La sequera: actuar localment per combatre un desafiament global

Saül Garreta i Joan Alginet

La sequera és una realitat que s'agreuja a Catalunya i a tot el món. Malgrat que la Conca de l'Ebre no es troba actualment en emergència hídrica, el cert és que la conca del Ter-Llobregat es troba immersa en la sequera més greu dels últims anys. Clar exemple n'és l'episodi d'extrema sequera i mancança de blat registrat entre els segles XV i XVI. Més tard, entre el 1760 i 1770, la falta d'aigua va originar importants aldarulls i els governs van haver d'importar gra des de Sicília.

Així mateix, calen instruments i sobretot recursos per millorar l'eficiència hidràulica de les xarxes de distribució d'aigua potable en baixa dels nostres pobles i ciutats. Ha arribat el moment d'actuar de manera col·laborativa i cooperativa per garantir un futur on la natura, l'agricultura i el desenvolupament urbà puguin florir malgrat la sequera. La nostra proposta se centra en la gestió intel·ligent de l'aigua, evitant solucions simplistes com la interconnexió de xarxes, que poden tenir conseqüències negatives a llarg termini i que fomentarien encara més l'evident desequilibri territorial. És crucial subratllar que la interconnexió de conques no és la solució adequada per afrontar la sequera a Catalunya.

En lloc de desviar recursos hídrics d'una conca a una altra, hem de centrar-nos en la gestió eficient dels recursos existents i en la promoció d'alternatives sostenibles com les aigües regenerades, les dessaladores i que centenars de milers de metres cúbics s'acabin perdent per les nostres xarxes urbanes diàriament. Aquest enfocament no només preserva la integritat dels ecosistemes locals, sinó que també assegura un subministrament d'aigua estable i segur per a tothom. La sequera a Catalunya demana una resposta política unificada i coherent. Resulta paradoxal que, tot i que alguns partits promouen l'estalvi d'aigua, donin suport en paral·lel a projectes especulatius que podrien augmentar la demanda hídrica en àrees ja escasses de recursos.

Aquesta inconsistència es posa de manifest en la crítica a les polítiques actuals d'estalvi d'aigua i en la destinació de pressupostos per a l'expansió de grans infraestructures i la previsió de més habitatges tot just allà on ja s'acumula més població, i on tenen menys condicions objectives per la seva implantació. Cada conca ha de ser autosuficient i ha de projectar el seu desenvolupament d'acord amb els recursos naturals dels quals disposa. L'Agència Catalana de l'Aigua, l'ens públic encarregat de garantir la disponibilitat d'aigua a la ciutadania, ha experimentat una recuperació financera i a començaments de març el conseller Mascort va anunciar un pressupost de 1.291 milions d'euros per fer front a la sequera,acompanyar el sector primari i continuar avançant en la transformació verda de la societat catalana. En aquest context, els recursos hídrics alternatius són essencials per abastir el subministrament urbà, com l'aigua regenerada i la dessalinitzada.

Actualment, aproximadament la meitat de l'aigua que surt per l'aixeta a l'àrea metropolitana de Barcelona prové de la dessaladora del Prat i d'aigua regenerada que s'injecta aigües amunt al Llobregat des de la planta de regeneració també situada al Prat de Llobregat. Això fa que els escassos recursos convencionals emmagatzemats als embassaments del sistema Ter-Llobregat disminueixin molt més lentament que en la sequera del 2008. És essencial que les autoritats i la societat en general s'uneixin en aquesta lluita per garantir un futur on l'aigua sigui un recurs accessible i protegit per a les generacions futures.