Este artículo se publicó hace 7 años.
El número dos del Ministeri d'Interior participa en un homenatge als "caiguts" franquistes
José Antonio Nieto va anar dissabte a Dos Torres (Còrdova) per presenciar un acte de jura de bandera que va acabar amb una ofrena floral a la Creu dels Caiguts. També va estar present el subdelegat del Govern espanyol i diversos alts càrrecs de l'Exèrcit de l'Aire. EH Bildu i PSOE presenten sengles preguntes parlamentàries perquè el govern expliqui aquest assumpte.
Bilbao-
A l'impol·lut despatx del secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, s'acumulen les polèmiques. Després veure's involucrat en la presumpta xivatada a Ignacio González per l'Operació Lezo, el número dos d'Interior haurà d'explicar ara la seva participació en un acte "patriòtic" realitzat a Dos Torres (Còrdova) que va incloure una ofrena floral a la creu dels caiguts franquistes que encara perviu en aquest poble, malgrat la Llei de Memòria Històrica.
El singular esdeveniment va tenir lloc el passat dissabte a la plaça d'aquesta localitat andalusa, governada pel PP. Allà es van reunir més de 200 persones que s'havien apuntat prèviament per prestar jurament o promesa a la bandera espanyola. Nieto va formar part de la comitiva que va presidir l'acte, organitzat per l'ajuntament i la Base Aèria de Morón. De fet, entre els assistents també hi havia alguns responsables de l'Exèrcit de l'Aire, com el General de Divisió Pablo José Castell Bretón, director d'Ensenyament del Comandament Personal d'aquesta força. També hi havia el subdelegat del Govern a Còrdova, Juan José Primer.
Tots ells van ser testimonis d'un acte que va vulnerar la llei de memòria històrica, tant en el seu esperit com en la seva ubicació física: un cop realitzades les corresponents jures de bandera, diversos militars de la base de Morón es van quadrar davant de la Creu dels Caiguts, mentre que dos civils -una dona amb mantellina i un home de vestit- es van encarregar de dipositar una corona de flors en aquest símbol de la dictadura.
Alguns segons abans, el presentador de l'acte va llegir una mena de poema en homenatge als caiguts. "Ho va demandar l'honor i van obeir. Ho va requerir el deure i el van acatar. Amb la seva sang l'empresa van rubricar. Amb el seu esforç la pàtria van engrandir. Van ser grans i fortes perquè van ser fidels al jurament que van obstinar. Per això, com valents van lluitar i com a herois van morir", va afirmar. Per si encara quedaven dubtes de qui estava parlant, la intervenció va acabar amb una frase rotunda: "No van voler servir una altra bandera. No van voler caminar un altre camí. No van saber viure d'una altra manera ".
Nieto no va realitzar cap intervenció durant l'acte, encara que sí ho va fer a Twitter. "Dia gran per #DosTorres en l'acte de Jura a la Bandera d'Espanya organitzat per la Base Aèria de Morón i Ala 11", deia en el seu missatge, en què donava les gràcies a l'alcalde d'aquest municipi cordovès, Manuel Torres Fernández, per organitzar l'esdeveniment.
L'alegria del Secretari d'Estat de Seguretat pot costar-li un (nou) mal de cap al Congrés, on dos diputats ja han registrat sengles consultes parlamentàries sobre aquest assumpte. D'una banda, Marian Beitialarrangoitia (EH Bildu) ha anunciat una "bateria de preguntes" al govern perquè expliqui els motius de la participació de Nieto en aquest acte, cosa que la diputada abertzale ha considerat "inacceptable". De fet, va plantejar si aquest episodi "no és motiu suficient per a cessar o exigir la dimissió del secretari d'Estat de Seguretat".
Per la seva banda, el diputat del PSOE per Còrdova Antonio Hurtado també ha registrat una pregunta al govern, en la qual planteja -entre altres assumptes- "per què es permet que membres i representants del Govern, a més de personal militar, participin en actes envoltats d'aquests símbols". A més, reclama que el govern de Mariano Rajoy expliqui "quines mesures prendrà perquè un fet semblant no torni a passar".
També hi va haver una reacció per part del grup de Units Podem al Senat, on la coalició d'esquerres pregunta els motius que van portar Nieto a participar en "un acte d'exaltació del Franquisme". A més, va sol·licitar el pressupost i les despeses totals de l'acte, així com informació precisa sobre quins van ser els ministeris que l'han sufragat i quin tipus de participació i col·laboració ha hagut per part d'altres administracions.
"Interpretació subjectiva"
El que Beitialarrangoitia i Hurtado encara no saben és que l'acte de jura de bandera va incloure diverses al·lusions de caràcter polític. Així ho va fer el cap de la Base Aèria de Morón, el coronel Carlos de Ysasi, que va advertir que "la defensa d'Espanya no es circumscriu a l'acció de les Forces Armades". En aquest sentit, ha afirmat que resulta "necessari comptar amb l'esforç de tots els espanyols", incidint especialment en l'"acatament de la Constitució" o el "respecte a les nostres millors tradicions", la qual cosa "contribueix a l'estabilitat de la nostra pàtria" .
Per la seva banda, l'alcalde de Dos Torres va criticar en el seu discurs a aquells que no comparteixen els seus sentiments patris. "Aquesta bandera, la nostra bandera, la qual tots els espanyols vam triar en la nostra Constitució, és qüestionada per aquells que no se senten representades per ella, crec que equivocadament, i que fan una interpretació molt subjectiva i parcial de la nostra història i de la nostra bandera" , va afirmar Manuel Torres. "Aquesta i no una altra és la bandera d'Espanya, i a aquesta ens devem", ha remarcat.
"Propietat privada"
En una posterior explicació oferta a través de Facebook, l'alcalde ha reivindicat que el lema de la creu - "Senyor, glorifica als que van caure pel teu honor i la grandesa d'Espanya"- va ser "fruit de consens, atès que les plaques que fan esment a l'anterior règim van ser tretes, percebent encara a la façana de l'església del senyal d'on van estar col·locades ". Destaca a més que el símbol es troba en "propietat privada", ja que està dins del perímetre de l'església.
En aquest context, Torres va assegurar que l'acte va ser celebrat davant aquesta creu per petició expressa de l'Exèrcit de l'Aire. "En les setmanes prèvies a la realització d'esmentat acte, i quan es tenen les reunions pertinents per desenvolupar-lo amb els militars, se'ns proposa que aquest homenatge es realitzi en aquest espai perquè la inscripció de la placa és totalment neutra, demanant-li permís per la nostra part a la parròquia per a efectuar-lo", va explicar.
Al llarg d'aquest dilluns, Público va intentar comunicar-se amb el Departament de Premsa del ministeri de l'Interior per conèixer la seva impressió sobre aquest assumpte. Va resultar impossible.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..