No a l'ampliació de l'aeroport i al fals progrés

Ariadna Cotén i María García

Plataforma Zeroport

Les elits econòmiques han escenificat en un acte organitzat per la patronal Foment del Treball el seu gran projecte de recuperació després de la Covid-19: la nova ampliació de l'aeroport de Barcelona.

La despolítica de l'ampliació aeroportuària

Amb la pandèmia encara vigent i un aeroport que segons el president d'Aena no recuperarà el trànsit de passatgers fins el 2026, les presses i pressions per arribar a un acord polític per a l'ampliació causen estupefacció. Més greu encara és la resposta de la Generalitat, que evadeix la seva responsabilitat de prendre posició davant d'un projecte presentat amb grans proclames i total absència de justificació tècnica, social, ambiental, econòmica i financera. En comptes de definir-se, convoca una taula institucional amb ¨les parts implicades¨, en un desistiment clar de les seves funcions i obligacions enfront de les crisis climàtica, energètica, social, pressupostària i la infracció oberta a Europa per la desprotecció del Delta del Llobregat. Passa a prendre un rol de "mediador", com si es tractés d'un conflicte entre parts i interessos iguals.

Creixement de l'aviació versus emergència climàtica i energètica

El manifest presentat per l'empresariat català omet la crisi climàtica, i el govern sembla oblidar les lleis i compromisos internacionals. Europa ha acordat reduir les seves emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en, almenys, un 55% d'aquí al 2030, respecte els nivells de 1990. L'ampliació de l'aeroport va en sentit contrari: projecta un increment de les rutes internacionals que augmentarien el 75% de les emissions de CO₂, fins a 7,4 t anuals. Ara com ara, no existeixen tecnologies de descarbonització del sector aeri que subtitueixin els combustibles fòssils. Els anomenats "combustibles futurs", inclosos l'hidrogen verd, l'amoníac i els biocombustibles, ni són neutres en carboni ni en impactes ambientals. I són inviables en l'escala i urgència que requereix el sector, precisament per la necessitat d'enormes inversions en infraestructures i d'ingents quantitats de materials i minerals escassos. Es tracta d'un miratge per maquillar de verd el sector, captar fons públics per a negocis impossibles i eludir l'única via real per a reduir emissions: el decreixement del sector.

Els poders fàctics i el govern obvien també la crisi energètica que s'acosta. L'Agència Internacional de l'Energia projecta una caiguda de la producció mundial del petroli de l'ordre del 30 al 50% l'any 2025, la qual cosa impactarà de ple en una indústria, la de l'aviació, que depèn i dependrà fortament dels combustibles fòssils.

Hub internacional i milers d'ocupacions: "Benvingut Mister Marshall o Eurovegas"

Una altra de les proclames del projecte coincideix amb el relat de l'última ampliació de l'aeroport: convertir-ho en un Hub internacional per a atreure activitat empresarial i crear milers de llocs de treball duradors i d'alt valor afegit.

Un parell de dècades més tard, la realitat ha estat el desembarcament dels grans capitals globals immobiliaris i del turisme massiu; un model que està en l'origen de l'enorme augment de desigualtats, de l'expulsió residencial, la destrucció del comerç de proximitat dels barris, la precarització i explotació laboral, la contaminació de l'aire i l'acústica, l'augment exponencial en les emissions de CO₂, la pèrdua d'espais agraris i naturals del Delta, els impactes sobre els aqüífers... Un model injust i insostenible, qüestionat per la seva alta vulnerabilitat, com la Covid-19 ha evidenciat amb tota cruesa, i que ara es pretén ampliar.

1700 milions d'euros públics per al negoci privat

El projecte no té justificació d'interès general ni viabilitat en l'escenari de crisi energètica. Respon a interessos clarament especulatius: pretén captar 1700 milions d'euros públics per a constructores i bancs, i al mateix temps, ajudar a mantenir el valor de les accions d'AENA. L'empresa està participada en el 49% per capitals privats entre els quals estan grans fons d'inversió internacionals com Black Rock i Christopher Honh, que, a la vegada, són grans accionistes d'empreses de l'IBEX 35. Es tracta d'una fugida cap endavant d'AENA per aconseguir transferir fons públics al sector privat multinacional i esmorteir la profunda crisi financera d'AENA, el deute de la qual ja ha arribat als 6.704 milions d'euros nets.

Delta del Llobregat, no són hectàrees: ens juguem la sobirania alimentària, hídrica i la biodiversitat

A més dels impactes globals i de les desigualtats econòmiques i socials que porta implícits, aquesta ampliació atempta de nou contra l'ecosistema del Delta, que és bàsic per a la sobirania alimentària i hídrica i la conservació de la seva biodiversitat. La seva importància per a Catalunya, i sobretot per a la zona metropolitana, és vital i serà clau en l'escenari de crisi global.

Les compensacions per l'anterior ampliació encara estan pendents d'executar després de 20 anys, motiu de l'expedient obert a Europa. No hi ha compensacions ambientals possibles d'encaixar en un espai on només queden sense afectar menys d'un 5% del que era el Delta en els seus orígens. No és reproduïble un espai natural en un altre lloc i menys arrabassant espai agrícola del Delta, un dels terrenys més fèrtils i rics de tota Europa, i impactant negativament en el seu sistema d'aqüífers. Aquestes masses d'aigua dolça subterrànies no només alimenten les llacunes naturals del Delta, sinó que també s'utilitzen per al consum domèstic i industrial d'aigua potable de tota l'àrea metropolitana. Tampoc es podrà compensar la destrucció de la Ricarda i dels valors naturals d'un dels aiguamolls més importants a nivell internacional que les directives europees en matèria de conservació de la naturalesa i de protecció d'ocells ens obliguen a protegir.

No ens queda temps: és hora de la política per transformar un model injust i insostenible

En un marc d'emergència ambiental i social global, de disponibilitat minvant de recursos materials i energètics, és insensat continuar apostant pel creixement en el sector de l'aviació i la intensificació de les desigualtats associades al turisme massiu. En aquesta situació, només cal exigir al govern que assumeixi la seva responsabilitat i sigui coherent amb les obligacions i enormes reptes als quals s'enfronta el país. No només cal aturar de manera indefinida el projecte d'ampliació i destinar els 1700 milions d'euros públics a prioritats d'interès general: s'ha de redimensionar AENA i replantejar l'aviació. Així ho han entès països com França o Alemanya, que ja han iniciat plans per a eliminar els vols de curt recorregut i potenciar el sistema ferroviari, o Àustria, amb un ambiciós pla de recuperació de trens nocturns.