Este artículo se publicó hace 4 años.
De Pablo (UGT): "Al Baix Llobregat s'han tramitat més de 8.000 ERTO per causa de força major, no ho havia vist mai"
El secretari general de la UGT al Baix Llobregat alerta de l'impacte brutal de la crisi del coronavirus a la comarca i defensa que calen polítiques al conjunt del país que evitin que s'hi faci front "com una oportunitat de negoci per als de sempre", tal com va fer la dreta. També reivindica l'alliberament de la companya de sindicat Dolors Bassa i de la resta de presos polítics.
Barcelona-Actualitzat a
Carlos de Pablo és un històric de la lluita sindical, amb un quart de segle de sindicalisme a les seves esquenes. Per això sap -i explica- com de dura serà la crisi provocada per la Covid-19 si s'apliquen les mateixes receptes de la dreta que han anat precaritzant la vida dels treballadors i les treballadores. I especialment en comarques com la seva, el Baix Llobregat, on és secretari general de la UGT. En un Primer de Maig atípic, sense mobilitzacions a causa del confinament, assegura que les reivindicacions sindicals històriques estan més vives que mai. I d'altra banda, reclama l'alliberament de la companya de sindicat, Dolors Bassa i de la restat de presos polítics: "els necessitem fora treballant pel futur del país", assegura.
Com ha impactat la crisi provocada per la Covid-19 al Baix Llobregat?
D’entrada l’impacte és d'una crisi sanitària que és molt potent. I hem d’estar molt contents dels professionals que tenim als serveis públics. De tots els treballadors i treballadores que han hagut de suportar una dècada de precarietat i pèrdua de drets i salaris i que quan ha arribat el moment de donar la cara ho han fet. I parlo del sector sanitari i els serveis públics però també de l’alimentació i de molts altres sectors imprescindibles en la lluita contra el coronavirus.
En l’àmbit laboral, el fet de ser una comarca industrial pot ajudar a què la recuperació sigui més àgil?
"Al Baix Llobregat sindicats, patronal i administracions ja ens hem posat a treballar. Per exemple amb la creació del Consell Econòmic del Consell Comarcal"
Si les eines i els mecanismes que s’hi posen són els mateixos del 2009 pensant només en l’oportunitat de negoci a costa de tancar empreses que tenien viabilitat, pronostico una crisi social d’una immensa magnitud. Però si els eixos i les polítiques de la recuperació se centren a garantir la viabilitat de les empreses, i buscant solucions pensant en les persones ens en sortirem. Es tracta de ser valents amb les polítiques, i al Baix Llobregat sindicats, patronal i administracions ja ens hem posat a treballar. Per exemple amb la creació del Consell Econòmic del Consell Comarcal per afrontar les conseqüències de la Covid-19 a la comarca.
La Seat ha reiniciat la producció lentament. És un bon senyal?
Sí, l’automoció és un dels sectors estratègics del Baix Llobregat. Però hem de veure quines polítiques s’activen des del govern de l’Estat i des d’altres administracions per a la reactivació del sector.
Una altra realitat és la part de la comarca més centrada en el turisme, al litoral...
El sector del turisme, però també del comerç de proximitat, són molt importants també a la comarca, sobretot la zona sud de Castelldefels, Gavà, etc. Estem treballat ja intensament entre agents socials i ajuntaments per afrontar la dura situació.
Han quedat garantits els drets dels treballadors durant aquesta crisi?
Evidentment no. Però perquè portem una dècada patint una reforma laboral brutal que en realitat va ser una contrareforma contra el nostre sistema de drets i llibertats, en aquest cas en l’àmbit laboral. Pel que fa als expedients de regulació -que ara hem hagut de fer a milers- amb la reforma va quedar tocada la incidència de la part social en les comissions negociadores, i la reducció de terminis, la minimització dels requisits demanats a les empreses, etc. I el fet d'eliminar la necessitat de l’autorització administrativa va provocar la pèrdua de garanties en els expedients de regulació d’ocupació.
Com valora l’allau d’aquest expedients de regulació que hem viscut en setmanes?
"Al Baix Llobregat portem 8.237 expedients de força major i 639 per causes objectives. I a tot Catalunya uns 95.000 expedients per força major. Això és com 10 tsunamis. I hi haurà rèpliques"
Hem patit una situació mai viscuda. Jo no l’he coneguda en més de vint anys de dedicació a l’activitat sindical. No ho havia vist mai, jo havia tramitat dos expedients de regulació d’ocupació per força major en tots aquests anys. Per un incendi i per una inundació. Ara han estat un parell de centenars en el meu cas i en total al Baix Llobregat portem 8.237 expedients de força major i 639 per causes objectives. I a tot Catalunya uns 95.000 expedients per força major. Això és com 10 tsunamis. I hi haurà rèpliques perquè les empreses ara els estan transformant en expedients ordinaris. I hi ha sectors oblidat que encara estan molt pitjor que els afectats pels ERTO com per exemple els treballadors i treballadores de les ETT o fixos discontinus, acomiadats massivament, en molts casos sense dret a prestacions i quedant absolutament desemparats. Per això, ara no és que calgui derogar la reforma laboral del PP és que és una qüestió de supervivència.
La transformació dels expedients és per oportunisme o perquè no queda més remei a les empreses?
No crec que hi hagi oportunisme en la modificació dels expedients. Potser algun cas quan s’han presentat els expedients de força major per aprofitar les ajudes que es plantegen, però ja es revisaran. De moment s’han aprovat per silenci administratiu i això ha facilitat algun cas d’oportunisme però que ningú pensi que no es revisaran. Ara, cal tenir present que les conseqüències de la Covid-19 aniran molt més enllà del període d’emergència i les empreses estan preveient aquesta afectació i començar a planificar el futur.
Les retallades de fa una dècada han debilitat la resposta a la Covid-19?
"Tenim un capital humà que mai ens fallarà, però un dels drets que hem perdut és el de tenir uns serveis públics de qualitat"
Aquests anys hem tingut tancament de plantes d’hospitals i ens hem trobat amb una manca de mitjans com per exemple en material sanitari de protecció. Això ha fet que se’n ressenteixi el nostre servei de Salut. Ara, la resposta de la gent al Baix Llobregat ha estat magnífica i crec que a tot el país també. Tenim un capital humà que mai ens fallarà, però un dels drets que hem perdut és el de tenir uns serveis públics de qualitat.
Això que diu ha estat especialment evident a les residències geriàtriques?
El que ens ha passat a les residències, però també als serveis domiciliaris d’assistència, ens obliga replantejar-nos el model de com tractem a la nostra gent gran i la dotació de serveis públics que els hi dediquem. I una de les causes essencials del que ens ha passat és perquè hem posat en mans privades una assistència a persones vulnerables que mai hauria d’estar en mans del mercat. Pot haver hagut algun error en la gestió puntual, però el problema de fons és de model.
Quin és el problema del model actual?
Que tret d’algunes petites residències locals darrera aquest model hi ha interessos de grans empreses del sector de la construcció com Florentino Pérez, multinacionals franceses i fons d’inversió. I això és responsabilitat dels anys de governs de dretes en tots els àmbits -municipal, autonòmic i estatal- que tenien com a eix fonamental la privatització i externalització convertint serveis essencials en oportunitats de negoci. I els treballadors i treballadores de les residències són herois, s’hi han deixat la pell tot i que no han tingut cap suport de material i mitjans durant moltes setmanes.
Estem celebrant el Primer de Maig més atípic...
"La crisi global que ara emergeix ha posa’t de manifest com mai la precarietat, i justifica les nostres reivindicacions històriques, encara que no puguem estar al carrer que és on ens toca estar el Primer de Maig"
El nostre lema conjuntament amb CCOO és molt clar: salut, treball, justícia social i la prioritat és la vida. La prioritat han de ser les persones treballadores i les polítiques que salvaguardin drets i llibertats i la viabilitat de les empreses, el treball digne, i la igualtat entre homes i dones. Malgrat el coronavirus, les reivindicacions estan més actives que mai perquè veníem d’un temps de pèrdua de drets. La crisi global que ara emergeix ha posa’t de manifest com mai la precarietat, i justifica les nostres reivindicacions històriques, encara que no puguem estar al carrer que és on ens toca estar el Primer de Maig. Amb moltes dificultats però amb molta esperança. La sortida d’aquesta crisi ha de comportar repartir la riquesa i no una oportunitat de negoci pels de sempre a costa de la vida i del futur de les persones treballadores.
Confia en què l’actual Govern estatal i de la Generalitat facin polítiques diferents a les de fa deu anys per afrontar la crisi?
He de confiar en què a Madrid hi ha un Govern d’esquerres i que a Catalunya àmbits fonamentals del Govern també estan en mans de l’esquerra. Tot i que no es pot oblidar que també hi ha el PDeCAT que ve del món convergent que van aplaudir en el seu moment la reforma laboral i la llei mordassa. Però tant la ministra de Treball (Yolanda Díaz) com el conseller de Treball (Chakir el Homrani) són sindicalistes, com l’anterior consellera, la companya i presa política Dolors Bassa. Cal confiar que afrontarem aquesta crisi amb millors condicions que la del 2009 en què manava la dreta arreu. Segur que cometran errors, tots, però crec que l’actual presència de les esquerres als governs permetrà implementar polítiques antagòniques a les que va desplegar la ultradreta del PP.
Ha esmentat a Dolors Bassa, què pensa de tenir una companya de sindicat empresonada per l’1-O?
"Aquest país, ara més que mai, no es pot permetre no tenir Oriol Junqueras al carrer treballant pel nostre futur perquè és una gran persona i un gran polític amb una ment privilegiada. Necessitem a tots els presos i les preses polítiques fora i actius"
Aquests dies de confinament penso molt en ella, com en la resta i en les famílies. Vam compartir feina al Comitè Nacional de la UGT quan era la secretària general de les comarques gironines. Tenim moltes lluites i batalles compartides i molta estima i amistat. Personalment desitjo que tots puguin sortir com més aviat millor d’una presó injusta. La Dolors, com a companya, però també tota la resta. I evidentment, l’Oriol Junqueras que vaig tenir la fortuna de conèixer al Baix Llobregat com a alcalde de Sant Vicenç dels Horts i que és una de les persones que més m’han influït políticament juntament a Pasqual Maragall. Aquest país, ara més que mai, no es pot permetre no tenir-lo al carrer treballant pel nostre futur perquè és una gran persona i un gran polític amb una ment privilegiada. Els necessitem a tots fora i actius. Parlo com a persona, com a sindicalista i com a pare.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..