Benvinguts al feliç món pandèmic: violència, guerra freda i vacunes

Boaventura de Sousa Santos

En un llibre recent sobre la pandèmia titulat El futuro comienza ahora: de la pandemia a la utopia (Ediciones Akal, 2021), vaig escriure que a mesura que passés la fase aguda de la pandèmia ens trobaríem amb tres escenaris possibles, dels quals dependria la qualitat futura de la vida humana i no humana, que habitualment diem naturalesa. Els tres escenaris són el negacionisme, el gatopardisme i l'alternativa civilizatoria.

El primer escenari consisteix en negar la gravetat excepcional d'aquesta pandèmia i afirmar que aviat tot tornarà a la normalitat, encara que, mentrestant, hagin mort uns 4 milions de persones, algunes d'elles innecessàriament. El segon escenari reconeix que la pandèmia ha estat (és) greu i que es necessiten alguns ajustos en les polítiques públiques, particularment en el sector salut, però no es necessiten canvis estructurals. Canviar el necessari perquè res canviï en essència.

El tercer escenari es basa en la idea que les mesures proposades en el segon escenari són importants i urgents, però no són suficients. A més d'això, cal canviar les nostres maneres de producció, consum i vida en societat. Després de tot, la vida humana és el 0,01% de la vida total del planeta, però es comporta com si fos propietària del planeta, comprometent els cicles vitals d'aquest sense saber que, amb això, està comprometent la qualitat i fins i tot la possibilitat de vida humana en el futur més o menys llunyà.

Cada escenari ofereix una narrativa pandèmica adequada perquè sigui l'única possible i legítima, alhora que és secundada socialment i política per les forces que més es beneficiaran de la mateixa. Els tres escenaris representen els nous termes en els quals s'afermaran els conflictes socials i polítics en les pròximes dècades. El que passi tindrà un impacte important en la vida de la societat, però serà molt desigual en els diferents països del món.

Els conflictes que generarà cada escenari encara no estan 'mapejats' i poden sorprendre'ns. Tampoc és possible anticipar les conseqüències. Només sabem que l'oposició a l'escenari imperant es farà per referència a un dels altres escenaris possibles. En aquest punt es pot dir que el primer escenari sembla prevaler a nivell mundial. Aquest escenari té diverses manifestacions molt diferents i desigualment distribuïdes a tot el món.

La violència repressiva de l'Estat

La primera d'aquestes manifestacions és la violència repressiva de l'Estat davant la crisi social agreujada per la pandèmia. Després de 40 anys de concentració de la riquesa i atacs als drets econòmics i socials de les classes populars, cada vegada més vulnerables per les polítiques neoliberals, ja havien esclatat fortes protestes socials contra l'austeritat a molts països abans de la pandèmia.

Amb la pandèmia, la desacceleració de l'activitat econòmica i la despesa d'emergència que, per insuficient que fora, va haver de fer-se, van agreujar la situació financera de l'Estat; la solució, típica del neoliberalisme, era fer pagar el cost de la crisi als qui menys condicions tenien per a fer-ho. I la gent està dient: Ja n'hi ha prou! Aquest escenari ja és clarament visible en alguns països de desenvolupament mitjà que estan governats per forces polítiques de dretes i que han estat adoptant polítiques neoliberals amb més fidelitat. Aquests són els casos de Colòmbia, el Brasil i l'Índia.

Des d'abril, Colòmbia viu un intens conflicte social, amb un atur nacional i bloqueig de carreteres liderat per organitzacions socials indígenes, camperoles i sindicals i per moviments espontanis on destaquen joves "amb fam i sense futur". La repressió per part de l'Estat ha estat violenta i desproporcionada, amb més de 61 persones assassinades per la policia o per actors armats il·legals en conjunt amb la policia, 358 desapareguts i 47 persones amb ferides als ulls. La ciutat de Cali, la ciutat més negra de Colòmbia, i les regions indígenes i agricoles del Cauca han estat l'epicentre. Un decret presidencial del 28 de maig, certament inconstitucional, ha creat un veritable estat de setge que permet l'"assistència militar" en l'ús de la força i la violència contra la població civil i les protestes pacífiques.

El Brasil, per la seva banda, és avui el laboratori mundial del negacionisme. Amb aproximadament el 3% de la població mundial, representa el 13% de les morts en el món. El rebuig militant de les mesures sanitàries i la reserva de vacunes va fer que el virus es propagués sense control, arribant a les poblacions més vulnerables, "negres i pobres", com diuen en l'argot brasiler. Està en marxa una operació de darwinisme social, si no una política genocida, especialment en el cas de la població indígena. S'han presentat més de 100 sol·licituds d'impeachment al Congrés, s'han presentat diverses denúncies per crims de lesa humanitat en els tribunals internacionals i s'han presentat diverses demandes per a declarar interdicte per incapacitat mental al president. Mentrestant, el país ha començat a despertar i a manifestar-se als carrers contra aquesta política de mort. El dia 29 de maig, unes 500.000 persones es van manifestar a 213 ciutats unides sota el lema "Fora Bolsonaro".

Finalment, la Índia és el retrat més cruel del neoliberalisme. Com a major productor de vacunes del món, no ha aconseguit vacunar la seva població i, per contra, la desprotegeix activament. El Govern va aprofitar la crisi social per promulgar lleis agràries neoliberals que faran encara més difícils i precàries les condicions de vida dels camperols, la majoria de la població. Es va convertir en un cas exemplar d'error de càlcul per part dels governants. Pensant que la pandèmia dificultaria les protestes socials contra aquestes lleis, el govern es va sorprendre amb una de les mobilitzacions d'agricultors més grans i duradores de les últimes dècades.

La nova guerra freda

La primera generació de la Guerra Freda va acabar amb la caiguda del Mur de Berlín. Però com el capitalisme s'alimenta de contradiccions que sovint generen enemics reals o imaginaris (guerra contra el comunisme, guerra contra les drogues, guerra contra el terrorisme, guerra contra la corrupció), no va passar molt de temps abans que sorgís una nova guerra freda, aquesta vegada tenint com a principal enemic a la Xina, a la qual es va unir progressivament la Rússia desovietitzada.

Encara que sempre es disfressa amb terminologies idealistes (com a democràcia versus dictadura), del que sempre es tracta és de controlar o neutralitzar els competidors reals o potencials. En aquesta nova generació de guerra freda, la veritable contradicció es troba entre el capitalisme de mercat, dominat pel capital financer i les multinacionals dels EUA, i el capitalisme d'estat dominat per la Xina, un imperi en decadència contra un imperi en ascens.

La pandèmia va portar una nova agressió a la nova guerra freda. D'una banda, la Xina es va afirmar com la fàbrica mundial de productes de protecció personal contra el coronavirus i va superar amb escreix als Estats Units en la protecció dels seus ciutadans. D'altra banda, els avanços xinesos en la quarta revolució industrial (intel·ligència artificial) van generar temors que la Xina es convertís en la primera economia del món abans del 2030, com es va predir inicialment en els estudis dels serveis secrets nordamericans.

Davant aquest temor, l'administració dels EUA va intensificar la pressió sobre els aliats per aturar l'avanç de la Xina. Aquest procés va començar amb el president Donald Trump i es va intensificar enormement amb el seu successor Joe Biden. L'origen del virus és la més recent arma de la guerra freda.

Com en epidèmies anteriors, sempre és important conèixer l'origen del virus, encara que sempre és difícil donada la impossibilitat d'identificar al pacient zero. El que és nou en aquest cas és la intensa politització de l'origen del virus, atribuint-lo, sense proves, a la Xina i convertint la seva propagació en un accident de laboratori, si no en un acte de guerra biològica. La teoria de la conspiració del Laboratori de Wuhan va ser proposada el gener del 2020 per l'extrema dreta nordamericana de Steve Bannon en associació amb un dissident xinès per a qui "el virus havia estat alliberat deliberadament pel Partit Comunista Xinès".

Va ser en això en què Trump es va basar per parlar del "virus xinès". Després de la missió de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a la Xina, aquesta teoria va quedar desacreditada, reconeixent fins i tot la impossibilitat gairebé total de conèixer amb precisió l'origen del virus. Però com en la guerra freda no es busquen mitjans per neutralitzar a l'enemic, l'administració Biden va tornar a la càrrega i va pressionar els seus aliats per promoure la sospita. És molt possible que el període pandèmic intermitent en el qual possiblement estem entrant creï noves oportunitats per a la politització de la pandèmia en detriment dels objectius de l'OMS. Aquest és el cas de la geopolítica de les vacunes.

Capitalisme de vacunes o vacuna popular

Com ja sabem, l'existència de vacunes és l'únic fet nou per protegir la vida en temps de pandèmia. Les vacunes contra COVID-19 es van crear en un temps rècord i no és sorprenent que, encara que s'estan produint en massa, existeixen moltes incògnites sobre la seva efectivitat i possibles efectes secundaris, i sobre si la població inoculada està servint com a conillet d'índies.

No obstant això, se sap que la protecció eficaç contra el virus només tindrà lloc quan un percentatge significatiu de la població mundial estigui vacunada i que la protecció amb les vacunes actuals serà tant més eficaç com més ràpid passi això, ja que aquesta és l'única manera d'evitar que el virus continuï propagant-se i desenvolupi noves variants per a les quals les vacunes no oferirien protecció. Malgrat totes les declaracions i advertiments de l'OMS sobre aquest tema, ara com ara és clar que preval l'escenari del negacionisme. En altres paraules, la gravetat de la pandèmia no justifica cap mesura excepcional per a combatre-la.

Així, els drets de propietat intel·lectual (patents) han de continuar vigents com en períodes normals, la producció i distribució de vacunes ha de ser responsabilitat exclusiva de les empreses farmacèutiques que les van desenvolupar i les distribuiran als preus definits per la llei de l'oferta i la demanda. Aquesta posició és naturalment defensada per les pròpies empreses farmacèutiques, pels Estats més desenvolupats (també Brasil i Colòmbia) i per les institucions internacionals que avalen els interessos del capital multinacional.

Aquesta postura representa un perill per al món, ja que retardarà la vacunació de la població mundial. A més, hi ha una cosa moralment detestable en això quan assistim al sorgiment d'un veritable apartheid entre l'"eufòria de la vacunació" dels països rics (Israel amb el 59% de la població totalment vacunada) i el malson de la vacunació de la gran majoria de la població mundial.

Els països menys desenvolupats només van rebre el 0,3% de les vacunes disponibles fins el final de maig del 2021. A països com el Brasil, l'Índia, l'Iran i el Nepal, el virus segueix propagant-se sense control, mentre que el Canadà ha ordenat vacunes per a deu vegades la seva població i el Regne Unit vuit vegades. Segons Vaccine Alliance, els països rics hauran comprat 1.500 milions de dosis en excés.

Igualment, és detestable el que New York Times del 29 de maig diu "turisme de vacuna". Consisteix en un viatge a Miami per als membres de les elits econòmiques i polítiques d'Amèrica Llatina i altres regions del món per a ser vacunat. Aquests viatges inclouen vacances (l'interval entre dosi) i costen milers de dòlars. I Miami no és l'únic paradís de les vacunes en el món. Que aquests viatges puguin ser vehicles per a la propagació de noves variants del virus no es passa pel cap als qui viatgen ni als qui els donen la benvinguda.

El capitalisme de vacunes és la manera d'accés a la vacuna determinat exclusivament per la solvència monetària, tant la pròpia com la de l'Estat o institució que les adquireix per a la seva distribució interna. Si preval aquesta manera de distribució, és molt probable que entrem en un període de pandèmia intermitent.

En aquest cas, no es tracta de l'aparició d'una nova pandèmia, sinó del maneig prolongat de la pandèmia actual. Per exemple, mantenir patents sobre la producció de vacunes retardarà perillosament la vacunació de la població mundial, fins a tal punt que la població vacunada eventualment estarà exposada al virus. No és sorprenent que moltes veus s'alcin contra el capitalisme de les vacunes i molts grups s'estiguin organitzant per promoure alternatives de distribució que siguin èticament més justes i materialment més efectives per enfrontar la pandèmia. Les alternatives són diverses.

Algunes estan dominades per l'escenari del gatopardisme (fer canvis perquè l'essencial no canviï). Aquest és el cas de la intensificació de les donacions de vacunes o la promesa de les empreses farmacèutiques d'incrementar la infraestructura de producció. Aquesta és la solució Covax, la iniciativa que té com a objectiu crear un fons global de vacunes per a distribució mundial i que integra a l'OMS, la Gavi Vaccine Alliance i la CEPI (Coalition for Epidemic Preparedness Innovations). El seu objectiu seria vacunar a tota la població en risc i a tot el personal de salut per a finals de 2021, una cinquena part de la població mundial. Seria un objectiu insuficient, però fins i tot això es veu compromès pel fet que a la vora tde 30 països més rics (als quals es va unir el Brasil) han abandonat Covax.

L'única alternativa efectiva al capitalisme de les vacunes està en l'escenari de l'alternativa civilizatòria, que assumeix el caràcter excepcional del temps present i la necessitat d'inventar noves solucions que preparin a la població mundial per evitar altres pandèmies i defensar-se millor de les que es presentin. Entre aquestes solucions es troben la constitució de béns públics universals, com la salut i tots els medicaments i vacunes considerats imprescindibles per defensar-la en una emergència sanitària.

En el cas específic de les vacunes, han circulat diverses peticions per tot el món perquè la vacuna contra la covid-19 sigui d'accés universal. Els presidents de Sud-Àfrica i el Pakistan, entre més de 140 figures públiques de tot el món, van demanar una "vacuna democràtica". El maig del 2021, OXFAM va llançar una petició per a una vacuna gratuïta accessible per a tots. Segons OXFAM, costaria $ 25 mil milions, l'equivalent a menys de quatre mesos de guanys per a les 10 principals companyies farmacèutiques.

També el grup parlamentari GUE / NGL del Parlament Europeu va demanar (a través de la veu de Marisa Matias i Marc Botenga) una vacuna popular. Ricardo Petrella i l'Àgora dels Habitants de la Terra van llançar una campanya mundial per a la declaració de la vacuna com actiu públic gratuït i universal. Aquesta petició és part d'un moviment més ampli per un sistema mundial públic comú per a la salut i la seguretat de la vida, lliure de patents, fora del mercat, basat en el dret universal a la vida. Per a aconseguir aquest objectiu, en el context actual de la pandèmia, seria suficient que, amb la justificació de la inversió pública aplicada en la recerca de vacunes, les universitats i els Estats interessats comparteixin tots els coneixements i tecnologies disponibles, dipositant-los en el Fons d'Accés a la Tecnologia de l'OMS.

Aquestes idees presideixen la People’s Vaccine Alliance i contrasten la cooperació amb la competència, la solidaritat amb el lucre. És una vasta aliança global que considera les vacunes com un bé públic universal i que, com a tal, han de ser produïdes el més ràpid possible per tots els laboratoris del món que tinguin la capacitat per fer-ho i distribuïdes a cost zero o a un preu assequible. Aquesta serà la vacuna popular.

Aquesta posició és defensada per la majoria dels països del Sud Global i per diverses organitzacions i associacions transnacionals de ciutadania activa, drets humans i salut pública. Es divideix en tres propostes.

Primer, la suspensió de patents sobre vacunes i els seus components i matèries primeres. La pròpia Fundació Bill i Melinda Gates, que inicialment es va oposar a la suspensió de patents, es va unir a ella el 6 de maig de 2021, després que els Estats Units es mostressin partidaris d'aquesta solució. El lobby corporatiu és considerat el més poderós del món i certament s'està movent per oferir una dura oposició.

Recordem que quan el Brasil va proposar deixar en suspens les patents de medicaments retrovirals fa 20 anys per combatre eficaçment el VIH/SIDA, la reacció va ser brutal, fins i tot per part dels Estats Units. Però el Brasil es va imposar i els resultats van ser immediats.

La segona proposta és la transferència de tecnologia a països del Sud Global. La disponibilitat per a la producció és total i la possibilitat real és molt més gran del que hom pot imaginar. Quan l'OMS va anunciar la demanda de productors d'ARN missatger (ARNm, el nou tipus de vacuna) va ser inundada de propostes per part dels països del Sud Global. El president Paul Kagame de Ruanda va fer una crida molt enèrgica referent a això en l'última reunió de l'OMS, mostrant que la iniciativa Covax seria insuficient perquè estava limitada pels interessos de les multinacionals farmacèutiques. La tercera proposta consisteix en suport financer per a la producció al Sud Global.

La vacuna popular és l'única alternativa capaç de minimitzar els immensos costos socials que es projecten per als pròxims temps. Té lloc en un moment oportú. Últimament s'ha parlat molt de la justícia històrica en relació amb el món que va sofrir la injustícia històrica del colonialisme i es va empobrir pel saqueig de les seves riqueses i la dependència econòmica a la qual va ser sotmès després de la independència política. Aquí radica una oportunitat històrica per a fer justícia històrica.