Conquerir el dret a la vaga de lloguers

Des que el Sindicat de Llogateres de Madrid va convocar la manifestació per l'habitatge, el 13 d'octubre passat, sona un murmuri de fons: la possibilitat que moltes famílies llogateres s'organitzin per deixar de pagar el lloguer als seus propietaris.

Vet aquí la definició de la vaga de lloguer: deixar d'abonar el lloguer mensual a la propietat durant un període de temps, sempre que es faci de forma col·lectiva i amb unes demandes polítiques dirigides a millorar la situació residencial dels llogaters.

Històricament, les vagues de lloguer han estat una forma de protesta freqüent per respondre tres qüestions clau: l'augment del preu del lloguer, els desnonaments injustificats i les males condicions d'habitabilitat. A principis del segle XX, la majoria de vagues de lloguer es feien per les males condicions de salubritat dels habitatges. L'augment sostingut dels lloguers també va ser un dels motius principals de les vagues de lloguer durant el període de postguerra, a causa de la inflació general de l'economia.

Però, és legal fer una vaga de lloguers a Espanya? Aquesta és la qüestió que centra el debat actual. La resposta és senzilla: la vaga de lloguer no és un dret reconegut per l'ordenament jurídic espanyol (no està reconeguda ni per la Llei d'Arrendaments Urbans, ni per la Llei d'Habitatge acabada d'aprovar). Si algú deixa de pagar el lloguer un sol mes, s'enfronta a una possible demanda per impagament del lloguer del propietari, que en última instància podria finalitzar en desnonament.

A d'altres països, tal com s'analitza en aquesta investigació científica, la vaga de lloguers és un dret formalitzat. En moltes legislacions europees, els llogaters poden reduir-se el lloguer quan el propietari incompleix el contracte. Per exemple, quan el propietari no repara desperfectes greus de l'habitatge, els llogaters poden deixar de pagar aquell import que han hagut d'invertir en reparacions. Als Estats Units, estats com el de Nova York entre d'altres, també tenen reconegut aquest dret.

Aleshores, actualment: els llogaters no es poden declarar en vaga? Legalment, com dèiem, no tenen aquest dret. Tot i això, les condicions polítiques actuals permeten l'exercici d'una protesta col·lectiva que reclami la legitimitat de la vaga de lloguer. La història ens ensenya que només a través de la protesta s'amplien i es formalitzen els drets civils.

La pregunta que potser s'hauria d'incorporar al debat jurídic és de caire polític: quines condicions hi ha avui per pensar pragmàticament l'esdeveniment d'una vaga de lloguers? Al meu entendre, són diverses les raons que es compleixen avui i que es compleixen a la majoria de vagues de lloguer històriques.

En primer lloc, un greuge social compartit per tota una generació tant de joves com de grans. Els preus de lloguer no han deixat de pujar després de la crisi del 2007. A ciutats com Madrid i Barcelona els preus del lloguer han pujat més d'un 50% des del 2013.

En segon lloc, la concentració del greuge a grans urbs i per grans propietaris. A Espanya hi ha una concentració del greuge (lloguers i desnonaments disparats) a les grans ciutats, on moltes famílies llogateres viuen en edificis de propietat vertical, normalment propietat d'un banc, d'un fons d'inversió d'una empresa immobiliària, o d'una persona rica . El descontent concentrat contra un gran propietari, juntament amb la possibilitat dels llogaters que habiten el mateix bloc de generar espais de solidaritat quotidiana, sol ser brou de cultiu per produir un impagament col·lectiu.

En tercer lloc, hi ha Sindicats de Llogateres i Llogaters oferint recursos (econòmics, humans, legals, etc.) per facilitar l'organització d'una vaga. El paper dels Sindicats és clau per pensar estratègies de defensa davant d'una demanda per impagament del lloguer.

Les condicions polítiques del present ofereixen molts ingredients perquè esdevingui una vaga de lloguers. Un exemple recent d'aquest potencial és la manifestació convocada el 23 de novembre que ve a Barcelona, sota el lema "S'ha acabat: abaixem els lloguers". Aquest acte no només està ampliant un missatge clar contra el rendisme, sinó que els comitès organitzatius que la preparen han teixit un escenari propici per plantejar vagues allà on hi ha un fort teixit veïnal i presència sindical. La vaga de lloguer encara no és un dret, però -i per això mateix- cal sortir a conquerir-lo.