Narcís Serra i altres 14 exdirectius, imputats pel forat de 720 milions a CatalunyaCaixa

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha citat a declarar com a investigats 15 exalts directius de CatalunyaCaixa, entre els quals hi ha l'expresident de l'entitat, Narcís Serra -exvicepresident del Govern central durant l'època de Felipe Gonźalez-, i els exsecretaris generals Adolf Todó i José María Loza. El tribunal els imputa un delicte d'administració deslleial per diverses operacions immobiliàries durant els anys de la bombolla del sector que van deixar un forat de 720 milions d'euros en els comptes de l'entitat. La imputació arriba gairebé un any després que la Fiscalia Anticorrupció presentés una denúncia pels fets davant la pròpia Audiència Nacional, a partir de presumptes irregularitats detectades pel Fons de Reordenació Ordenada Bancària (FROB) després de la nacionalització de CatalunyaCaixa.

L'Audiència Nacional ha cridat a declarar Serra, Todó i Loza el 20 de febrer, i la resta d'exdirectius imputats, en els dies següents. El dia 21 hi Lluís Gasull, Eduardo Aznar, Joan Valls i Joan Güell; el dia 22, Antoni Llarden, Joan Manuel Pla, Josep Alonso i Joan Echaniz, i el dia 23 serà el torn de Josep Molins, Montserrat Robuste, Francisco José Villegas i Josep Maria Alentorn.

Segons la Fiscalia, Serra, Todó i els altres 13 exalts càrrecs de CatalunyaCaixa van dur a terme entre els anys 2000 i 2007 una quinzena d'operacions immobiliàries de risc en què s'haurien produït "notables irregularitats". La denúncia argumenta que la caixa va avalar "la majoria" de les operacions analitzades "confiant en la paraula" dels socis en la inversió, "sense informes previs externs independents al projecte" i sense dur a terme "anàlisis exhaustives d'aspectes com la solvència i capacitat dels associats". Tampoc s'haurien dut a terme informes jurídics sobre els contractes de les operacions.

La Fiscalia afegeix que gairebé totes les operacions analitzades requerien superar tràmits urbanístics "ineludibles" i de "resolució incerta" abans de poder construir-els habitatges. Com a exemple del caràcter altament especulatiu i de risc de les operacions, la Fiscalia apunta que en alguns casos es van adquirir terrenys no urbanitzables o, fins i tot, declarats d'especial interès.

El cas dels sobresous, pendent de judici

Aquest no és l'únic presumpte delicte en la cúpula de CatalunyaCaixa present als jutjats. Serra, Todó i altres 39 persones que formaven part del consell d'administració de l'entitat l'any 2010 estan a l'espera de judici oral, també imputats per administració deslleial, pel cas dels sobresous a l'entitat.

Segons la Fiscalia, els exdirectius van aprovar atorgar-se a ells mateixos "retribucions i indemnitzacions desproporcionades" i "alienes a la situació real de solvència" de l'entitat". CatalunyaCaixa, de fet, va ser intervinguda i nacionalitzada per l'Estat només dos anys després, després d'un rescat de més de 12.000 milions d'euros.

Va ser justament en relació a aquests sobresous que, el 2013, en compareixença en la comissió del Parlament que investigava la gestió de les caixes catalanes, l'exdiputat de la CUP David Fernàndez va etzibar a Todó qualificatius com ara "lladre impune".

La darrera aparició pública de Narcís Serra va tenir lloc el passat dissabte, en l'acte de comiat del PSC a la seva seu històrica del carrer Nicaragua de Barcelona, com a exprimer secretari de la formació, càrrec que va exercir del 1996 -substituint Raimon Obiols- fins al 2000 -abans de l'etapa de José Montilla-. Serra ha exercit diversos altres càrrecs polítics: ministre de Defensa -del 1982 al 1991-, alcalde de Barcelona -del 1979 al 1982-, i conseller de Política territorial -del 1977 al 1979.