular Miguel Barceló –que acabaria sent el seu sogre–, l'advocat de Cartagena Eduardo Zaplana, detingut aquest dimarts pels presumptes delictes de blanqueig de capitals, desviament de fons i malversació de diners públics, va començar el 1990 a dissenyar una ambiciosa carrera política la primera estació de la qual era liderar el Partit Popular de Benidorm.

Però l'ambició de Zaplana no es limitava a assolir simplement el poder, ni s'axplica tampoc perquè tingués "vocació de servei", frase tan buida com la d'"amic dels seus amics". L'ambició d'Eduardo Andrés Juliol Zaplana Hernández-Soro anava molt més lluny: fer-se molt ric, i ràpidament; i d'acord amb el que s'ha conegut fins a dia d'avui, intentant aconseguir-ho a qualsevol preu.

Així, un any abans de les eleccions locals del 1991, Zaplana va ser caçat en una conversa telefònica amb el ja desaparegut regidor popular de València Salvador Palop. El telèfon de la família Palop estava intervingut per la policia judicial d'Estupefaents de València, que investigava Rafael, germà de Salvador, a instàncies d'un jutjat d'instrucció.

De l'escolta d'aquestes converses, el jutge instructor de la causa, Luis Manglano, va decidir obrir una peça separada per corrupció. I aquí va començar a instruir-se l'anomenat Cas Naseiro, causa que pocs anys després de la seva instrucció quedaria anul·lada per la Justícia valenciana, en declarar il·lícites les gravacions telefòniques obtingudes.

No obstant això, aquelles gravacions van sortir a la llum pública i van destapar tot un entramat corrupte destinat a inflar les arques del Partit Popular mitjançant operacions de comissions i finançament il·legal a través de contractes públics, requalificacions de sòl, modificacions de plans parcials i una infinitat de negocis bruts per a lucre de polítics i del mateix partit, aleshores liderat per José María Aznar i a l'oposició.

I aquí és on Zaplana va ser caçat. La conversa, gravada l'11 de febrer del 1990, és impagable. Hi parlaven de dur a terme operacions a tot l'Estat espanyol i realitzar activitats amb mercantils mortes o inactives, posant-les al servei de testaferros i altres càrrecs públics del Partit Popular a Andalusia, País Valencià –especialment, Benidorm, Ondara, Silla, Torrevella, Altea i d'altres– i Madrid, fonamentalment. A més, en aquelles converses van sortir noms com els d'Álvarez Cascos –que anys després es convertiria en vicepresident del Govern d'Aznar entre el 1996 i el 2000– i també es coneixeria el de Javier Sánchez Lázaro, llavors diputat popular molt vinculat a negocis urbanístics, entre d'altres.

"M'he de fer ric perquè estic arruïnat"

També es van conèixer frases que han mantingut fins als nostres dies un halo de sospita sobre el polític murcià, per la seva obsessió pels diners. Així, Zaplana confessava a Palop que "m'he de fer ric perquè estic arruïnat", i que estava obert a qualsevol cosa per aconseguir-ho.

Exactament aquesta va ser la conversa en qüestió:

Zaplana: Me n'hi vaig perquè m'ho expliquis. A veure com puc... Hi vaig amb un plantejament fàcil. M'asseuré a dinar amb ell i li diré a veure com puc rascar jo aquí.

Palop: És clar.

Z: Així, pura i simplement, eh? Que em doni diverses opcions i me'n quedo amb la més fàcil. Però m'he de fer ric perquè estic arruïnat, Boro.

P: Sí? Com ha estat això? Estàs treballant com un cabró.

Z: Estic treballant molt, però estic arruïnat.

P: I això?

Z: M'ho gasto tot en política. No veus que no tinc sou com tu. Que cobres del que treballem tots els espanyols.

P: És clar.

Z: Doncs això és el que passa. Ai, he de guanyar molts diners, em calen molts diners per viure. Ara m'he de comprar un cotxe. T'agrada el Vectra 16 vàlvules?

Donat el nivell de corrupció regnant en el Partit Popular, es va atribuir a Zaplana una frase que no era seva, però que vist el que s'ha vist podria haver-ho estat. Exactament, la que deia "jo estic en política per forrar-me". La sentència va ser dita per Vicente Sanz, secretari general del PP de València, el 28 de març del 1995 quan el PP va guanyar les eleccions autonòmiques al País Valencià. Encara que la frase correcta va ser "ens forrarem", i la va dir davant de molts periodistes que erem a la festa organitzada pel PP a l'Albereda. Uns anys després, Vicente Sanz va ser condemnat per sis delictes d'abusos sexuals a periodistes de Canal 9-TVV.

La trànsfuga Maruja del PSOE de Benidorm

Malgrat l'escàndol Naseiro, Zaplana no en va sortir mal parat. Va mantenir el lideratge del partit i va encapçalar la candidatura a l'alcaldia de Benidorm al març del 1991 com si no hagués passat res. Així i tot, Zaplana no va aconseguir l'alcaldia directament, en obtenir 10 regidors, un menys que el PSOE, i sent aquestes les úniques candidatures amb representació. Però la solució estava a punt de caure.

Una regidora díscola del PSOE, enfrontada al socialista Manuel Català Chana, alcalde in pectore, es va passar al grup mixt i va convertir en ingovernable la ciutat. És aquí on va sorgir l'oportunitat de Zaplana de convertir-se en alcalde de la seva ciutat adoptiva i, d'alguna manera, que un altre membre de la família Barceló aconseguís estar al capdavant de la corporació municipal des del franquisme.

Les negociacions de Zaplana amb Maruja Sánchez, en què també hi va participar el seu marit, van fluir amb facilitat. Com va passar amb el Tamayazo a Madrid anys després, es va negociar amb Maruja i la seva família i els van envoltar de luxes i capricis. El matrimoni trànsfuga sabia que es forraria perquè els compradors tenien recursos sobrats. Així que "no només es va negociar un sou per a Maruja, sinó també una feina municipal per al seu marit, Pedro Martínez, una assignació de despeses diverses per a la casa... els van donar pràcticament tot el que van demanar", explica un ara militant del PSOE, que va conèixer de primera mà aquells episodis.

A més, el PP va blindar la seguretat personal de Maruja amb dos guardaespatlles que només en hores extres van percebre 9,6 milions de pessetes (uns 57.000 euros) en tres anys. "Maruja Sánchez no va participar en les següents eleccions, però el PP, amb Zaplana, no la va oblidar, i l'exregidora va passar a ingressar la nòmina de càrrecs de confiança, és a dir nomenaments a dit", explica el testimoni d'aquells  fets.

Però això no és tot: "fins i tot el seu fill va ser contractat el 1999 com a auxiliar administratiu a la delegació de Canal 9 a Alacant. El sou d'aquesta categoria l'any 2000 era de 2.845.363 pessetes brutes anuals, al voltant dels 22.000 euros actualitzats a avui".

"Com seria la cosa –explica– que fins al 2009 la transfuga Maruja Sánchez va estar cobrant del Partit Popular per ordre d'Eduardo Zaplana. S'havia comprat un xalet amb la pasta que li van donar, i ara l'hi embargaran per un deute de 350.000 euros que no han tornat al banc ".

El més increïble de tot plegat és que aquesta operació d'acceptació del transfuguisme va ser avalada per Mariano Rajoy, sent vicesecretari general del PP i número tres de José María Aznar. Fins i tot Rajoy es va desplaçar a Benidorm per avalar la maniobra i va oferir una roda de premsa, justificant l'operació per la situació d'"ingovernabilitat" de Benidorm.

El saqueig de Terra Mítica, Julio Iglesias, requalificacions

Un cop a l'alcaldia, Eduardo Zaplana va començar a posar en marxa el seu aparell polític econòmic a Benidorm com tenia previst. A cop de talonari es va muntar el festival de Benidorm, es va aixecar un centre comercial promogut pels seus amics, es van construir gasolineres, i van tornar les requalificacions per construir Terra Mítica i urbanitzar amb empreses vinculades al seu sogre i on va participar el cantant Julio Iglesias, que es va convertir en inseparable d'Eduardo Zaplana.

Molts d'aquests negocis van acabar en causes judicials amb desenes de condemnats que van posar sobre la taula la diferent vara de mesurar dels jutges: la duresa d'uns contrastava amb la laxitud d'altres i amb els menyspreus de Julio Iglesias quan era citat a declarar.

Només una legislatura va necessitar Zaplana per explotar al màxim en el seu propi benefici l'alcaldia de Benidorm, ja que el seu objectiu era presidir el partit regional i fer-se amb la presidència del govern autonòmic. Així, el 1995 va ser elegit president de la Generalitat Valenciana, gràcies als cinc diputats d'Unió Valenciana, descavalcant del càrrec el socialista Joan Lerma, que abandonaria les Corts per exercir de senador territorial.

I Aznar el va fer ministre

Després, ja el 2002, Aznar el va cridar per ocupar el càrrec de ministre de Treball i portaveu del Govern fins al final de la legislatura, el 2004.

Segons sembla, els casos de blanqueig de capitals i delicte fiscal que ara s'imputen a Eduardo Zaplana ja formaven part de la seva vida familiar. Així, el seu gendre, l'empresari Luís Iglesias Rodríguez Viñas, casat amb la seva filla Maria Jesús Zaplana Barceló, està imputat per la seva relació amb l'entramat d'Oleguer Pujol.

El gendre de Zaplana, fundador de la gestora Drago capital, està encausat pel jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz per la comissió de delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública, igual que el seu sogre, en el marc de la causa que investiga irregularitats en l'entramat societari encapçalat pel fill menor de l'expresident de la Generalitat.