El diputat d’ERC al Congrés Joan Josep Nuet ha assegurat aquest dijous al Tribunal Suprem que ell no és jurista, sinó polític, i que per tant durant la legislatura al Parlament del 2015 al 2017 -quan era diputat de Catalunya Sí que es Pot- havia de "fer política", amb cert "marge" d’interpretació de les lleis i la Constitució, però sense "obviar-les".

Segons ell, com a secretari tercer de la Mesa va estar "dos anys intentant impedir la independència", tot i que creu que el Tribunal Constitucional no havia concretat exactament quines iniciatives parlamentàries s’havien d’aturar. Per això, creu que el Suprem no el pot condemnar a ell igual que als membres independentistes de l’òrgan, que sí que van promoure iniciatives anticonstitucionals. En aquest sentit, la fiscalia i l'advocacia de l'Estat demanen 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa.

En el seu últim torn de paraula durant el judici per desobediència, Nuet s’ha comparat amb un conductor de cotxe que atropella mortalment i per accident un vianant que creua un pas de vianants. Considera que no se’l pot considerar un assassí. L’analogia l’ha fet parlant dels membres de la Mesa independentistes, que sí que haurien promogut iniciatives directament contràries a la Constitució.

El diputat s’ha volgut desmarcar clarament dels diputats independentistes i ha recordat que ell fa 35 anys que milita al mateix partit, Comunistes de Catalunya, tot i que la formació s’ha presentat en diverses coalicions com ICV-EUiA, CSQP i ara ERC-Sobiranistes. En aquest sentit, ha dit que ell no ha estat ni és independentista, que creu en un estat espanyol federal i que vol fer una reforma profunda de la Constitució espanyola, però la respecta i la considera el "vèrtex superior" de l’ordenament jurídic de l’Estat.

Abans de Nuet ha intervingut el seu advocat, Enrique Leiva, que ha defensat altre cop la inviolabilitat parlamentària del seu client, així com la superioritat jeràrquica del TC per sobre del Parlament. No obstant això, creu que el que es va viure a la cambra catalana aquells dos anys va ser un conflicte polític i que CSQP va "intentar evitar amb totes les forces". 

Leiva ha repassat la posició de Nuet en cadascuna de les iniciatives parlamentàries anul·lades posteriorment pel TC, en algunes de les quals es va abstenir igual que el PSC o fins i tot van ser acceptades pel PP. A més, en tots els casos, ha dit, va oferir alternatives constitucionals a les propostes independentistes. Sí que ha remarcat que es va oposar a totes les derivades del ple del 6 i 7 de setembre del 2017 i als plens de l’octubre següent.

El fiscal diu que el TC "és una "peça clau de l’estat de dret"

Per la seva part, el fiscal Jaime Moreno ha afirmat que el TC és una "peça clau de l’estat de dret" i creu que des de la sentència sobre la consulta del 9-N va quedar clar que es tracta d’un òrgan jurisdiccional, les resolucions del qual són d’obligat compliment. Per això, considera que ni Nuet ni la resta de membres de la Mesa podien tenir cap dubte sobre el compliment de les resolucions i advertiments del TC.

De fet, ha dit que el judici no és per haver debatut sobre iniciatives independentistes, sinó que el Parlament no pot debatre sobre temes anticonstitucionals, com la pena de mort o la demolició d’un edifici il·legal ordenada per algun òrgan judicial.

La fiscalia demana 16 mesos d’inhabilitació 24.000 euros de multa, però ha dit que la pena hauria de ser major. En tot cas, no l’ha elevat més perquè la resta de membres sobiranistes de la Mesa van ser condemnats a 20 mesos d’inhabilitació i van tenir desobeir encara més cops que Nuet.

Per la seva banda, l’advocada de l’Estat Rosa María Seoane, ha assegurat que Nuet "estava incomplint (les ordres del TC) i ho sabia". Durant el seu informe final, l’advocada ha considerat que ha quedat provat el delicte de desobediència, pel que demana 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa a l’acusat. Ha assegurat que "no hi ha cap dubte de la intencionalitat de l’actuació de Nuet" perquè era "conscient" de l’incompliment i ha dit que no va intentar evitar o impedir en cap moment que les resolucions s’admetessin a tràmit.

Així, s’ha referit al testimoni dels exmembres de la Mesa José María Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC) -que en totes dues declaracions han exposat com van actuar per tractar d’impedir la tramitació- i ha constatat que Nuet no va fer el mateix. Concretament, ha retret a Nuet que argumentés no ser "especialista" però després no demanés cap informe jurídic als lletrats "ni atengués els que ja hi havia".