Sacsejada a l'independentisme escocès. Nicola Sturgeon ha anunciat que dimiteix com a primera ministra. Sturgeon ha estat al capdavant del govern escocès i de l'hegemònic Partit Nacional Escocès (SNP, per les sigles en anglès) des de la tardor del 2014. Va arribar al càrrec arran de la renúncia d'Alex Salmond, que va plegar després de la derrota del "sí" al referèndum d'independència celebrat el 18 de setembre d'aquell any. La seva marxa es materialitzarà en les properes setmanes, un cop s'hagi escollit la persona que la succeeixi al capdavant del partit i del Govern. 

En la roda de premsa en què ha anunciat la decisió, avançada prèviament per la BBC, Sturgeon ha dit que la seva marxa no és una reacció als problemes a curt termini, sinó que "prové d'una avaluació més profunda i a llarg termini". "Si l'única pregunta era si puc lluitar durant uns mesos més, la resposta és que sí, és clar que puc. Si la pregunta és si puc donar a aquesta feina tot el que demana i mereix durant un any més, i durant la resta d'aquesta legislatura, la resposta sincerament és diferent", ha exposat. 

Sturgeon no se n'ha sortit a l'hora de convocar un segon referèndum d'independència, fonamentalment per la negativa del Govern britànic a acordar-lo. Aquest era el seu gran objectiu polític i, de fet, fa uns mesos la justícia britànica va sentenciar que Edimburg no el podia convocar sense acord amb Londres. 

Entre 2007 i 2014, Sturgeon va ser viceprimera ministra d'Escòcia i durant el seu lideratge ha consolidat l'hegemonia política de l'SNP. De fet, és la persona que durant més temps ha estat al capdavant del Govern escocès, superant el seu predecessor, Alex Salmond -el primer dirigent independentista a ocupar el càrrec-, que s'hi va estar set anys i mig.

Amb ella com a primera ministra i líder del partit, l'SNP s'ha imposat a les eleccions generals britàniques de 2015, 2017 i 2019 i a les eleccions al Parlament escocès de 2016 i 2021. En aquests darrers comicis, l'SNP va aconseguir 64 dels 129 representants del Parlament d'Edimburg, a només d'un de la majoria absoluta, que va garantir-se gràcies a un acord amb els Verds. Cinc anys abans, el Partit Nacional Escocès havia obtingut 63 escons.

Pel que fa a les eleccions britàniques, el 2015 el partit independentista va arrasar i va quedar-se 56 dels 59 diputats que s'escollien en aquest territori. El 2017 va caure fins el 35 i el 2019 va ascendir fins als 48. En els tres casos es va veure afavorit pel sistema majoritari d'elecció dels diputats, però va superar en centenars de milers de vots la segona força amb més suport, el Partit Conservador (2017 i 2019) o el Laborista (2015).