Famílies vulnerables i infants al carrer, la política dels desnonaments

Xavier Pellicer, diputat al Parlament per Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar (CUP-NCG)

Tres anys després de les eleccions catalanes, dia si i dia també infants i famílies vulnerables d'arreu del territori veuen com se'ls expulsa de les seves cases. Aquesta setmana, han comparegut al Parlament el secretari general d'Interior i la secretària general de Drets Socials del Govern per parlar sobre les mesures que s'han emprès per evitar aquests desnonaments d'infants, persones greument malaltes o en risc de suïcidi. No per sorprenent, però no gens menys decebedor, vam veure com ni tan sols havien desplegat un pla específic per fer front als desnonaments amb infants, tal com s'havien compromès al ple l'any 2022 a proposta de la CUP.

És una obvietat que l'administració pública ha de garantir sempre el dret a viure en algun lloc de tota la població, però especialment el de les persones més vulnerables. No fer-ho suposa un incompliment flagrant del Govern amb les persones més febles de la nostra societat. Tot i això, veiem com en els 20 desnonaments diaris que es produeixen al país, més de 120 mil en els darrers deu anys, en la majoria d'ells hi intervenen tres actors principals: famílies vulnerables amb infants o persones greument malaltes, grans tenidors- molts cops bancs i fons voltors - i agents dels Mossos d'Esquadra que els executen.

L'impacte a mitjà i llarg termini en polítiques d'habitatge el tenim clar, i per això a l'inici de la legislatura com a CUP vam proposar mesures estructurals, de fons: mil milions d'euros en habitatge anuals que haurien de mobilitzar fins a 5000 habitatges per lloguer social a l'any, una llei catalana de regulació de lloguers, entre altres. En definitiva, mesures que permetin frenar al mercat, preus assequibles en l'àmbit de l'habitatge i un parc públic que tres anys després hauria d'haver augmentat en fins a 15 mil habitatges (actualment als 40 mil i, per tant, en quasi un 40%). Mesures que, malauradament, van quedar al tinter del Govern i aquí ens trobem.

Mentrestant i respecte als desnonaments, la resposta que ha donat la Generalitat ha estat la d'amagar-se rere ordres judicials o protocols que suposadament milloren les condicions en les quals s'executen. Per nosaltres, aquesta política no és una opció. Tampoc hauria de ser una opció per cap Govern que es digui d'esquerres. Tenim sentències judicials, que impedeixen un desnonament quan no hi ha una alternativa residencial, tenim convenis internacionals de protecció de la infància que són d'obligat compliment, tenim una llei catalana que obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social i, si és necessari, tenim eines judicials de l'administració que haurien de querellar-se contra qualsevol tribunal que consideri que aquest està incomplint qualsevol dels preceptes anteriors. Doncs, cap d'aquestes eines sembla suficient pel Govern català, que lluny d'explorar-les, s'ha limitat a intentar acordar amb l'Estat una sèrie de lleis que no van enlloc, apretar per reproduir una sèrie de suposades moratòries que no duen enlloc o intentar pactar amb els tribunals uns protocols dels quals no en volen sentir ni a parlar.

Per tant, què pretenen? A què esperen? No serem al seu costat perquè es desnoni sense porres, sense multes o amb mediació sinó per acabar amb els desnonaments que hauria de ser l'obligació i prioritat de qualsevol Govern que vol garantir els drets de la seva població. I sí, això significa que el Govern hauria d'explorar i arribar fins als límits de la legalitat actual per aturar els desnonaments. Però, un cop hagin esgotat aquestes vies el Govern haurà d'anar més enllà per defensar els drets dels catalans i catalanes, legislant des del mateix Parlament, qüestionant aquelles ordres judicials que suposen vulneracions flagrants de drets fonamentals i sent al costat de la societat catalana. I això no vol dir res més que actuar amb sobirania per garantir els drets des de les institucions catalanes i fer-ho sempre que calgui confrontar tribunals, poders i "gobiernos" de torn. Si no ho fem serà impossible ser un territori que sigui lliure de desnonaments ni tampoc lliures socialment i nacionalment.