L'enèsim intent periodístic de criminalitzar els manters ha provocat una reacció important de la comunitat senegalesa. Després que fa uns dies El Periódico publiqués en portada que darrere els membres d'aquesta comunitat dedicats a la venda ambulant hi havia una "organització criminal", aquest dimecres han convocat una roda de premsa per desmuntar la informació i demanar una rectificació formal al diari, que de moment no ha arribat. En concret, el rotatiu assegurava que l'organització criminal era la confraria muridista, que obligava els venedors a donar-li part dels seus beneficis.

"Tot i que no es considera màfia, la Policia veu indicis d'organització criminal, amb jerarquies, recaptació i blanqueig", deia l'article periodístic. El col·lectiu de confraries sufís, desconcertat i indignat, ha volgut destacar que l'article està basat en fal·làcies, ja que no hi ha cap base sòlida per pensar que la comunitat muridista controla la venda ambulant.

Ababacar Thiakh, historiador i president de la Federació Bidayatul Xitma, que agrupa algunes de les associacions -dahires- acusades per El Periódico, ha recalcat que les dahires són espais d'autoorganització de caràcter espiritual en les quals s'organitzen activitats educatives, formatives i culturals amb l'objectiu de generar una convivència pacífica. "Les dahires són espais que reforcen l'espiritualitat i en els quals tothom és benvingut. No som una secta, som un col·lectiu obert que busca la convivència".

Les primeres dahires es van crear a l'Estat espanyol durant la dècada dels vuitanta i van néixer com associacions amb fins concrets dins la comunitat muridista. "Precisament perquè les dahires són associacions de muridistes units amb una finalitat concreta, és lògic que els emigrats en formin per respondre a les necessitats específiques del col·lectiu", es diu a l'informe presentat per Dídac P. Lagarriga, escriptor i periodista especialitzat en el fet religiós.

Estereotips en una triple direcció

El col·lectiu assegura que l'article fomenta els estereotips en una triple direcció i criminalitza tota una comunitat. Dídac P. Lagarriga ha desmuntat l'article en qüestió punt per punt. "Em sembla irònic que per denunciar la venda de productes falsificats es publiqui una notícia falsa". Per exemple, en l'article s'assegura que les dahires s'articulen a través del jebel (en el diari es deia que significava submissió), però en realitat el jebel és un pacte de confiança voluntari entre un guia espiritual i un deixeble, un "pacte que es pot trencar en qualsevol moment, perquè no es basa en cap coacció".

Lagarriga ha volgut destacar: "Que un col·lectiu, en aquest cas els manters, s'organitzi per vetllar pels seus interessos, no significa que hi hagi cap comunitat darrere. És cert que algunes de les persones que es dediquen a la venda ambulant de productes il·legals a Espanya pertanyen a la muridiya, però cap associació és responsable del que fan les persones en la seva vida privada". Només al voltant d'un 5% de persones que es dediquen a la venda ambulant s'impliquen de manera regular en les activitats d'una dahira.

Una rectificació que no arriba

El col·lectiu demana una rectificació formal del diari, que de moment no ha fet cas a les seves peticions. "Vam parlar amb el periodista que va publicar la informació i li vam demanar en reiterades ocasions que rectifiqués. Li vam fer un document proposant correccions i també vam enviar un article, però no s'ha publicat", assenyala.

Després de la roda de premsa, persones assistents han mostrat el seu dolor i la seva indignació per la manipulació de la informació i s'ha destacat la necessitat de defensar-se quan surtin aquests tipus d'articles. "Els periodistes no poden parlar de realitats que no coneixen, per què no venen directament a preguntar-nos a nosaltres?", ha dit un dels assistents. "El top manta, en època electoral és or en brut. Volem que ens deixin en pau. Som molt pocs els que ens dediquem a la venda ambulant", ha dit un altre.