Nou teatres icònics de Catalunya per la seva bellesa arquitectònica
Més enllà de les obres que s'hi representen, són edificis històrics que val la pena visitar-los
Barcelona-
Més enllà de les obres i espectacles que s'hi representen, els teatres solen ser edificis amb una gran bellesa arquitectònica, tant el seu interior com l'exterior. N'hi ha d'icònics, com el Teatre Lliure de Montjuïc, el Teatre Fortuny de Reus o el Principal de Valls. Fem un repàs de nou teatres d'arreu de Catalunya coneguts pel patrimoni arquitectònic que conserven.
Teatre Lliure de Montjuïc
El Teatre Lliure de Montjuïc ocupa el renovat Palau de l’Agricultura, un edifici noucentista construït per a l’Exposició Internacional del 1929. Originalment es va dissenyar com un complex amb pati central, i hi destaca l’ús de terracota i la col·laboració d’artistes com Frederic Marès i Darius Vilàs.
Després de la Guerra Civil, l’edifici es va enderrocar parcialment i es va reconvertir en el mercat central de flors, fins al 1970. La transformació del Palau en la seu actual del Teatre Lliure, culminada el 2001, va estar dirigida per l’arquitecte Manuel Núñez Yanowsky, sota la visió artística de Fabià Puigserver.
La rehabilitació va integrar criteris tècnics i escenogràfics avançats, creant dues sales principals: la Sala Fabià Puigserver (amb capacitat per a 720 espectadors) i l’Espai Lliure (amb 172 places), adaptant els espais a les exigències de l’art escènic contemporani i establint un diàleg entre la història de l’edifici i les necessitats teatrals modernes.
Teatre Fortuny de Reus
El Teatre Fortuny es va inaugurar l'any 1882 i rep homenatge a Marià Fortuny i Marsal. pintor català nascut a Reus. La construcció de l'edifici, amb una façana porxada i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser cabdal per donar forma i importància urbana a l'actual plaça de Prim, punt central de la ciutat. Un dels trets més característics del teatre és l'escala imperial del vestíbul, la sala al primer pis desplaçada respecte a l'eix de l'accés, la platea en forma de ferradura, tres pisos amb llotges separades per mampares i el galliner.
En la restauració duta a terme entre els anys 1983 i 1988 van intervenir els arquitectes Carles Espinós, Lluís M. Serra, Antoni Piñol i Josep Huget, que van posar èmfasi en l'aspecte dels materials, els acabats i l'ornament.
Teatre Principal de Valls
El Teatre Principal de Valls és el segon teatre més antic de Catalunya que ha conservat la seva estructura arquitectònica. Va ser construït entre el 1845 i el 1851 per l'arquitecte Ignasi Jordà i decorat pel pintor i escenògraf Josep Planella. L'any 1882, l'arquitecte Lluís Homs va acabar la façana.
Relacionado con este tema
L'interior original del teatre era del tipus anomenat "a la italiana", format per l'escenari, fossat per a l'orquestra, pati de butaques i pisos de planta de secció circular. La façana no reflecteix aquesta diversificació d'espais, sinó que els unifica i s'articula simètricament respecte d'un eix central, formant tres cossos verticals de tres pisos. Té capacitat per a 302 persones.
Teatre Kursaal de Manresa
El teatre Kursaal és un equipament cultural construït l’any 1927 per encàrrec de l’empresari Andreu Cabot. Es troba situat al primer tram del passeig Pere III. L’edifici actual va ser projectat per l’arquitecte Josep Firmat i Serramalera, seguint un estil noucentista, amb alguns elements historicistes. La façana és de composició molt clàssica, tot i que en destaca l’immens pati davanter, on s’hi poden observar múltiples columnes jòniques i una terrassa amb balustrada.
Relacionado con este tema
A l'inici, el Kursaal va funcionar com a sala de cinema fins que l’any 1988 va tancat degut a un degradació estructural. A mitjans de la dècada de 1990, l’associació cultural manresana “El Galliner” va aconseguir recuperar l’espai i, després d’un llarg procés de rehabilitació, el 2007 es va inaugurar de nou. Actualment és un dels escenaris més dinàmics de la Catalunya Central.
Teatre Bartrina de Reus
Tornem a Reus, punt de referència teatral del país. A banda del Fortuny, també trobem el Teatre Bartrina, aixecat el 1905. Després de la Guerra Civil, va reobrir com a cinema, activitat que va mantenir fins a mitjans de la dècada de 1970. Té 500 butaques i una decoració singular, a banda d'una platea oscil·lant que pot inclinar-se per a les funcions teatrals o classes de ball.
El 1977 es va fer la darrera representació d'Els Joglars amb La Torna, una sàtira sobre la mort de l'alemany Heinz Ches però al·lusiva també a l'execució de l'anarquista Salvador Puig Antich, i que va provocar la fugida del director Albert Boadella a l'estranger.
Teatre Escorxador de Lleida
L'edifici modernista de l'antic Escorxador Municipal de Lleida, construït el 1918, acull un dels teatres més emblemàtics de la capital de Ponent, el Teatre Municipal de l'Escorxador. La sala principal disposa de 310 butaques. A més, hi ha un segon espai dedicat a l'art experimental i multidisciplinari. I, el tercer espai escènic el completa el Cafè Teatre, un espai polivalent.
El Teatre de l'Escorxador és, a més, la seu de l'Aula Municipal de Teatre. En aquest espai s'ofereixen estudis d'art dramàtic, interessants tallers d'interpretació i cursos monogràfics.
Teatre Nacional de Catalunya
En aquesta llista no podia faltar el gran Teatre Nacional de Catalunya, el temple grec de la cultura catalana, que es troba a la Plaça de Glòries i és obra de l'arquitecte Ricardo Bofill. Segueix un estil neoclàssic i es va crear amb l'objectiu de portar a Barcelona una oferta teatral catalana i internacional i des de la seva inauguració oficial, l'11 de setembre de 1997 amb L’auca del senyor Esteve. És interessant de visitar, tant pel seu exterior majestuós i imponent com per l'oferta cultural que ofereix.
Teatre Tívoli
El Tívoli és un dels teatres centenaris de Barcelona. L'edifici, d'estil neorococó i de caràcter classicista, data del 1918. Hi abunden les motllures i els motius vegetals en color daurat, així com el vermell de seients i cortines. Té un total de 1.500 localitats i és un dels teatres més grans de la ciutat. Ha albergat representacions d'òpera i sarsuela, així com d'obres musicals i del teatre català.
Teatre Municipal de Girona
El Teatre Municipal de Girona es va inaugurar el 1860 amb l'òpera La Traviata, de Verdi. L'edifici on està ubicat, de l'arquitecte Martí Sureda Deulovol, forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'època en què va ser construït es correspon a un moment d'esplendor del gènere teatral d'origen italià, fet que es recull en la decoració dels interiors. L'ornamentació de la sala és d'estil moderadament rococó.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.