Natxo Bellido: "No entenem que el PSPV es pose de perfil en la major crisi institucional que té en el País Valencià"

La crisi de govern a l'Ajuntament d'Alacant és tan entortolligada que es necessiten diverses explicacions per entendre-la i no debades la gent de la ciutat la descriu com un culebrot. Vet aquí un intent: al novembre es va trencar el pacte de govern creat després de les eleccions del 2015 quan Compromís i Guanyar Alacant van abandonar les seves regidories i el Partit Socialista del País Valencià (PSPV) es va quedar en minoria. El motiu: el processament de l'alcalde, Gabriel Echávarri, pel presumpte fraccionament de factures de Comerç el 2016, quan dirigia aquesta àrea. Al cas Comerç –en el qual el PP es persona com a acusació particular– s'afegeix l'acomiadament improcedent d'una treballadora del consistori, Catalina Rodríguez, familiar de Luis Barcala, portaveu del PP. El govern també va estar marcat per les disputes internes sobre la restricció dels horaris comercials, la limitació de terrasses al centre per reduir la contaminació acústica o la instal·lació d'un centre IKEA a la ciutat. Al seu torn, Guanyar Alacant viu actualment un enfrontament entre el seu portaveu, Miguel Ángel Pavón, i l'antic responsable de Neteja Viària, Víctor Domínguez, pel repartiment d'assessors de la formació.

Compromís va abandonar el govern el 7 de novembre i Guanyar Alacant el 15. Echávarri es nega a dimitir encara que està lligat en curt per tota l'oposició: PP (8 regidors), Guanyar Alacant (5), Ciudadanos (5), Compromís (3) i dos regidors no adscrits, Fernando Sepulcre (ex-militant del PP) i Nerea Belmonte, expulsada de Podemos per adjudicar contractes a companys de partit. Al ple municipal del passat 28 de desembre, PSPV, PP i Ciudadanos van impedir la creació d'una comissió per modificar el reglament orgànic i que permetés retirar el salari i les competències als regidors investigats per corrupció o qüestions relatives al seu exercici de les funcions públiques.

Hem parlat amb Natxo Bellido, portaveu del grup municipal i secretari local de Compromís, sobre la crisi de govern i les possibilitats de no tornar a perdre Alacant a mans del Partit Popular, però també de com es veu des del País Valencià el procés independentista a Catalunya.

La crisi de govern a l'Ajuntament d'Alacant no és fàcil d'entendre. Com l'explicaríeu?

La nostra versió és que vam aconseguir una majoria ciutadana per canviar el govern després de 20 anys de majories del PP protagonitzades per la corrupció, la mala gestió i la incompetència. A l'igual que va passar amb altres ajuntaments i la Generalitat Valenciana, vam aconseguir sumar forces per poder articular un canvi de govern a la ciutat. Passa que a diferència d'altres ciutats o el Pacte del Botànic, no s'ha estat capaç de passar d'un canvi de govern a un govern del canvi. Per què? No per la gestió. Jo defense que s'han fet moltes coses, i moltes coses bé. Però moltes d'elles no han anat com Compromís volia. Ja varem dir als dos anys de govern que hi havia coses que no estaven funcionant com calia i que calia millorar-les i modificar-les perquè la paciència de Compromís no anava a ser infinita. Com el soroll mediàtic, que s'ha extrapolat a la vida pública, del govern de coalició, pel qual cada discrepància que existia en el govern –lògica en un govern plural– se convertia en una crisis de govern. També la falta de capacitat de lideratge de l'alcalde, tant a nivell intern, en el seu equip de govern, com a nivell públic. I uns comportaments que en molts casos, com el de l'alcalde o el senyor Pavón, que faltava al respecte institucional. Nosaltres també podem tenir responsabilitat de que les coses no hagen funcionat com calia, però creiem que som els que millor ens hem sabut adaptar a esta forma de governar plural. La composició de Compromís es molt plural i ens dóna la capacitat de saber gestionar la pluralitat, les discrepàncies i la voluntat d'arribar a consensos. Això tant com al PSPV com a Guanyar Alacant els ha costat molt més. El soroll que han generat les discrepàncies internes desgraciadament ho ha tapat tot.

Ens agradaria veure més a Catalunya parlar sobre l'infrafinançament al País Valencià, que és una autèntica estafa. Sembla que de nosaltres no se'n recorda mai ningú

Creieu que hi ha alguna manera de redreçar la crisi?

A tota aquesta situació s'ha sumat un element imprevisible, que és l'agenda judicial de l'alcalde. No comparem els casos judicials de l'alcalde amb altres com els de la senyora [Sonia] Castedo. Però sí que diguerem que havíem arribat amb un mandat clar: separar la política dels jutjats. I en estos moments, lamentablement, la política i els jutjats d'aquesta ciutat tornen a estar units. I això va ser la gota que va fer vessar el got. Enteníem que les coses no podíen seguir així. I vam plantejar dos coses: la refundació del pacte de govern sobre unes bases noves que permeteren solucionar allò que estava fallant, i que l'alcalde havia de donar un pas enrere. No era creïble refundar el pacte amb l'alcalde al càrrec. És el nivell que mos hem posat. Vam dir al PSPV que teníem la mà estesa per a refundar aquest govern, però que no podia ser amb l'alcalde. El PSPV es va comprometre a que si hi havia una imputació actuaria, no ho ha fet i per això nosaltres el 8 de novembre vam decidir de forma acordada amb els nostres organismes que en estes condicions no podíem continuar en el govern. Estem disposats a tornar si se donen determinades circumstàncies i la primera d'elles passa per la dimissió de l'alcalde. Caldrà sumar 15 vots, no serà fàcil, però no és impossible. No fer això implica una situació d'anormalitat institucional i democràtica: un ajuntament governat per 6 regidors que ningú ha votat per a governar com si tingueren majoria absoluta. El PSPV va treure el pitjor resultat de la seva història. Més enllà de ser impossible governar, tampoc és legítim democràticament.

No us fa por que la inestabilitat faciliti una tornada del PP a l'Ajuntament?

És de veres que la gent ha valorat negativament tota aquesta inestabilitat i soroll, però ningú està demanant que torne el PP. El que volem és que se governe bé. Ens vam comprometre a cooperar, a sumar i a formar un govern que fora diferent a lo que havíem patit amb el PP, amb un pla d'ajust imposat des de Madrid perquè les factures a proveïdors desbordaven els calaixos, que mos ha dut a la ruïna com a Ajuntament, amb un deute elevadíssim i un nivell de corrupció que afectava a tota la gestió municipal. La ciutadania no vol que torne això, però ens exigeix que fem les coses bé. Per a nosaltres vol dir fer això que vam dir que faríem. No podem dir: "quan governava el PP estava malament però si ara és un altre ho anem a tolerar". La gent valora la credibilitat en política i nosaltres hem tractat de ser fidels.

Quina situació us vau trobar a l'Ajuntament després de dues dècades de gestió del PP?

Ens varem trobar una ciutat paralitzada. Amb un pla d'ajust que suposa unes condicions molt dures per a l'Ajuntament, estar sotmesos a la tutela de Madrid i una manca d'autonomia política i econòmica total. Varem trobar una gestió trufada de càrrecs imputats i amb una ombra de corrupció, amb tot el que suposa per a la imatge d'una ciutat com Alacant. Una ciutat que necessitava retrobar l'autoestima, la il·lusió, la confiança en la política i les institucions. Esta situació d'inestabilitat hi ha que resoldre-la lo abans possible i el PSPV ha de posar alguna cosa de la seva part. No entenem que se pose de perfil en la major crisi institucional que té el País Valencià.

La dependència econòmica del turisme és gran. Quina alternativa planteja Compromís?

En estos dos anys i mig en el govern hem tirat endavant el Pla de Ciutat, que tenen moltes ciutats de colors polítics diferents. Es tracta de reflexionar, amb la societat civil i la ciutadania, quina ciutat volem i podem ser de cara al futur. El turisme ha de ser un pilar d'aquesta ciutat, és indubtable, però este sector té que anar acompanyat d'altres perquè el nostre model siga més robust i ferm, que generen valor afegit i una ocupació de qualitat.

El PSPV vol impulsar l'arribada de més creuers...

Les xifres de creuers estan millorant, les xifres de 2017 han sigut millors que les de 2016 i les del 2018 millor que les del 2017. Però insistisc: no hem d'oblidar que hi han conjuntures internacionals que ajuden a que això passe. Necessitem un pla estratègic de turisme lligat al Pla de Ciutat per a superar l'estacionalitat del turisme, que es vincule més a l'oferta cultural urbana. Parlem per exemple de l'economia digital. Alguns indicadors mos permeten treballar en eixe sentit i recuperar per exemple la Ciutat de la Llum com a districte tecnològic. L'economia digital podria ser un element que mos permeta transformar el nostre teixit productiu i que els nostres joves no haja d'emigrar per a buscar-se la vida i puguen tornar.

El nostre sistema de finançament ens maltracta. En justícia, cada any 1.300 milions d'euros haurien de vindre al País Valencià i no venen

Us afecta la situació a Catalunya?

Òbviament, ho inunda tot. La corrupció del PP ha quedat tapada pel tema de Catalunya. Nosaltres, de forma coherent amb el que ha dit Compromís, creiem que amb la unilateralitat per part de les dues bandes no s'arriba a solucions. Catalunya no pot tindre més solució que la del diàleg, els acords i els pactes. S'ha demostrat que les posicions unilaterals, tant del govern espanyol com de la Generalitat, no han dut a avançar. Després dels resultats electorals se dibuixa una societat dividida que necessita solucions pactes que puguen representar a tota la societat. Açò en algun moment ha d'acabar amb una consulta vinculant i amb garanties per a resoldre una qüestió nuclear per a Catalunya ara mateix que és quin és el seu encaix en l'estat espanyol. Més pronte o más tard s'haurà d'arribar ahí.

Nosaltres estem tractant de fer pedagogia. També fer veure que el problema català no és l'únic problema a l'estat espanyol. Nosaltres tenim el problema del finançament autonòmic, que queda relegat a la cua. Som la comunitat autònoma amb pitjor finançament i som contribuents nets a l'estat: la nostra situació és absolutament injustificable. Lo que demanem és que el cas valencià s'incorpore com a un problema d'estat que ha de resoldre's. No podem ni gestionar les nostres pròpies competències, no podem mantindre el sistema de benestar valencià. El nostre sistema de finançament ens maltracta. En justícia, cada any 1.300 milions d'euros haurien de vindre al País Valencià i no venen.

Quan el Banc Sabadell va anunciar que traslladava la seva seu fiscal a Alacant ho vau celebrar amb una piulada molt polèmica.

Amb això no preteníem generar cap polèmica. Està clar que una entitat com el Banc Sabadell, que ja té molts lligams amb la ciutat d'Alacant amb l'absorció de la CAM, vinga ací no és una mala notícia per a la ciutat. Que vinga per aquesta qüestió no és el millor, hauríem volgut que vinguera en unes altres circumstàncies. Nosaltres tenim comprensió cap al que està passant a Catalunya. I ens afecta: l'economia catalana i la valenciana són les més integrades a l'Estat, tot el que passa a Catalunya ens afecta de primera mà. I també és de veres que ens agradaria veure més a Catalunya parlar sobre l'infrafinançament al País Valencià, que és una autèntica estafa. Sembla que de nosaltres no se'n recorda mai ningú. Desgraciadament, hem vist poques complicitats des d'altres territoris de l'Estat.