La nova enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) també posa el focus en la valoració que els catalans fan dels impostos i la meitat són partidaris de mantenir l'actual nivell tributari i, per tant, disposar dels mateixos serveis públics. Un 32%, però, es decanta per apujar els impostos i millorar els serveis i un 12% preferiria abaixar-los encara que sigui a costa d'empitjorar els serveis.

El posicionament canvia molt en funció del partit pel qual es simpatitza i els que ho fan per la CUP o En Comú Podem són els únics que es decanten majoritàriament per apujar impostos i millorar serveis (64% en el cas de la formació independentista i 59% en el de la confluència d'esquerres). En canvi, els més partidaris d'abaixar els impostos, encara que impliqui empitjorar els serveis, són els votants de Vox (44%) i el PP (33%). En altres paraules, les persones d'esquerres defensen apujar impostos per millorar serveis, les de dreta i extrema dreta, el contrari.

A nivell més concret, la majoria de catalans són partidaris de mantenir en els nivells actuals l'IRPF (55%) i l'IVA (53%), mentre que sobretot són partidaris d'abaixar l'impost de successions (56%). En canvi, els que tenen més partidaris d'apujar-los són el de societats (29%) i patrimoni (24%, tot i que un volum superior, el 30% vol que es redueixi).

També aquí hi ha diferències entre partits, i els simpatitzants de la CUP i En Comú Podem defensen de manera clara apujar l'impost de societats -que grava els beneficis empresarials- i el de patrimoni -que afecta grans fortunes-. En canvi, més de la meitat dels electors d'ERC, PSC i Junts voldrien que s'abaixés l'impost de successions, com ho també ho defensen els de PP, Cs i Vox.

Més sorprenent és la percepció que és possible abaixar els impostos i, tot i així, no perjudicar la qualitat dels serveis públics, defensada pels 64% dels consultats, mentre que el 32% no ho veu factible. En aquest cas, els que ho veuen més possible són els votants de PP, Vox, Cs i Junts i els que menys els d'En Comú Podem. Alhora, més de la meitat dels catalans (51%) considera que paga més impostos del que rep posteriorment en forma de serveis públics.

Finalment, l'enquesta planteja un escenari de ficció en quina seria la preferència si cada ciutadà rebés un finançament addicional de 1.000 euros i millorar els serveis se n'emportaria el gruix (614 €), per davant d'abaixar els impostos (386). La major part d'aquesta inversió pública la ciutadania la invertiria en reforçar la sanitat, l'educació i les ajudes i prestacions.