Público
Público

Nou espais singulars que has de visitar aquest cap de setmana pel 48h Open House Barcelona

Més de 200 immobles de Barcelona i l'àrea metropolitana obren les seves portes al públic aquest dissabte i diumenge en motiu de la 15a edició del festival d'arquitectura. Alguns es podran visitar per primera vegada

Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Conservatori Municipal de Música de Barcelona - Ajuntament de Barcelona

El festival d'arquitectura 48h Open House torna a Barcelona. Aquest cap de setmana, més de 200 edificis emblemàtics de Badalona, Sant Adrià de Besòs, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, l'Hospitalet de Llobregat, Sitges i Vilassar de Dalt obriran les seves portes al públic. Alguns d'ells es podran visitar per primera vegada, com la depuradora d'aigües EDAR Besòs, el TMB Cotxeres ZAL o el recinte Sant Pau. A més de les visites guiades, les ciutats participants a la 13a edició del festival acolliran desenes d'activitats i 7 itineraris.

Tal com indica el seu nom, els edificis participants al 48h Open House Barcelona 2024 estaran oberts al públic durant dos dies. L'entrada és gratuïta. Alguns espais no requereixen reserva prèvia. Fem una tria dels 9 espais singulars que has de visitar aquest cap de setmana pel 48h Open House Barcelona.

Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Un any més, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, situat al carrer del Bruc 110-112, cantonada amb el carrer de València, al barri de la Dreta de l'Eixample, serà un dels edificis singulars que participaran en la iniciativa i que obrirà les seves portes a la ciutat, amb entrada lliure i gratuïta, de 10 a 14 hores i de 16 a 19 hores. L'edifici, a cavall entre els estils modernista i noucentista, és un equipament municipal construït l'any 1928 per l'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla.

Entre altres característiques, l'edifici del Conservatori Municipal de Música de Barcelona disposa de torres cilíndriques al terrat amb cobertes punxegudes que són una clara influència de Puig i Cadafalch, de qui l'arquitecte Antoni de Falguera en va ser deixeble i col·laborador. A l'interior, destaca l'espai anomenat Peixera que disposa al sostre d'una espècie de celobert que queda tancat amb una claraboia envitrallada i que és un espai polivalent per a concerts, presentacions i esdeveniments.  

Cascada Monumental de la Ciutadella

Obra del mestre d'obres Josep Fontserè, es tracta d'un monument d'estil eclèctic, articulat al voltant d'un cos central que té forma d'arc de triomf, dues escalinates laterals simètriques i una font elevada. A la part posterior, la cascada té una gruta artificial amb un dipòsit d'aigua que s'alimentava de l'antic dipòsit, avui transformat en la biblioteca del Dipòsit de les Aigües de la Universitat Pompeu Fabra. 

La Ciutadella és el gran parc del centre de Barcelona i la seva creació va suposar el tret de sortida de l’expansió del verd urbà.
La Ciutadella  Montse Giralt

Casa Planells

Encàrrec del contractista Evelí Planells, la Casa Planells destaca per l'aprofitament de l'espai, ja que el solar tenia 80 metres quadrats i s'hi van construir pisos de 120 metres quadrats gràcies al bon ús de les corbes. L'any 2012 se'n va remodelar la façana: ara llueix un intens color groc que en realça l'estructura. La seva estructura sinuosa l'apropa al modernisme. De fet, és considerada l'últim edifici que es va projectar a Barcelona seguint aquest moviment.

Diagonal Vertical, antic Banco Atlántico

Edifici d'oficines de 24 plantes i 83 metres d'alçada, inaugurat l'any 1969, que es va dissenyar com a seu del Banco Atlántico i que va suposar un canvi significatiu en l'skyline de la ciutat de Barcelona, ja que va ser el primer a desenganxar-la del pla horitzontal per projectar-la verticalment.

Aquest edifici emblemàtic és un exemple destacat de l'arquitectura del moviment modern, dissenyat per Francesc Mitjans i Santiago Balcells, inspirat en la Torre Pirelli de Milà, de Gio Ponti. Va ser el primer gratacel racionalista de Barcelona fins al 1970, quan es va completar la construcció de la Torre Colom.

Diagonal Vertical
Diagonal Vertical. © knockbranddesign

Habitatge a illa Escorial

Al bell mig de Gràcia s'hi aixeca un habitatge a illa Escorial. Es tracta d'un edifici d'habitatges que es va plantejar com a alternativa a l'illa tancada. L'habitatge que es visitarà s'ha reformat conservant al màxim l'esquema de distribució original en dúplex.

Cavallerisses de la Guàrdia Urbana 

Ubicades al carrer de Wellington, es tracta de l'antiga Galeria de Màquines de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, construïda segons els paràmetres de modernitat del moment. Posteriorment a l'exposició, l'edifici, projectat per l'arquitecte Adrià Casademont, va ser parcialment enderrocat i afectat pel nou traçat de la via. Actualment se'n conserven la façana principal i la part anterior de les naus.

Un dels espais de les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana
Un dels espais de les Cavallerisses de la Guàrdia Urbana. Antonio Navarro/ 48h Open House BCN

Col·legi d'arquitectes de Catalunya 

És un edifici situat a la Plaça Nova de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès. El projecte guanyador va ser el de l'arquitecte Xavier Busquets i Sindreu, després d'un concurs que va tenir dues rondes. A més, les vuit plantes de l'edifici van ser dissenyades per altres arquitectes. L'emplaçament va ser clau a l'hora de la realització del projecte, ja que la proposta guanyadora una resposta adequada al lloc, en tant que fusionava l'arquitectura moderna internacional amb la de la plaça.

Palau Macaya

És un edifici modernista al Passeig de Sant Joan, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch. El 1979 es va convertir en la primera seu del centre cultural de la Caixa, actualment CaixaForum Macaya. L'edifici consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, plana, és emmarcada per dues torres, que tenen un pis més d'alçada,

Palau Macaya
Palau Macaya. © Jacqueline Glarner

TMB cotxeres ZAL

A les cotxeres del Metro es posen a punt els trens i se supervisen els sistemes que fan possible que aquest mitjà de transport funcioni cada dia. Els professionals del metro s'ocupen del manteniment dels trens, vies i tots els sistemes de telecomandament i seguretat ferroviària des de diferents centres especialitzats, repartits per tota l'àrea metropolitana. Les instal·lacions de ZAL són les que donen servei a la L9 i L10, les línies més noves de la xarxa.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?