Només un 5% dels titulars de les explotacions agràries catalanes té menys de 35 anys
Els ajuts del Govern van facilitar la incorporació de 239 nous pagesos l'any passat, però els sindicats reclamen blindar l'activitat amb la protecció de l'espai natural i prioritzar els productors professionals que acaben d'arribar al sector
Barcelona-
L'any 2025 ha arrencat amb un problema endèmic encara pendent de resoldre per part del Govern català: la necessitat de rejovenir el camp. Tot i els intents per revertir la situació amb la celebració d'un ple monogràfic al Parlament ara fa gairebé un any, fruit de la mobilització dels pagesos que van tallar carreteres amb marxes lentes de tractors, la realitat continua marcada per l'envelliment dels professionals.
Des dels sindicats, es recorda que les darreres dades actualitzades, corresponents al Cens Agrari de 2020, mostren com un 48% dels titulars de les explotacions agràries a Catalunya tenen més de 65 anys. En canvi, només un 4,84% d'aquests són menors de 35 anys. Amb l'objectiu de rebaixar l'edat mitjana dels pagesos, el Departament d'Agricultura va convocar una línia d'ajuts destinada a la creació de noves explotacions agràries. La iniciativa, a la qual es van destinar 9,5 milions, vol contribuir a facilitar el relleu generacional, fixar la població a les zones rurals i, sobretot, fomentar la incorporació de les dones al sector agrari.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha donat suport a 239 persones joves emprenedores que en la convocatòria 2024 van sol·licitar l'ajut per instal·lar-se en una explotació agrària. D'acord amb el pressupost pluriennal, s'han concedit ajuts en forma de subvenció directa. L'objectiu de la subvenció, segons la Conselleria, és "crear explotacions viables mitjançant la instal·lació de persones joves amb capacitat i competències professionals adients en empreses amb característiques tecnicoeconòmiques adequades".
Els ajuts s'emmarquen dins el nou període del Pla estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027 i estan cofinançats pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader). El pla incorpora millores normatives respecte a l'anterior, que han permès incrementar la mitjana d'ajut concedida, que passa de gairebé 30.000 euros de mitjana en la convocatòria de 2023 a 40.000 euros en l'actual. A partir d'ara, el primer pagament s'efectuarà l'any següent al de la convocatòria, amb la qual cosa es redueixen els terminis. A més, s'ingressarà el 60% de l'ajut l'any 2025 i el 40% restant el 2027, atès que inicialment, la persona jove té més necessitats de finançament.
Defensa de l'espai agrari
Des del sindicat Unió de Pagesos (UP), el majoritari al camp català, la seva secció de joves reclama que es tingui en compte la transversalitat del sector primari i es defensi l'espai natural per mitjà de la normativa de la llei d'espais agraris, que obligui a articular una anàlisi d'afectacions en el marc de la planificació territorial i urbanística i en projectes d'obres. Així, UP precisa que "ens sentim vulnerables a conseqüència de l'especulació i el desplegament de les energies renovables sense cap criteri racional, el que provoca l'ocupació de les terres fèrtils i fa encarir els preus de les terres arrendades i l'expulsió dels pagesos".
Unió de Pagesos: "Ens sentim vulnerables a conseqüència de l'especulació"
UP també exigeix que es prioritzin, especialment en els contextos de sequera, els usos de l'agricultura i la ramaderia davant d'altres no essencials, atès que el sector agrari proveeix béns bàsics per a la població. Amb el propòsit de reduir al mínim la burocràcia, el sindicat vol una finestreta única agrària i un acompanyament als joves que s'acaben d'incorporar al camp.
En una línia similar, l'organització Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) lamenta que els ajuts del Departament d'Agricultura no prioritzin clarament els joves i els agricultors professionals com a beneficiaris principals. Joan Carles Massot, president de JARC, afirma que "els joves agricultors són el futur del sector. Sense un suport adequat, posarem en perill la continuïtat de l'activitat a Catalunya".
Foment del cooperativisme
Per la seva banda, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) insta, en el context del Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya 2021-2026, a "enfortir les empreses agràries liderades per joves, assessorant-les i acompanyant-les amb un suport específic i personalitzat per a crear, prenent com a base models cooperatius amb responsabilitat social, un sistema de producció, transformació i comercialització agroalimentàries innovador i sostenible, que integri la perspectiva de gènere i el lideratge femení".
Aquesta realitat dels professionals del camp a Catalunya, amb una població cada vegada més envellida, contrasta amb el bon moment del sector en l'esfera macroeconòmica. Així ho constata l'estudi El sector agroalimentari a Catalunya, elaborat per l'agència Acció i la Promotora d'Exportacions Agroalimentàries de Catalunya (Prodeca), en el qual es conclou que l'agroalimentació és el primer sector de la indústria catalana amb un volum de negoci de 48.321 milions d'euros i una ocupació de 175.600 treballadors.
A partir dels reptes de futur que dibuixa l'estudi, com la sostenibilitat, la producció d'aliments saludables i l'aplicació de les tecnologies per guanyar eficiència, hauria de sorgir la capacitat d'integrar en aquests desafiaments els joves pagesos catalans, de qui acabarà depenent l'assoliment d'aquests objectius estratègics.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..