ENTREVISTAOtegi: “Sempre hem tingut canals oberts amb els governs espanyols”

Darrere d'aquestes parets hi ha milers de secrets. Perdut en una muntanya de Guipúscoa, el caseriu Txillarre ha estat testimoni privilegiat d'innombrables converses sobre el final d'ETA: Arnaldo Otegi es citava en aquest lloc amb el dirigent del PSE Jesús Eguiguren quan la pau començava a caminar, tímidament. El mateix lloc on es va veure també amb l'ex president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero el passat 8 de setembre, i és el lloc on ha tingut lloc l'entrevista realitzada per Público al líder independentista, sobre qui encara avui pesa una inhabilitació judicial per fer política.

El dirigent abertzale acaba de tancar una setmana perfecta. El motiu: la resolució del TEDH que estableix que ni ell ni els altres quatre condemnats per l'Audiència Nacional el 2011  van tenir un judici just. Llavors els van acusar de voler reconstruir les estructures de Batasuna “seguint les instruccions d'ETA”, la qual cosa a Otegi li va suposar una condemna de 10 anys –després rebaixada a sis anys i mig  per terrorisme. El Tribunal d'Estrasburg  va considerar que una de les jutgesses d'aquest cas, Ángela Murillo, mancava de la imparcialitat necessària per jutjar-li.

Otegi es prepara ara per a un futur carregat d'expectatives. Així ho va assegurar durant la conversa que va mantenir amb Público a una taula del caseriu Txillarre.

Vostè avui té seixanta anys. Al llarg de la seva vida el van detenir en sis ocasions i va passar, en total, 14 anys a la presó. Per què?

Això és el que resumeix una mica no només una experiència personal, sinó també una experiència política. La meva mare, que va morir quan jo estava a la presó, va haver d'anar a visitar al seu germà a la presó del Dueso en els anys 40. Això posa sobre la taula quina és l'evolució d'un Estat autoritari, en el qual no ha estat possible construir una convivència en termes democràtics. Com s'explica que en aquest país a l'últim segle i mig hi hagi hagut tants aixecaments armats? És evident que hi ha un conflicte polític de naturalesa democràtica, molt simple de resumir: volem votar, volem decidir el nostre futur lliure i democràticament.

Vostè ha dit que el cas Bateragune, que era el marc en el qual va ser detingut i empresonat a l'octubre del 2009, va suposar un intent de bloquejar els avanços cap a la pau que buscava l'Esquerra Abertzale. Quines tasques concretes estava desenvolupant en aquell  moment?

Quan ens detenen, l'Estat sabia que estàvem tractant de convèncer a tots els sectors de l'esquerra abertzale que era necessari un canvi en profunditat en la nostra estratègia i que calia finalitzar –no només per qüestions polítiques, sinó també ètiques- el període de la lluita armada i abordar una estratègia de caràcter democràtic.

“A l'Estat no li interessava que desaparegués la lluita armada”

Comencem a fer aquesta reflexió en un cercle reduït, i estàvem fent la tasca d'anar ampliant aquests cercles. L'Estat era molt conscient del que estàvem fent i per això ens va detenir. Per més que vulguin imposar un altre relat, aquest és el veritable: No els interessava que desaparegués la lluita armada.

Com va ser el judici per Bateragune?

Hi ha una cosa que mai he dit en públic. Si un rellegeix la sentència de l'Audiència Nacional, veurà una cosa sorprenent: diu que no ha quedat acreditat que els acusats pertanyéssim a Bateragune, però tot seguit assenyala que pertanyíem a una altra cosa que feia les mateixes funcions. Amb aquesta acusació ens cauen deu anys de presó. Va ser un judici arreglat, amb una direcció clara per part dels poders de l'Estat en el sentit que havien d'empresonar-nos.

Creien que finalment serien condemnats?

A la vista de com es va desenvolupar el judici, en termes jurídics era impossible la condemna. A més, comptàvem amb un avantatge: l'acusació era que estàvem tractant de reconstruir Batasuna per seguir fomentant una estratègia violenta, i els fets deien absolutament el contrari. El que va passar després de la condemna va demostrar que nosaltres dèiem la veritat i ells mentien, tal com queda acreditat també ara amb la sentència d'Estrasburg.

Què significa per a vostè aquesta sentència?

En primer lloc, ha quedat clar que nosaltres no vam tenir un judici just ni imparcial.

“Bateragune va ser un muntatge judicial i policial”

També queda demostrat que les eleccions autonòmiques del 2016, a les quals se'm va impedir anar com a candidat, no es van fer en condicions democràtiques. Al final, hi ha instàncies superiors a Europa que de vegades revisen les sentències de la jurisprudència espanyola i les posen en el seu lloc. Estrasburg diu el que nosaltres dèiem: això va ser un muntatge policial i judicial.

Presentarà recurs contra la seva inhabilitació davant el Suprem?

Aquesta és una de les possibilitats que tenim obertes. Hi ha una altra: ja tinc interposat un recurs d'empara davant el Constitucional que s'haurà de dirimir. No cal oblidar que de tots els acusats de Bateragune a l'únic que li mantenen la inhabilitació és a mi. Espero que la sentència d'Estrasburg tingui algun tipus d'incidència en aquesta resolució pendent. Després, sempre queda oberta la via de la revisió de condemna en el Suprem. No obstant això, abans s'ha de fer ferma la sentència del TEDH, i el govern espanyol la pot recórrer.

En un cas o en un altre, vostè donarà algun pas en els tribunals…

Sí, sens dubte.

Quin és el seu futur polític?

Evidentment, si la inhabilitació decau, jo podria ser candidat. En qualsevol cas, no és alguna cosa que canviï el meu compromís polític: jo sempre estaré on la gent vulgui.

Veu similituds entre el seu cas i el que passa a Catalunya?

Sí, és clar. L'Estat espanyol es va construir a través d'una transició que per a nosaltres no va ser precisament modèlica. Aquí es troba l'origen de tots els problemes.

"Una vegada desapareguda ETA, L'Estat ha reacondicionat l'armadura antiterrorista per fer front als processos democràtics i pacífics"

Aquí no hi va haver ruptura democràtica, per la qual cosa alguns jutges que ara estan dictant sentències també ho feien amb el Tribunal d'Ordre Públic franquista. Respecte al problema basc, l'Estat va construir una espècie d'armadura molt repressiva.

Una vegada desapareguda ETA, han reacondicionat aquesta armadura antiterrorista per fer front no ja a la violència armada, sinó als processos democràtics i pacífics. En el cas dels processaments catalans, s'inventen la violència i tot un relat perquè la cosa acabi amb una condemna exemplaritzant.

Creu que els polítics catalans seran condemnats per rebel·lió?

Em fa l'efecte que la judicatura espanyola, que és una casta, s'ha autoimposat una missió: la defensa de la unitat d'Espanya. Tinc la impressió que els sectors més reaccionaris de la casta judicial creuen que la política no està essent capaç de posar ordre, i que els toca fer-ho a ells. No sé fins a quin punt la sentència d'Estrasburg pel meu cas pugui temperar els "ardores guerreros" de determinats sectors.

Potser Estrasburg també serà la via dels catalans…

Possiblement, però el problema d'Estrasburg és que les sentències arriben tard.

Aprecia alguna diferència entre el govern de Sánchez i el de Rajoy?

Nosaltres vam sostenir la moció de censura, perquè fer fora la dreta espanyola de les institucions és una cosa que fem gratuïtament i gustosament.

"Fer fora la dreta espanyola de les institucions és una cosa que fem gratuïtament i gustosament"

Ara bé, això no significa que tinguem algun tipus de confiança en el govern socialista. Per exemple, en el tema dels presos bascos no han fet res, més enllà dels gestos. Abans que ETA es dissolgués, tothom –inclòs el PP- deia: si s'acaba ETA s'acaba la dispersió. Doncs que s'acabi. A nivell polític, veig al govern de Sánchez molt timorat. El problema d'Espanya és que quan l'esquerra -entre cometes- governa, segueix practicant les polítiques de la dreta. Això és una tragèdia no només per a bascos i catalans, sinó també pel poble espanyol.

Vostè es va veure aquí amb Zapatero el setembre passat…

Jo no ho he confirmat.

Ho confirma ara?

"Zapatero va ser valent"

No confirmo ni desmenteixo. El que sí dic és que des del meu punt de vista parlar està bé. No entenc com pot haver-hi alguns que vegin un escàndol en això, però després veuen amb absoluta normalitat com el monarca espanyol es delecta amb els saudites. No entenen que a l'Estat espanyol hi ha problemes polítics de naturalesa democràtica que ja són històrics.

Per tant, no em respondrà sobre si va parlar amb Zapatero sobre el final d'ETA…

No, no li respondré (riu). Però sempre he dit que Zapatero va ser una persona valenta que va arriscar en el seu moment. Una bona part de la situació que vivim ara es deu a gent com Jesús Eguiguren o Zapatero. També he dit en més d'una ocasió que des del meu punt de vista, des de la distància absoluta en termes ideològics, el senyor Aznar, quan va autoritzar que s'obrissin vies de diàleg amb el Moviment d'Alliberament Nacional Basc, MLNV, (ho va dir ell, no ho dic jo), va ser valent, independentment del que hagi fet després.

Al llarg de la seva trajectòria ha mantingut contactes amb representants dels diferents governs espanyols?

Sí.

Amb el d'Aznar?

Sí, també. Ara que hi ha un nou líder a la dreta espanyola –això de líder ho dic essent tremendament generós- li recordaria que nosaltres vam mantenir trobades amb el govern d'Aznar. Tenim les actes, si li interessen.

"Ens vàrem reunir amb el Govern d'Aznar i vam parlar del dret d'autodeterminació"

Vam parlar, entre altres coses, del dret d'autodeterminació del poble basc, a pesar que ho desmentiran. Per sobre de la hipocresia existent en la política en general, i en l'espanyola en particular, l'esquerra independentista sempre ha mantingut canals oberts amb els governs espanyols, i també amb molts governs europeus i líders polítics de molts llocs.

Va arribar a entrevistar-se amb el govern de Felipe González?

Amb el de Felipe González, no. Amb el de Zapatero de si.

I amb el govern de Pedro Sánchez?

Del govern de Pedro Sánchez no conec absolutament a ningú, llevat del ministre de l'Interior, però no precisament per raons polítiques, sinó perquè m'ha empresonat diverses vegades. Aquest senyor ha vist passar centenars de torturats davant seu i no ha fet absolutament res. No considerem que sigui un referent en termes democràtics.

EH Bildu podria donar suport per l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat?

Ara mateix no som necessaris en aquest debat. Tenim amb prou feines dos vots al Congrés, que en alguna aritmètica podrien arribar a ser decisius. Hem mantingut una trobada amb els companys d'Units Podem al Congrés, on ens han presentat les seves opinions sobre els Pressupostos. En qualsevol cas, encara queda un llarg tràmit, i de moment no tenim fixada una posició.

I en relació als Pressupostos del País Basc,  podria haver-hi un acord amb el PNB?

“El PNB fuig de la nostra proposta" sobre els pressupostos"

Nosaltres hem fet una proposta de 420 milions d'euros en un pressupost d'11.200 milions. Volem dir-li al lehendakari que en aquest últim any hi ha hagut tres onades socials que han posat damunt la taula que hi ha greus problemes al país. També li preguntem a Urkullu si vol rectificar les seves polítiques socials i econòmiques. Nosaltres estem disposats a donar-li dues abstencions, però el que veiem en el PNB és un intent de fugir de la nostra proposta.

És possible avançar al costat del PNB en matèria de dret a decidir?

Bé, nosaltres hem aconseguit un acord amb el PNB a la comissió d'autogovern. A més, fa dos anys va haver-hi unes eleccions autonòmiques en les quals EH Bildu, PNB i Elkarrekin-Podemos li vam dir a la gent que si ens votava, entre altres coses, defensariem el dret a decidir. Avui el 80% del país està pel dret a decidir, i no s'entendria un pacte amb l'Estat que no reculli aquest dret. Per tant, no hauria de ser molt difícil arribar a un acord en aquests termes. Ja ho hem aconseguit amb el PNB, i ara esperem que Elkarrekin-Podemos també es sumi. Ho volem decidir tot, no només la nostra relació amb Espanya.

La desaparició d'ETA pot afavorir un acord entre els nacionalistes al País Basc?

Això era el que deia el PNB abans que desaparegués ETA. Què ha ocorregut quan ha desaparegut ETA? Doncs que el PNB no ha fet acords amb els abertzales, sinó amb el PSE i el PP. Això possiblement es degui a interessos de classe, però també al fet que el PNB crea que el més important ara és qui disputa l'hegemonia a qui. En aquests moments, el PNB no està a l'altura de les circumstàncies.

Aquest dissabte, el Govern Basc celebra el Dia de la Memòria. Hi ha víctimes d'ETA que es neguen a participar en aquests actes. A dia d'avui existeixen dificultats per establir un relat sobre el que va ocórrer en aquest país?

Existeixen dificultats perquè hi ha sectors interessats a explicar un relat que és mentida. Ja no es tracta de construir un relat, sinó d'imposar-ho. Creiem que fa falta una comissió de la veritat en la qual cadascú posi sobre la taula com ha viscut aquest conflicte. La solució seria fer un camí en el qual, al final, tots entenguem que el sofriment d'una part i una altra hem de sentir-ho com a propi. Si vols construir això, necessites que el camí sigui respectuós. Per exemple, qui li pot negar a algú que faci el seu dol? Ningú, però aquí hi ha homenatges i recordatoris que no es poden fer perquè són delicte. Per què es prohibeix a determinada gent expressar el seu propi dolor? Per exemple, els familiars dels militants d'una organització com ETA. Si no entenem que això es fa de manera constructiva, i que si és així estarem tots junts, serà tremendament difícil.