Des que Pedro Sánchez i Giuseppe Conte es van plantar a la cimera europea de fa deu dies si Holanda i Alemanya no acceptaven alguna de les peticions del sud per fer front a la crisi econòmica que ha portat el coronavirus, entre elles els coronabons, les pressions contra tots dos Governs per cedir a una resposta econòmica solidària més potent han anat en augment. I semblen estar fent efecte.

Entre les últimes hi ha la tribuna que va publicar el president de Govern espanyol en set diaris europeus, un d'ells The Guardian, en què insistia sobre la idea d'emetre deute comú i advertia que "el futur d'Europa està en joc en aquesta guerra contra el coronavirus". Una altra: la carta que han escrit els comissaris Paolo Gentiloni (Economia) i Thierry Breton (Mercat Únic) a Corriere della Sera aquest dilluns en què demanaven literalment la creació d'un fons europeu "específicament dissenyat per emetre bons a llarg termini".

Malgrat aquests esforços, la idea dels coronabons segueix sense calar al nord. Però Alemanya sí que comença a donar signes de sensibilitat cap a la utilització del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) sense reformes estructurals (retallades) associades. L'ús del fons de rescat creat durant la crisi financera, però sense troika, era la principal reivindicació d'Espanya i Itàlia en l'última cimera europea. I sembla que el missatge comença a fer efecte. Els dos principals ministres socialistes de govern de coalició alemany, Olaf Scholz (Economia), i Heiko Maas (Afers Estrangers) escrivien aquest cap de setmana en diversos mitjans que els possibles préstecs que doni el MEDE per sortir de la crisi del coronavirus no haurien d'estar "supeditats a requisits innecessaris, que suposarien una recaiguda en la política d'austeritat".

Per la seva banda, al ministre de Finances holandès, Wopke Hoekstra, li han plogut crítiques des de tots els racons del continent, inclòs el seu propi país, per insinuar que els països de sud haurien d'haver estalviat més després dels pitjors anys de la crisi financera. Dos dels seus tres socis de govern, els liberals del D66 i la Unió Cristiana s'han desmarcat de la línia del partit del primer ministre, Mark Rutte. "Holanda s'ha enriquit amb la UE. (...) No hem de deixar que els nostres amics s'ofeguin. Només junts podem sortir d'això", tuitejava Rob Jetten, líder de D66, fa uns dies.

Rutte ha estat a més el líder que més obertament ha admès estar en contra de l'ús del MEDE sense condicionalitat associada. Encara que es podria veure arrossegat si Alemanya acaba cedint, ja que es veuria en una posició minoritària. A més, Rutte ja ha aconseguit un dels seus objectius al marcar una posició tan dura amb el sud: assegurar-se que l'extrema dreta no li guanya terreny en les eleccions que tindran lloc en aquest país l'any que ve. La idea que el sud es podria aprofitar del nord per gastar més del compte és un dels punts de la narrativa d'aquests partits a Holanda, explica Mathieu Segers, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Maastricht.

"Holanda és potser el país més dependent del mercat interior de la UE", afirma. "És en interès dels holandesos mantenir el mercat únic i l'eurozona units i en funcionament. Al final crec que els holandesos agafaran una actitud constructiva, però això només passarà després que els holandesos mostrin la seva posició de manera abrupta per enviar un missatge al seu electorat nacional".

Tres opcions sobre la taula

Amb aquest panorama, els ministres de Finances de la Unió Europea recullen aquest dimarts a la tarda la pilota llançada pels seus caps per fer el que ells no van poder fa deu dies: posar-se d'acord en una solució comuna. Sobre la taula virtual, tres solucions principals.

La principal, l'ús del MEDE per oferir préstecs als països que ho necessitin. Fa dues setmanes els ministres ja sortien amb converses "molt avançades" per a utilitzar la força de xoc del fons de rescat per oferir línies de crèdit de fins al 2% del PIB de cada país. A Espanya li correspondrien més de 24.000 milions d'euros, i la porta està oberta perquè puguin ser més en cas de necessitat. El punt de discòrdia està ara sobre les condicions que comportarien aquests préstecs. Roma i Madrid volen que siguin les mínimes per evitar un estigma que pogués portar els mercats a apostar contra ells, de manera que pujaria la prima de risc i complicaria la recuperació a llarg termini.

La segona pota és la creació d'un fons europeu d'avals que seria gestionat pel Banc Europeu d'Inversions. D'aquesta manera, les empreses que ho estiguin passant malament podrien rebre préstecs ràpids per capejar el temporal. Segons les dades que es manegen, el fons podria constar de 25.000 milions d'euros en avals que les capitals comprometrien en proporció amb la mida de la seva economia. És a dir, Alemanya i França serien els que més diners posarien. Amb aquest fons, s'estima que es podrien atorgar préstecs directes per un valor de fins a 200.000 milions d'euros.

Tercer: un sistema de reassegurança d'atur específic per aquesta crisi. Una iniciativa que sembla comptar amb bastants suports, segons explicava la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, durant la presentació de la proposta la setmana passada. La idea és que Brussel·les oferiria préstecs per un total de 100.000 milions d'euros als Estats perquè puguin finançar reduccions de jornada per als treballadors afectats per la crisi, de manera que aquests no perdin els seus llocs de treball. Per a això, les capitals haurien de posar uns altres 25.000 milions d'euros en avals.

L'única condició preliminar que haurien de complir les capitals per rebre aquests préstecs és que els facin servir per mantenir a treballadors empleats d'una manera o altra, i no per pagar subsidis d'atur a treballadors sense cap tipus de contracte.

Aquestes tres mesures anirien dirigides a assistir com més aviat millor les capitals que pitjor ho estan passant, sobretot Itàlia i Espanya. Per al mitjà termini, segueixen sobre la taula la idea dels coronabons i la d'un Pla Marshall per finançar la recuperació de l'economia. Encara no està clar que Espanya, Itàlia i França convencin Holanda i Alemanya en l'emissió de deute comú, però la creació d'un pla de desenvolupament és una cosa que es dóna gairebé per segur, encara que queden per definir molts detalls sobre com es durà a terme.

Els ministres intentaran posar-se d'acord sobre les condicions per a les mesures a curt termini, i tantejaran els consensos per a les mesures a mig i llarg termini en la crida de l'Eurogrup d'aquesta tarda. Un resultat que viatjarà llavors a la taula dels caps d'Estat i de Govern, que tractaran de donar el seu vistiplau (o constatar la falta d'acord i donar una altra puntada cap endavant) en una cimera europea per la qual encara no hi ha data, però que podria tenir lloc encara aquesta setmana o a principis de la que ve. La troika, una de les principals pors d'Espanya i Itàlia, sembla estar fora de menú.