Nova operació policial a Catalunya sobre presumpte desviament de fons públics

Centenars d'agents, alguns desplaçats des de Madrid, han participat al llarg d'aquest dijous en una operació contra presumptes responsables de desviament de fons públics de la Diputació de Barcelona. Una trentena de persones han estat detingudes i s'han practicat 14 escorcolls.

En concret el que s'investiga és el suposat desviament de més de dos milions d'euros en subvencions de la Diputació de Barcelona per a ajudes en projectes de recollida de residus i aigua a països en desenvolupament d'Amèrica Llatina, al Marroc i a Bòsnia, quan l'ens provincial el presidia CDC.

Inicialment, fonts consultades per Europa Press, "coneixedores de la investigació", havien afirmat que agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional havien llançat aquest dijous aquesta espectacular operació per intentar obtenir proves sobre presumpte finançament del 'procés' independentista i l'organització del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. Aquest extrem ha quedat desmentit posteriorment.

Els agents han intervingut a diferents seus de la Diputació de Barcelona així com a diferents empreses i entitats sense ànim de lucre a diferentes poblacions de Catalunya, en un ampli operatiu per recaptar proves d'una hipotètica malversació.  A més d'escorcolls, les fonts esmentades havien assenyalat d'entrada que es preveien detencions de persones a les quals ja havien atribuït la comissió de delictes de prevaricació, tràfic d'influències, malversació de cabals públics, falsedat documental i frau de subvencions.

Entre els detinguts es troba Salvador Esteve, ex-president de la Diputació de Barcelona, que hores més tard ha sortit en llibertat.

El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha explicat que el desplegament policial s'ha realitzat per ordre d'un jutge [del jutjat d'instrucció número 1] i que algunes entitats privades podien estar implicades en aquest cas. Millo ha parlat sobre possible utilització de "fons públics cap a finalitats diferents a les assignades", però no ha esmentat cap relació amb el procés sobiranista.

Posteriorment la policia espanyola s'ha referit a entitats sense ànim de lucre que haurien rebut la major part de les subvencions suposadament irregulars.  Concretament han assenyalat CATmon -fundada per Víctor Terradellas, exresponsable de Relacions Internacionals de CDC- i Igman, ambdues domiciliades al carrer Fonollar de Barcelona.

Durant el període investigat, CATmon i Igman van rebre més de 10 milions d'euros procedents de diversos organismes públics, entre ells la pròpia Diputació de Barcelona, per la qual cosa la Policia sospita que el frau podria ser molt més elevat, si bé la recerca judicial s'han centrat en el suposat desviament des de la corporació provincial.

La majoria dels projectes de cooperació subvencionats finalment no es van dur a terme, encara que per justificar-los es van utilitzar informes copiats literalment d'internet.

Segons la policia, després de dos anys d'exàmen de desenes de milers de documents, els investigadors van arribar a la conclusió que la trama va crear empreses expressament pel cobrament de les subvencions, que emetien factures falses per cobrar les activitats pressupostades i no realitzades.

Els diners de les subvencions, segons les mateixes fonts policials, transitava de forma anòmala entre els comptes bancaris de les onegés Igman i CATmon i la societat mercantil Discatimat SL, per finalment ser reintegrat en efectiu o destinat a sufragar despeses de l'activitat de l'entramat criminal o per acabar en comptes personals dels investigats.

Entre els detinguts per la policia es troba  Víctor Terradellas, que va ser secretari de Relacions Internacionals de CDC i soci de l'actual diputat de JxCat en el Parlament Francesc Dalmases, segons ha detallat la Policia en un comunicat.

Els investigadors consideren rellevant en la trama el paper de la també detinguda Guadalupe Moreno Iturriaga, cap de l'Oficina de Cooperació i Desenvolupament de la Diputació de Barcelona.

L'operació, batejada com 'Estela', està dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona i la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona i compta amb reforços d'agents desplaçats des de Madrid, que s'han desplegat a diferents poblacions del territori català.

Dispositiu espectacular que coincideix amb la sentència del cas Gürtel  

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha donat a conèixer a través de xarxes socials la seva impressió sobre l'espectacular operació policial a Catalunya amb un comentari a una piulada del regidor d'ERC Jordi Coronas, que ironitzava de manera "profètica" amb el que podria passar a Catalunya el dia en què es donés a conèixer la sentència del cas Gürtel. "Diuen que divendres surt finalment la sentència de la Gürtel. Ara només falta saber a quines dependències de Catalunya entrarà la Guàrdia Civil per tapar una mica la notícia", va escriure Coronas.

L’adjunt a la presidència d’ERC i futur conseller d'Economia i Hisenda del nou govern de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha destacat la coincidència de l’operació de la UDEF a Catalunya amb la sortida de la sentència de la Gürtel.  “Té sentit” ha dit, i ha assegurat de nou, en declaracions a RAC1, que el referèndum de l'1 d'octubre no es va pagar amb diners de la Generalitat.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, també ha manifestat la sorpresa dels directius de l'entitat pel fet que s'hagi posat en marxa una operació policial amb centenars d'agents "en el dia en què es publica una sentència que esgarrifa".

Conesa ha explicat que fa més d'un any que el jutjat número 1 de Barcelona els va demanar informació, que van lliurar convenientment, i que desconeixien que les dades que van proporcionar haguessin donat lloc a l'obertura d'una causa, per la qual cosa ha afirmat que es troben "en situació d'indefensió".

"Aquesta és una institució que treballa amb professionalitat i transparència", ha dit la presidenta de la Diputació quan els escorcolls encara no havien finalitzat.

La cooperació internacional ha estat una de les partides que, segons diferents informes policials, s'han incrementat sota la sospita que incloïen fons per finançar la projecció exterior del pla independentista impulsat pel Govern de Carles Puigdemont, actualment exiliat.

Els pressupostos de 2017 de la Generalitat van destinar a la cooperació internacional 17,4 milions d'euros repartits entre la Conselleria de Relacions Institucionals i Exteriors dirigida per Raül Romeva, un dels exconsellers empresonats, i l'Agència Catalana de Cooperació.

Una denúncia anònima i altres de la CUP i CGT

Un anònim rebut poc després que CiU assumís en 2011 la presidència de la Diputació de Barcelona va posar el jutge sobre la pista d'una presumpta trama pel desviament de subvencions de la corporació provincial, sobre la qual després també van denunciar irregularitats la CGT i la CUP.

Segons han informat a Efe fonts properes al cas, l'anònim el va rebre el titular del Jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, quan CiU ja presidia per primera vegada la Diputació de Barcelona, el juny de 2011, i va posar al capdavant de la mateixa a Salvador Esteve, ex-alcalde de Martorell (Baix Llobregat) detingut aquest dijous i posteriorment alliberat.

La denúncia anònima, enviada als jutjats d'instrucció de Barcelona, relatava presumptes irregularitats en l'adjudicació dels fons de cooperació internacional que disposa la Diputació per a finalitats que res tenien a veure amb els projectes de desenvolupament.

Als indicis que detallava aquest anònim es van sumar els que van relatar la CUP i el sindicat CGT en una denúncia que van presentar al juny de 2016 a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).

L'Oficina va tenir constància que el Jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ja havia obert diligències per investigar el presumpte frau de subvencions en la corporació provincial, per la qual cosa va cessar les seves perquisicions -com estableix la llei- i va remetre al magistrat un informe amb les gestions que havia dut a terme en relació amb el cas.

La informació de la denúncia d'Antifrau, que especificava amb detall com s'havia produït el suposat desviament de fons, va donar ales a la recerca judicial que ha derivat en l'operació d'avui.

Concretament, la denúncia de la CUP i CGT posava de manifest l'existència d'una trama que, entre els anys 2012 i 2015, va adjudicar sense concurs subvencionis que havien de dedicar-se a la cooperació internacional a patronals i empreses que no tenien experiència prèvia en la matèria, malgrat que operaven a països en vies de desenvolupament del Magrib i Amèrica Llatina.

Segons la denúncia, la patronal Pimec, que ha estat una de les entitats escorcollades aquest dijous per la policia espanyola i detinguts alguns dels seus responsables, va rebre a les convocatòries de 2013 (de forma directa, sense concurs) 13.000 euros, per a la internacionalització de les pimes, mentre que en la de 2014 va obtenir altres tres de 38.000, 20.000 i 45.000, per a projectes de cooperació al Marroc i Panamà.

Els denunciants assenyalaven Jordi Castells, sotsdirector general de Cooperació Local de la Generalitat que figura entre els detinguts avui, atès que estava el front de l'àrea de cooperació internacional de la Diputació quan es van adjudicar les subvencions de forma presumptament irregular.