Olot, bressol del pessebrisme: tradició i art nadalenc a la Garrotxa

Quan arriba el Nadal, Olot, la capital de la Garrotxa, es converteix en un referent indiscutible del pessebrisme artesanal a Catalunya. Des de figures centenàries fins a creacions innovadores, la ciutat desprèn un encant especial gràcies a una tradició que es remunta a principis del segle XIX. Els pessebres no només expliquen el naixement de Jesús, sinó també la història i identitat cultural d’una regió rica en art i paisatge. A més, tota la comunitat s’entrega a la causa, des de museus a esglesies.

Ver vídeo

Un llegat que comença amb Ramon Amadeu

Segons explica Xevi Roura, conservador del Museu dels Sants d’Olot, “la tradició del pessebrisme a Olot neix arran de l’estada de l’escultor Ramon Amadeu i Grau a la ciutat entre el 1809 i el 1814”. Fugint de la Guerra del Francès, Amadeu es va instal·lar a Can Bolòs, casa d’una família d’intel·lectuals olotins, i va començar a crear figures inspirades en personatges locals. Aquest fet, anecdòtic en aparença, va establir les bases d’una tradició figurativa que, anys més tard, passaria per l’Escola d’Art d’Olot i els famosos tallers d’imatgeria religiosa de la ciutat.

L’herència d’Amadeu no és un fet aïllat. Durant els segles XIX i XX, artistes i escultors locals com Josep Traité, Josep Ferrés i Modest Fluvià van contribuir a l’esplendor del pessebrisme, consolidant Olot com una referència tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. La seva aportació no només es basava en la creació de figures. També en la innovació constant dels diorames, el format que encara avui caracteritza els pessebres olotins.

Els pessebres d’Olot: el paisatge com a protagonista

Una de les característiques que distingeixen els pessebres d’Olot és la seva profunda vinculació amb l’escola paisatgística olotina.“El tractament del fons dels diorames està directament inspirat en l’art paisatgístic local, on la natura i els elements rurals tenen un paper protagonista”, destaca Roura.

Aquests diorames no són simples decoracions: són petites obres d’art on la llum, la perspectiva i els detalls es conjuguen per crear atmosferas màgiques. Figures de fang o guix, pintades a mà i plenes de personalitat, donen vida a escenes que van des de les més tradicionals fins a interpretacions contemporànies.

Exemples com els diorames de Lluís Badosa a Can Trincherai, inspirats en un quadre de Joaquim Vayreda i en fotografies en blanc i negre, mostren com el pessebrisme olotí és capaç de combinar tradició i modernitat en una sola escena.

Tallers històrics: el cor del pessebrisme olotí

Els famosos tallers d’imatgeria religiosa, com L’Art Cristià i El Arte Cristiano, han sigut clau en el desenvolupament i la conservació d’aquesta tradició. Aquests espais, que durant anys van produir figures per a tota la península i més enllà, són autèntiques fàbriques d’art. Manuel Traité i el seu fill Josep Traité són noms que ressonen dins aquest univers artístic. Cada Nadal, aquests tallers oferien figures singulars i diorames que s’exposaven a la ciutat, atraient visitants i amants de l’art de tot arreu. El treball manual i l’atenció al detall van fer que les figures creades en aquests tallers es convertissin en autèntiques peces de col·leccionista.

El Museu dels Sants: una finestra a la història

Actualment, un dels llocs clau per entendre la importància del pessebrisme a Olot és el Museu dels Sants, on es conserva un espai dedicat a Ramon Amadeu i a altres escultors destacats.“El museu permet veure una trentena de peces d’Amadeu, un llegat essencial per entendre l’origen del pessebrisme a la ciutat”, comenta el conservador, Xevi Roura. També hi ha exposades figures originals de Manuel Traïté i peces de la col·lecció Renart, un tresor que mostra l’evolució del pessebrisme olotí al llarg del temps.

“Actualment qui visiti la mostra trobarà des de pessebres tradicionals fins als més innovadors”, destaca Roura. “Figures fetes de ganxet, pessebres amb moviment, llum o fins i tot sense color” són exemples clars de com la tradició es reinventa sense perdre l’essència. Un exemple curiós d’aquesta creativitat és l’activitat familiar gratuïta "No la caguis", que el Museu dels Sants organitza durant aquestes dates. En aquesta peculiar proposta, els visitants han de trobar 100 caganers amagats dins el museu, una experiència divertida i totalment arrelada a l’humor típicament català.

Les fires i activitats nadalenques: més enllà dels pessebres

Els pessebres d’Olot no són l’únic reclam de la ciutat durant el Nadal. La Fira del Pessebre, celebrada cada desembre, reuneix artesans, tallers i amants d’aquesta tradició.

Carrers plens de paradetes, activitats culturals i espectacles fan d’aquesta fira un esdeveniment imprescindible. També cal destacar altres iniciatives culturals com les representacions dels Pastorets i les mostres d’art local, que complementen l’experiència nadalenca a la Garrotxa.