Només s’ofereix lloguer social en 1 de cada 6 desnonaments a Catalunya

La PAH i altres entitats socials han denunciat aquest dijous que només s’ofereix una alternativa de lloguer social en 1 de cada 6 desnonaments a Catalunya, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En el període entre 2017 i 2021, s’han practicat més de 54.000 desnonaments al territori i s’han formalitzat 5.318 lloguers socials. Tot i que per llei només és obligatori oferir aquesta alternativa en el cas que l’habitatge sigui d’un gran tenidor, la PAH considera que "hi ha un alt nivell d’incompliment" per part dels grans tenidors i demana a l’administració que sigui més diligent a l’hora de sancionar els desnonaments que s’executen sense respectar aquest dret.

Aquest dijous al matí diverses associacions que lluiten pel dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica s’han reunit als locals de la Lleialtat Santsenca, al barri de Sants, per valorar els efectes de la llei 24/2015, la coneguda com a Llei contra la pobresa energètica i habitacional, set anys després de ser aprovada. L’Observatori DESC, la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria sense Fronteres han explicat als mitjans el seu balanç sobre els primers set anys de la normativa a través de la publicació i presentació de l’estudi ‘Estat de l’Exclusió Residencial: impactes de la llei 24/2015 i altres mesures de resposta'.

Tot i que la llei va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el juliol de 2015, la normativa va ser recorreguda posteriorment davant de diferents instàncies judicials i així, segons les entitats, només ha estat en vigor la meitat del temps des que es va aprovar.

La llei preveia diversos drets en matèria d’habitatge i recursos contra la pobresa energètica per evitar que les persones vulnerables quedessin en una situació encara més vulnerable en el cas que no poguessin fer front als seus pagaments.

El deure de reallotjament i els talls de llum

Un exemple concret és el deure del reallotjament, que la llei garanteix. "Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés d’ésser desnonades del seu habitatge habitual", diu l’article 7 de la mencionada llei.

Així, que des del 2016 s’hagin produït més de 54.300 desnonaments a Catalunya és, segons l’estudi publicat per les entitats, una "situació alarmant". Els autors de l’estudi han atribuït aquesta xifra a una manca de voluntat de les administracions per fer complir la llei i a que la normativa no ha estat vigent durant diversos períodes.

L’estudi també presenta xifres de les sol·licituds d’habitatge que es fan a la mesa d’emergència, que és el mecanisme previst per quan una família es troba en situació d’exclusió residencial. Els resultats són que en els darrers cinc anys hi ha hagut 2.284 sol·licituds d’habitatge d’emergència totals a Barcelona i 8.449 en l’àmbit català, de les quals 1.382 han estat estimades a la capital (un 61%) i 5.434 a Catalunya (el 64%), amb un 39% i 36% de desestimacions respectivament.

"L’evolució de les sol·licituds a ambdues meses mostra un patró de crescuda a partir del 2015, que possiblement s’explica, entre altres factors, pel reforçament del reconeixement legal del deure de reallotjament i per l’agreujament de les dificultats de mantenir l’habitatge", comenta l’estudi.

Respecte al lloguer social obligatori, que els grans tenidors estan obligats a oferir quan demanen el desnonament d’un pis seu, les entitats reconeixen que els 5.300 que s’han fet en aquests cinc anys -1.000 a l’any- no és la xifra que desitjarien però creuen que demostra que la llei de pobresa funciona perquè ha salvat a un gran nombre de famílies.

Un altre dels mecanismes de la llei 24/2015 analitzats és el dret a evitar el tall de llum quan no es pot fer front al pagament de la factura. Segons les dades que les entitats han inclòs a l’estudi, entre el juliol de 2015 i el desembre de 2020 es van evitar al voltant de 200.000 talls a tot Catalunya, protegint a 100.000 llars vulnerabilitzades.

La història de les filles de la Nadia

"La gran no menjava i li va costar adaptar-se al nou barri. La petita es va començar a portar malament a l’escola i ens vam adonar que era per la tensió que havia generat a casa el desnonament"

Finalment, dues dones, la Nadia i la Mari Carmen, han explicat el seu testimoni sobre el seu acolliment a aquesta llei.

A la Nadia la van desnonar el 2019 del pis que tenia de lloguer al barri de Ciutat Vella. Com que la Mesa d’Emergència encara no li havia ofert un pis de lloguer social, els serveis socials li van oferir una alternativa d’un altre pis de lloguer social en un altre barri, el de la Trinitat. Malgrat tot, les filles de la Nadia, de 10 i 14 anys, ho van passar malament: "Les dos tenen TDH (trastorn d’hiperactivitat). Jo les vaig intentar tenir al marge del tema del desnonament però al final se’n van adonar, sobretot quan vam canviar de barri. La gran no menjava i li va costar adaptar-se al nou barri. La petita es va començar a portar malament a l’escola i ens vam adonar que era per la tensió que havia generat a casa el desnonament", ha relatat.

L’assetjament que va patir la Mari Carmen

"No vaig deixar de pagar perquè volgués sinó perquè no podia. Vaig haver de triar entre menjar o pagar la factura"

La Mari Carmen, per la seva banda, va patir un tall de llum al 2018. "Em van fer el tall perquè no vaig pagar. Però no vaig deixar de pagar perquè volgués sinó perquè no podia. Vaig haver de triar entre menjar o pagar la factura", ha explicat.

"Haig de donar les gràcies a l’Aliança contra la Pobres Energètica perquè van ser ells els qui em van explicar que tenia el dret a recuperar el subministrament. Vaig estar a serveis socials i allà no em van dir res sobre això", ha comentat la dona, que va haver de ser ella la que demanés a serveis socials que li fessin un informe de vulnerabilitat i, posteriorment, va demanar acollir-se al dret a recuperar el subministrament que recull la llei 24/2015 en situacions de vulnerabilitat.

"Em feien trucades totalment inhumanes"

Al cap de set dies d’haver-la perdut, la Mari Carmen va recuperar la llum a casa seva. Però, un cop acollida al dret que li reconeixia la llei 24/2015, la companyia va estar assetjant a la Mari Carmen per a que tornés a pagar. "Em feien trucades totalment inhumanes, em deien que ens veuríem als jutjats, que perquè no em posava a treballar..." Actualment, la Mari Carmen encara té un deute amb la companyia elèctrica pels impagaments de la llum que vol que li condonin.