Sobre el que no es parla a l'estiu

Cartells i sabates de color vermell, a les portes de la delegació del Govern a Alacant, en acte de rebuig contra la violència masclista, després de l'assassinat de Wafaa Sebbah -- Joaquín Reina / Europa Press

Ana Bernal-Triviño

Agost. Estiu. Vacances.

El que per a moltes persones suposa un temps de desconnexió i d'evasió, en el cas d'unes altres, pels seus treballs o situacions privades, representa un sobreesforç o bé una situació diferent. Bé pels treballs precaris o bé per altres condicions. Estiu és l'etapa on moltes dones comparteixen que de les tasques de la casa no es descansa mai, sinó que es multipliquen fins i tot per a anar a la platja o al poble i preparar-lo tot.

Però, pel que fa a les dones, hi ha algunes per a les quals l'estiu és molt diferent al que podem pensar. El masclisme no els permet tenir un estiu "normal". Per a elles, l'estiu és una estació d'angoixa, d'incertesa o fins i tot de por.

Estiu és l'estació en la qual sol augmentar la violència de gènere i fins i tot els assassinats. No és casualitat, sinó el resultat de passar més temps amb l'agressor, que gaudeix del control total de la família, una de les seves grans obsessions. Aquesta mateixa setmana mateix hem sabut que quatre han estat assassinades. No hi ha hagut gran commoció social ni davant el seu assassinat ni tampoc amb els de les que les van precedir.

Mentre molts barris i zones es queden buits amb la marxa de qui pot tenir vacances, hi ha dones a cases d'acolliment amb els seus menors passant l'estiu. Mentre el seu agressor estarà lliure, elles estaran controlades en els seus horaris, en les seves sortides i entrades, per vetllar per la seva protecció. També els fills i filles que viuen amb elles.

Per a algunes és fins i tot una fortuna que els nens puguin ser amb elles a l'estiu. Per a unes altres, igual que els caps de setmana, l’agost és un mes de terror, on moltes han de lliurar els seus fills i filles als seus pares maltractadors, sense saber què els pot passar. Algunes segueixen a l'espera de judici o amb recursos, unes altres perquè els jutges continuen considerant que els drets del pare prevalen sobre els menors. Els mateixos menors que marxen a aquestes vacances obligats o espantats perquè ja són conscients de la realitat. Els mateixos que traslladen a les psicòlogues dels centres de recuperació la idea de no voler passar dies amb els seus pares… sense èxit.

Estiu és també el mes on augmenta més el turisme, nacional o internacional. El mes en el qual augmenta l'oci nocturn i on hi ha homes que han estat educats amb la idea que ser puter és una forma més de diversió.

És l'etapa on els prostíbuls reforcen l'entrada de víctimes de tràfic de dones. L'etapa on elles, recloses a pisos privats o en prostíbuls, es troben tancades i controlades, on se sotmeten a ser explotades només pensant a reduir el seu deute i que no els passi res als seus fills i a la seva família.

I moltes vegades, és l'estiu el temps que recorden les víctimes de violacions que arriben als centres d'atenció a víctimes, les que diuen no recordar res perquè les van emborratxar o van drogar, les que expliquen que sentien com ells reien i presumien mentre les violaven un darrere l'altre, les que ploren quan no saben per què es van quedar bloquejades i altres les diuen que va ser per un instint de supervivència, perquè no es culpin a si mateixes.

Amb sort, algunes d'aquestes violacions es coneixeran perquè hi haurà denúncia. Si són agressions sexuals grupals potser algunes es donaran a conèixer a través de mitjans de comunicació. Si no són grupals, gairebé no tindran repercussió a la premsa perquè el que ara ven són les grupals, que generen més audiència. Mentrestant, les víctimes passaran la resta de l'any a teràpia per intentar recuperar aquella vida que va canviar en un mes d'agost només perquè alguns van pensar que el seu cos era objecte de diversió.

Agost. Estiu. Vacances.

En aquesta etapa de més calma informativa, hi ha moltes dones que no dormen en calma. Moltes esperen que arribi setembre. Per recuperar una mica de normalitat o per a passar pàgina, com una forma d'alleujament.

I cada any no deixo de pensar que tant de bo el masclisme marxés un temps de vacances perquè moltes dones fossin completament lliures, encara que fos només per un mes.