Els partits polítics que s'han mantingut fins al final de la comissió d'investigació sobre l''Operación Cataluña' oberta al Parlament, Junts Pel Sí, En comú Podem i la CUP, han acabat les conclusions que seran debatudes pels seus portaveus, Lluís Guidó, Albano Dante i Mireia Boya, i votades aquest dimarts a la sessió presidida per la diputada Alba Vergés.

La proposta de la comissió serà que després del seu debat, les conclusions siguin analitzades pel ple del Parlament la primera setmana de setembre i que sigui la votació de tots els diputats la que doni el vistiplau perquè el dictamen s'enviï a Fiscalia. Com els partits que la componen sumen àmplia majoria absoluta a la Cambra, aquesta judicialització de les clavegueres d'Interior serà sens dubte aprovada pel Parlament.

Els tres partits es mantenen en la seva decisió provisional d'enviar el dictamen als tribunals perquè s'investiguin les responsabilitats penals que poguessin tenir el president del govern central, Mariano Rajoy; el seu cap de gabinet, Jorge Moragas; la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría; l'exministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i la diputada i representant del PP a la mesa del Congrés dels Diputats, Alícia Sánchez Camacho.

Però segons ha sabut Públic, aquesta denúncia s'ampliarà també als funcionaris del Ministeri de l'Interior que van participar en la brigada política i que s'han negat a acudir a la comissió d'investigació del Parlament, com l'ex director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino; el seu cap de gabinet, l'inspector en cap José Ángel Fuentes Gago; el comissari José Manuel Villarejo, entre d'altres, i el receptor de les exclusives sobre les falses investigacions policials, el tertualino Eduardo Inda.

Fora de la votació d'aquest dictamen han quedat el PSC que lidera Miquel Iceta, que no va arribar a assistir a cap de les sessions de la comissió; el Partit Popular, la diputada Esperança García va abandonar després d'un estira i arrosa amb l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias; i Ciutadans, tot i que el seu diputat Matías Alonso sempre va rebutjar la denominació d'Operació Catalunya perquè considera que "aquestes suposades pràctiques no afecten només als catalans".

"Sal i pebre als informes de la UDEF"

Una de les intervencions més rellevants va ser la de l'excap de la Unitat d'Assumptes Interns de la Policia, el comissari Marcelino Martín-Blas, qui va acusar a l'ex número dos de la Policia i al seu cap de gabinet de mentir sobre la seva participació en la denominada Operació Catalunya i també sobre les investigacions prospectives que s'havien fet sobre polítics catalans i d'altres dirigents com el líder de Podemos, Pablo Iglesias.

El veterà policia va explicar al Parlament que ell ja va denunciar que l'informe esborrany sobre la família Pujol -publicat a El Mundo per Eduardo inda i Esteban Urreiztieta- era una barreja de notes de la UDEF a la qual "se'ls ha afegit sal i pebre "per anar més enllà d'on les investigacions policials realment havien pogut arribar.

A més va deixar clar que aquest tipus d'informes estaven fora del marc legal i no tenien valor judicial, tot i que un exdirigent sindical de la Policia, José Manuel Sánchez Fornet -que no ha acudit a la crida de la comissió investigació per declarar- donés una roda de premsa per donar credibilitat al document apòcrif.

També va recopilar les informacions que tant per la seva trajectòria a la cúpula policial i causa de la investigació de la causa del petit Nicolás coneixia sobre l'elaboració d'aquest fals informe de la UDEF: per exemple, les activitats com a agent encobert del comissari José Manuel Villarejo sense supervisió judicial o la col·laboració dels germans Cierco, amos de la Banca Privada d'Andorra, (BPA) a canvi que la policia els ajudés amb els seus problemes al Banco Madrid i amb el Fincen (del Tresor dels EUA), pels possibles delictes de blanqueig de capitals, entre d'altres.

Malversació de fons públics

En les seves conclusions la comissió d'investigació també destaca els testimonis dels periodistes de Público, així com el documental produït pel Grup Mediapro, Las cloacas de Interior, que mostra la implicació de "comissaris, detectius, alts funcionaris del Ministeri de l'Interior, així com la participació de l'Oficina Antifrau que dirigia Daniel de Alfonso i altres membres del poder judicial a aquestes fosques maniobres sota el govern de Mariano Rajoy i el Partit Popular ", explica la diputada Mireia Boya.

Aquests grups coincideixen que sota el mandat de Jorge Fernández Díaz i amb el coneixement de Mariano Rajoy "es va crear una brigada polític-policíal per fer mal als rivals polítics"; cosa que també ha quedat confirmat en la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats, on PSOE i Ciutadans també van admetre aquests fets encara que es van negar a portar-los als tribunals.

El Parlament, en aquest cas, podria donar un pas més en sol·licitar que s'investigui penalment l'ús de fons reservats, però també de materials públics (telèfons, viatges, salaris, dietes) pels funcionaris que van formar part d'aquesta brigada política i que van ser pagats amb diners públics, però no per complir la missió que tenien encomanada per llei.

Exigències de dimissió

Junts pel Sí (JxSí), en les seves conclusions, proposa que la Cambra catalana exigeixi la dimissió del president del Govern, Mariano Rajoy, així com les de "qualsevol càrrec públic" vinculat amb la guerra bruta contra càrrecs electes d'ideologia sobiranista.

El grup avisa que l ''Operación Cataluña' comporta unes pràctiques de "magnitud intolerable" amb possibles delictes de malversació de fons públics, manipulació electoral, falsedat documental i prevaricació.

També lamenta JxSí la "falta de voluntat" per investigar la suposada trama contra els sobiranistes que han demostrat C's, PSC i PP en abandonar la Comissió, així com l'obstruccionisme dels membres del Govern espanyol citats en rebutjar comparèixer.