Món bonic, propietat de poca gent

Elizabeth Duval

BlackRock i Blackstone se separen en el 1994, però totes dues segueixen duent a terme cadascuna pel seu costat pràcticament les mateixes activitats. Recordaran els seus noms per haver-los escoltat en campanyes electorals o a molt diversos articles d'esquerra: ara, amb la dificultat per tirar endavant una Llei d'Habitatge, el que es repeteix sempre és la figura —amb l'ombra allargada— dels grans tenidors. Blackstone té 40.000 cases a territori espanyol, separades en moltes societats més petites, com és habitual: pul·lulen per aquí Tesla Residencial, Albirana, Fidere, Torbel, Anticipa. Sempre es multipliquen: algunes moren per selecció natural —les societats i persones morals, com ja se sap, estan subjectes a les mateixes lleis biològiques que la resta d'organismes— i altres viuen menjant-se les seves restes. El que s'ha dit és que no són només grans tenidors, sinó «fons voltor», que compren deute en mercats en situació crítica; en aquest cas, són també amos d'un gran percentatge dels bancs.

Però la situació sempre pot anar a pitjor. És una cruel realitat del capitalisme financer: tendeix al monopoli. En el 2020 Blackstone va aixecar el fons d'inversió immobiliària més gran d'Europa. A l'Estat espanyol gestiona aproximadament uns cinquanta-vuit establiments hotelers, amb més de deu mil habitacions. Són els amos d'empreses de drets musicals… i també gestionen cases d'apostes. Controlen el desenvolupament de tractaments pel càncer de bufeta, la marca eco-friendly més gran de lactis a partir de civada, els serveis en línia que ajuden a trobar l'arbre genealògic i traçar els orígens d'una persona. Això és Blackstone. Què fa BlackRock, responsable de pal·liar les conseqüències de la crisi econòmica del 2008? Es troba ficat en gairebé totes les grans empreses petrolieres, en set de deu dels més grans productors mundials de carboni. Invertir en Uber des del 2014, invertir en Airbnb, invertir al mateix temps en DiDi (una companyia de VTC xinesa). Ser accionistes majoritaris, al mateix temps, en empreses com Apple i Microsoft, és a dir, en competidores, alimentant un equip i el seu contrari. Les conseqüències més profundes: controlar a nivells imperceptibles les rutines contemporànies, gestionar cada possibilitat de cada minut de l'existència quotidiana, ser més gran i poderós que qualsevol Estat, doblegar els Estats en si mateixos, de tal manera que sigui gairebé impossible rebel·lar-se contra ells; marcar les seves agendes legislatives, amb el control petit i imperceptible que ells podran col·locar per sobre del control ja imposat pel mercat. Pfizer, responsable d'una de les vacunes de la COVID-19, té a BlackRock com un dels seus accionistes majoritaris. Recordem, per un moment, que la vacuna d'AstraZeneca i Oxford era i és la més barata… i que ha estat víctima d'una enorme campanya de desprestigi, assetjament i enderrocament, amb notícies dia sí i dia també sobre la tremenda amenaça fantasma dels coàguls. Es calcula que Pfizer i Moderna ingressaran més de 85.000 milions per les seves vacunes des d'ara fins el 2026. És un marge sobre costos superior al 713%. Xifra rècord pel mercat farmacèutic. Es calcula que la d'AstraZeneca, insistim, la més barata, desapareixerà gairebé totalment del mercat.

Recapitulem: habitatge, transport, lactis vegans, tractaments mèdics, serveis en línia sense massa sentit, tecnologia, energia, carbó, petroli, vacunes. Podríem preguntar-nos què ens falta en la llista. Resulta que Blackstone tenia una app anomenada Ginger, que oferia accés a "tractament de salut mental il·limitat gestionat pel propi usuari, coaching on-demand les vint-i-quatre hores del dia, els set dies de la setmana, i teràpia, així com assistència psiquiàtrica, basada en vídeo, sense totes les limitacions d'accés de l'assistència clínica típica". Resulta que Blackstone ha adquirit l'app Headspace, una aplicació de meditació i mindfulness. Resulta que la seva intenció és fusionar totes dues per a crear la major aplicació de salut mental disponible en el mercat, que arribi a més de cent milions d'usuaris en més de 190 països. Comuniquen que ja hi ha empreses com Sephora, Adobe o Starbucks que gestionen la salut mental dels seus empleats a través d'aquestes aplicacions. Quins són els resultats d'aquestes teràpies? Segons les seves pròpies estadístiques, menys estrès, més concentració, més resiliència, menys tendència al burnout. Millors treballadors. Més activats. Més disponibles.

Món bonic, propietat de poca gent: a tu et devem tot, per tu resem, gràcies a les teves inversions il·limitades i compres de deute existim; gràcies a tu que ens fas feliços treballadors, que ens treus i ens poses les cases, que ens cuides perquè treballem millor, que poses límit a la voluntat desmesurada de redistribuir la justícia que tenen els il·lusos ignorants de l'esquerra. Davant teu, res poden les lleis, i gairebé res poden els homes: davant de BlackRock i Blackstone som mortals enfrontats a déus. No era impossible matar a l'hidra? Si l'esquerra no busca —i troba— la manera de cremar els seus colls i enterrar el seu darrer cap, haurem de resignar-nos al fet que l'autèntic poder controli cada minut de la nostra existència. Però no cal preocupar-se tant: ens resignarem amb menys estrès, més concentració, més resiliència i sense síndrome de desgast professional.