Ramats de negres

Miquel Ramos

Si entres a París pels barris del nord, no veuràs ni un puto francès. Només ramats i ramats de negres. Perquè si ets negre, no pots ser francès, segons Jorge Verstrynge. La nacionalitat no te la dóna l'haver nascut, crescut i viscut ací, encara que la teua família porte ja generacions instal·lada, sinó el teu color de pell. Si no, no se a què ve això dels ramats de negres. A què ve referir-se al color de pell i contraposar-lo a una nacionalitat europea. Comentari desafortunat o malentès?

L'aparició d'un vídeo de l'auto-declarat nacional-bolxevic parlant de ramats de negres a França ens recorda que existeix un supremacisme i un racisme que supura també en una certa autoproclamada esquerra. I que damunt, no rep gairebé retret. Verstrynge, qui ja en 2007 va publicar a la revista El Viejo Topo el seu informe sobre migracions que va causar un bon renou, parlava en aquest vídeo dels ramats de negres a França i el que costa veure persones blanques. Ell mateix es va declarar nacional-bolxevic en una entrevista en 2020, encara que a molts no ens va sorprendre. "Jo vaig ser feixista, vaig passar per la dreta moderada i vaig acabar en el marxisme. Jo sóc el que es diu comunament un nazbol, un nacional-bolxevic", afirmava. En una altra entrevista en Público en 2013 va acusar l'esquerra de 'sobreprotegir al treballador migrant' i va afirmar que a Espanya 'sobren un milió i mig d'immigrants'.

Precisament aquesta setmana, la revista Challenges publicava una enquesta en la qual sis de cada deu francesos creien en la teoria del Gran Reemplaçament. És a dir, creuen que existeix una conspiració per a omplir Europa de persones migrants i musulmanes per a substituir a poc a poc als blancs europeus i cristians. Aquesta bogeria conspiranoica popularitzada per l'ultradretà Renaud Camus deu anys enrere ha estat adoptada per gran part de la ultradreta occidental, que, gairebé sempre sense esmentar-la, la suggereixen amb altres paraules. El mes de maig passat, sense anar més lluny, el líder de Vox, Santiago Abascal, denunciava l'existència de "una agenda de substitució poblacional" per part del Govern. Res nou, d'altra banda. Ja des de mitjans dels anys 90, els grups nazis i feixistes feien campanyes contra el 'genocidi blanc', el 'racisme antiespanyol' o denunciaven el Pla Kalergi.

No hauria de sorprendre, però sí que preocupar, la tranquil·litat amb la qual unes certes esquerres conviuen amb determinats discursos propis de l'extrema dreta. I no sols en el tema de les migracions. Jorge, almenys, va tenir el valor de reconèixer-lo. Uns altres, no obstant això, fan malabars, i, mentre fugeixen d'aquesta etiqueta, usen els mateixos marcs i fins i tot el vocabulari de l'extrema dreta per a ridiculitzar les sospites: que si dictadura progre, que si globalisme, que si la cultura de la cancel·lació, i que si ser un puto racista és ser 'políticament incorrecte'. Però no fa falta anar-se als engendres de l'esquerra reaccionària per veure el racisme i la deshumanització de les persones migrants, reduïdes a mers instruments de treball o víctimes de les seues pròpies cultures, considerades per aquests mateixos o incompatibles amb les europees, o directament inferiors. N'hi ha prou amb veure les polítiques migratòries dels governs considerats progressistes (inclòs el nostre), per a veure que no difereixen massa de les que aplica la dreta quan governa. L'Europa Fortalesa és una realitat, governe qui governe. I no admet més que gestos caritatius, abraçades a peu de platja i altres fotos de white saviour per calmar les nostres consciències i pensar que som bona gent.

Aquestes setmanes, la plataforma veïnal Orriols En Lluita, que reuneix gran part del teixit associatiu del barri obrer més intercultural de València, està duent a terme una gran labor de conscienciació i mobilització a causa dels constants incidents que mantenen el barri en alerta. Baralles, tràfic de drogues i robatoris van fer saltar les alarmes, i es temia que la ultradreta, que ja va treure el morro, capitalitzés el descontent, sent el terreny perfecte per a això. Tanmateix, el veïnat va donar una lliçó. S'exigeix seguretat, però també, per a això, mesures contra la precarietat i la degradació del barri. Seguretat per caminar pel carrer, però també perquè un banc no et tire de casa. No es parla de nacionalitats, de cultures, races o color de pell. Es manifesten conjuntament les associacions de veïns, gent de diferents nacionalitats i confessions. Poc espai per a l'extrema dreta. Discursos de classe, antiracistes i d'unitat front a la precarietat i per la seguretat. No va venir cap Le Pen a donar-los resposta. Van ser els propis veïns els qui la van posar sobre la taula, i van frenar així la temptació dels qui pretenien racialitzar els problemes i dividir als veïns entre ramats de negres i respectables valencians.

L'esquerra no pot competir amb la ultradreta semblant-se cada vegada més a ella. Cada plagi o cada marc comprat, és una victòria per a ells. Cada cessió en matèria de drets humans en nom de l'economia, la seguretat, de la nació o de la cultura dominant, és un pas més cap a la fascistització. L'esquerra no pot acceptar com a vàlids els marcs supremacistes de l'extrema dreta. Ha de donar resposta als problemes materials i immediats de la gent, sí, però sense xafar les línies vermelles. A Orriols, no fou ni tan sols l'esquerra, sinó els veïns els qui ho van entendre des del primer moment.