El Govern es proposa reforçar les polítiques de foment del català i començarà amb un pla de promoció i impuls de l'ús de la llengua als centres educatius. Aquest pla serà el primer d'un seguit d'actuacions. Així ho han anunciat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que ha presentat un pla de promocio de l'ús del català als centres educatius per fer front a la forta reculada del català a les aules amb una forta caiguda de la immersió lingüística en català.

El conseller ha posat exemples de la davallada de l'ús del català a les aules. El 2006 el 56% dels estudiants s'adreçaven sempre o gairebé sempre al professorat en català, mentre que el 2021 només ho feien el 39,4% dels alumnes, segons una enquesta feta a alumnes de 4t d'ESO. L'ús del català també es redueix en les activitats en grup, on el 2006 l'empraven el 65,8% dels alumnes i ara només ho fa un 21,4%. Les dades sobre la baixada dràstica de l'ús del català a l'escola des del 2006 sorgeixen de l'informe elaborat pel Consell Superior d'Avaluació de Catalunya. També va a la baixa l'ús del català per part del professorat per dirigir-se a tot el grup. Els que ho fan sempre o gairebé sempre en català ara són el 46,8%, quan fa 15 anys superaven el 63,7%.

Els departaments de Cultura i Educació han reconegut que no s'ha fet prou en els darrers anys i per això han impulsat un pla de xoc per revertir la situació. Pel que fa a aquests resultats però, cada cop són menys els alumnes que es dirigeixen sempre o gairebé sempre en català al professorat dins de classe. Aquest col·lectiu representava el 56% el 2006 i ha baixat fins al 39,4% enguany. Tot i això, també han baixat els que ho fan mai o gairebé mai, passant de l'11,4% el 2006 al 5,3% el 2021. Entre mig, pugen els que es dirigeixen en català sovint (21,4%), els que ho fan mitjanament (17%) i els que ho fan poques vegades (16,9%).

En les activitats de grup el català decreix considerablement. El 2006, el 67,8% dels estudiants feien servir el català en aquestes activitats però el 2021 el percentatge se situa en el 21,4%. En paral·lel, són més els que no fan servir el català mai o gairebé mai: 10,9% el 2006 i 15,9% el 2021. Augmenten també els que reconeixen fer-lo servir poques vegades, que representen el 20,7%) i els que el fan servir mitjanament (15,9%).

Pel que fa al professorat, el 46,8% assegura dirigir-se al grup en català sempre o gairebé sempre però aquesta xifra era del 63,7% el 2006. Els que fan servir l'idioma poques vegades passen de l'1,9% al 12,3%. Tot i això, els que asseguren emprar-lo sovint passen del 10,5% al 24,3% i el que no es dirigeixen mai en català a tot el grup passen del 10,5% al 3,1%.

El titular d’Educació ha afirmat que "l’escola és un més dels vasos comunicants que equilibra l’ús social de la llengua i que es veu influïda per molts altres àmbits, com el dels mitjans de comunicació, l’audiovisual o les xarxes socials. L’escola, doncs, juga un paper important però no únic en la normalització de l’ús social de la llengua catalana".

Pla de xoc

Tant Cambray com la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han afirmat que un cop constatada aquesta situació cal "passar a l'acció". Per això, s'ha dissenyat un pla per promocionar l'ús del català als centres educatius.

El pla es començarà a desplegar aquest curs en 200 centres educatius, que encara estan per seleccionar. Un cop fet, es crearan els grups impulsors durant el segon trimestre i s'identificaran els elements de millora, per tal de posar en marxa les accions durant el tercer trimestre. A partir del curs vinent s'incorporaran mil centres cada anys fins arribar als 3.500 totals en quatre anys.

El primer pas en cadascun d'aquests centres és fer una anàlisi de la seva situació i a partir d'aquí establir, a partir dels grups impulsors, les accions de millora necessàries. A més, es farà formació a tot el professorat. Els grups impulsors estaran formats per docents de diferents nivells educatius, un membre de la direcció i comptaran amb l'acompanyament de l'Equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social.

El canvi del model educatiu, una de les explicacions

Educació i Cultura han apuntat al canvi del model pedagògic com una de les explicacions d'aquesta davallada en l'ús del català als centes educatius. Aquest canvi ha comportat passar d'una classe magistral per part del professor, que es feia majoritàriament en català, a projectes i dinàmiques de grup on la realitat social de fora s'ha traspàs als centres.

També s'explica per l'arribada d'immigrants i el relaxament que han reconegut des del Govern en l'impuls de la seva integració. Això ha portat per exemple a que hi hagi professionals educatius que canviïn al castellà quan tenen un alumne que no comprèn el català. En el cas dels docents, la formació i la conscienciació ha de servir perquè tornin a ser referents, amb la idea d'aconseguir un procés d'"arrossegament" de professors a alumnes. Des de Cultura però reconeixen que cal actuar també en altres àmbits, com les xarxes socials. "El Govern entra en una nova etapa pel que fa a la política lingüística", ha anunciat la consellera Garriga.

En ser preguntat sobre el document del 2018 sobre el model lingüístic que obria la porta a que cada centre s'adaptés a la seva realitat, Cambray ha reconegut que caldrà revisar-lo per tal d'adaptar-lo a la realitat actual. Tot i això, ha defensat el seu esperit i ha insistit que la situació lingüística no és la mateixa a tots els centres escolars de Catalunya.