El coronavirus viu als ratpenats pràcticament des que el món és món. Però fins avui només hi havia hagut tres epidèmies: la SARS el 2006, el MERS el 2012 i el coronavirus actual o Covid-19. Per què el contagi massiu dels últims anys? Per què dos d'aquests virus s'han originat a la Xina? Podria originar-se un brot a les colònies de ratpenats de Catalunya?

Per començar, no tots els coronavirus són iguals i no tots els ratpenats porten el mateix virus. S'han comptabilitzat 1.300 famílies diferents d'aquest mamífer. Jordi Serra Cobo, doctor en biologia, porta anys investigant les colònies de ratpenats a la conca mediterrània i a l'Amazones. Tant a Catalunya i les Balears com a l'altre costat de l'Atlàntic, els ratpenats són reservori de l'alfa coronavirus. Aquest, en cas de contagi a humans, provoca un simple refredat. Els beta coronavirus, que són els que han produït les tres epidèmies que coneixem, "són complicats" i s'han trobat només en ratpenats del sud-est asiàtic.

En qualsevol cas, poques vegades és el ratpenat el que transmet la malaltia als humans. Normalment hi ha un intermediari, com l'armadillo, la civeta o, en el cas de virus MERS, el dromedari. Aquests animals "entren en contacte reiteratiu" amb els ratpenats i el virus acaba adaptant-se a ells, com en el cas de la civeta, que caça ratpenats a les portes de la cova on es refugien les colònies. En establir l'humà una relació freqüent amb la civeta, el virus acaba per adaptar-se també a les persones.

Destrucció de boscos

Lluny de teories de la conspiració, el professor de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat assenyala dos factors fonamentals que no deixen de canviar des de principis d'aquest segle i que poden portar-nos a futures malalties més complicades que les conegudes fins ara: la destrucció de la massa forestal, l'augment del poder adquisitiu al sud-est asiàtic i els costums culturals.

"Estem acostumats a valorar els canvis ambientals com pèrdua de biodiversitat, però també hi ha repercussions en l'àmbit de la salut", aclareix Serra. La pèrdua de la massa forestal fa que centenars d'animals, entre ells els ratpenats, es quedin sense refugi i hagin d'adaptar-se a entorns urbanitzats. "En els últims 30 anys, el sud-est asiàtic ha perdut el 40% dels seus boscos", recorda el biòleg.

La seva àrea d'especialitat és l'estudi de les zoonosis, les malalties infeccioses transmeses per animals a l'espècie humana. Amb la reducció de les barreres naturals que hi ha entre la fauna silvestre i la gent, es multipliquen les possibilitats que malalties pròpies dels animals s'adaptin a les persones. Per sort, a Espanya el procés ha estat el contrari: a causa de l'abandonament de camp i la concentració a les ciutats, la massa forestal ha crescut en els últims anys.

A Europa, on la separació entre la fauna salvatge i els nuclis de població encara és molt gran, el contagi és més difícil. "Hi ha menys contacte i, sobretot, no és reiteratiu", analitza Serra.

El factor socioeconòmic

En l'epidèmia d'Ebola de 2013, famílies desplaçades per les guerres a l'Àfrica Occidental van arribar a zones remotes i selvàtiques, on van entrar en contacte amb el patogen al menjar, entre altres coses, ratpenats. Darrere d'aquest contagi, hi havia pobresa i guerra. En el cas del coronavirus, els factors s'inverteixen: el creixement econòmic de la Xina i l'augment del poder adquisitiu dels seus habitants els permet accedir a menjars com la civeta, que fins fa uns anys "podien menjar només uns pocs", rememora l'expert.

Serra incideix que també s'hauria de limitar el consum d'espècies sense control. "Aquí ningú es menja un ratpenat", afirma contundent. Tampoc es consumeixen animals salvatges, com sí que és costum fer-ho a la Xina i a altres països asiàtics. Abans, la civeta es caçava al bosc i es portava viva als restaurants, on augmentaven les possibilitats de contagi. Però, amb aquest creixement de la riquesa, ara hi ha granges en què es "cultiven" aquests animals, de manera que la transmissió entre ells és més fàcil.

L'augment de la riquesa també desemboca en un altre fenomen: l'increment de la mobilitat. Antoni Trilla, cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, ho explica així: "Durant l'epidèmia del SARS el 2006, hi havia 1.000 milions de viatges anuals dins de la Xina; avui n'hi ha 4.000 milions". La circulació de virus augmenta de manera exponencial.

Perillosa emergència climàtica

Els ratpenats compleixen una funció ecològica fonamental: protegeixen els humans de moltes malalties perquè són depredadors d'insectes. A Catalunya, només la colònia de Sant Llorenç del Munt consumeix 36 tones d'insectes a l'any. "Ens ajuden a lluitar contra les plagues; en realitat, juguen al nostre favor", explica Serra. Però si els humans cada vegada ens endinsem més a zones salvatges en les quals abans no havíem entrat, ens exposem a virus desconeguts. Sobretot perquè l'entrada de l'espècie humana en entorns silvestres és de forma massiva. "Hi ha científics de gran reputació que predeien una epidèmia com aquesta fa anys", afirma el biòleg, "així que infeccions gairebé globals com aquesta es donaran i repetiran".

Com més lluny arribem, més desconeguts són els patògens als quals ens exposem. "Els canvis ambientals tenen les seves repercussions i, quan vas estudiant, t'adones que tot està relacionat i que hem de ser conscients que tot el que fem té conseqüències", adverteix Serra. No vol ser alarmista, sobretot perquè l'epidèmia actual no té efectes greus, però sí que demana avenços en la consciència i l'impacte que tenen aquests canvis en la salut: "Entre la destrucció de les reserves naturals i la seva repercussió passen molts anys i no ho estem associant; és important que comencem a fixar-nos en això".