CulturaMúsica amb consciència: plantant petites llavors de rebel·lia

Als festivals la gent hi va a passar-s'ho bé i escoltar els seus grups preferits. A Catalunya però, n'hi ha molts que intenten anar més enllà d'organitzar un concert darrere l'altre amb la darrera banda d'èxit. Molts d'ells entenen la cultura, i en aquest cas concret la música, com una eina pel pensament crític i la transformació social. Petites llavors de rebel·lia a través de la cultura que mostren altres maneres d'organitzar-se i dur a terme festivals on la qualitat de la seva aposta musical, no només no està renyida amb la manera com és duen a terme, sinó que és una part intrínseca d'entendre la cultura i la música.

Clownia i l'Espai Consciència

El Festival Clownia, que se celebra a Sant Joan de les Abadeses (Ripollès) entre el 27 i el 30 de juny i que ja ha penjat el cartell de sold out, malgrat moltes de les activitats són gratuïtes, és un exemple de pensament crític dins un ambient de música en directe. El festival organitzat pels Txarango al seu poble natal, compta des de fa temps amb L'Espai Consciència, un lloc especialment pensat i organitzat per reflexionar i debatre que es va decidir crear arran de totes les lluites socials en les que s'havia implicat la banda durant tots aquests anys.

“Des d'aquí volem generar pensament crític aprofitant un espai d'oci com pot ser un festival de música”, afirma Anna Palou, una de les coordinadores de l'Espai Consciència. “La cultura no pot anar separada de la transformació social”, defensa, “és una eina per poder arribar a públics diferents”. L'espai està composat per xerrades, una fira d'entitats populars, artistes que pinten en viu, tallers...

En aquesta edició l'Espai Consciència, on cada any hi participen centenars de persones, girarà entorn al lema “El capitalisme mata el planeta”. “Es tracta de donar elements a la gent per analitzar, però alhora dur accions pràctiques que puguin canviar la realitat”, afirma Palou, “el Clownia com a festival de música no es podia deslligar de tot això”. Petites llavors de rebel·lia “que esperem que algun dia donin els seus fruits”.

L'Esperanzah i la cooperativització de la música

Un dels altres festivals amb consciència que es fan a Catalunya és el ja veterà Esperanzah, al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, enguany entre l'11 i 13 d'octubre. L'Esperanzah neix també de la necessitat de fer de la cultura una eina de transformació social al barri de Sant Cosme, molts cops estigmatitzat. En aquest cas des de l'economia cooperativa. “Per a nosaltres no hi ha canvi possible, no hi ha possibilitat d'un altre model d'organització social, si no parteix d'un altre model cultural”, afirma Oscar Rando, membre del festival i de la cooperativa de l'Esperanzah.

“Sempre ens hem definit com una eina i no només com un festival”, afegeix. I els fets ho demostren. L'Esperanzah ha creat i acompanyat la creació de fins a 51 iniciatives d'economia social i solidària, com per exemple la cooperativització de grups com precisament Txarango o les Balkan Paradise Orchestra. Rando defineix la idea de festival que defensen quan diu que no volen ser el festival més important del món “sinó un festival útil per canviar aquesta relació amb el món que genera tantes desigualtats”. Recalca que pel festival el més important no és el cartell, sinó que “aquest any el festival l'hem cooperativitzat i d'aquesta cooperativa en formen part bandes com Zoo o Txarango, la Fundació Roca i Galès o fins i tot alguna congregació religiosa”.

I és que una de les novetats d'aquest any és que fa poc el festival s'ha constituït com una cooperativa amb més de 300 socis i sòcies fundadores, que integra tot allò que sigui necessari per fer un festival: des dels artistes, passant per pallassos o les pròpies persones que van al festival. “No només es tracta de música”, diu Rando, “sinó també d'implicar en un altre model de funcionament tota la gent que fa possible l'Esperanzah”.

Teixint aliances des del Say It Loud

Una de les altres llavors que fa ja més de deu anys que es va plantar és el festival de música Say It Loud, que enguany es farà entre el 18 i el 26 d'octubre a Barcelona. Aquest festival de músiques urbanes pretén demostrar, any rere any, que les propostes que neixen de l'economia social, fetes en espais públics, es poden dur a terme sense grans patrocinis privats i situar-se a primera línia de l'activitat cultural de la ciutat.

“El tema aquí és com entens la cultura”, diu Pablo Tudela, membre de la cooperativa Quesoni i un dels organitzadors del Say It Loud. I des d'aquest festival l'entenen com quelcom “intrínsec a la nostra quotidianitat, com una eina de transformació social i com quelcom al que tothom hi ha de tenir accés”. La manera que té aquest festival d'entendre la cultura, afirma Tudela, és no només anar a un recinte tancat “a consumir música durant unes hores, anar de festa, deixar-te la pasta i marxar”, sinó que quan parlen de ciutat, cultura i comunitat, els tres eixos en el que es basa el festival, significa “portar els nostres referents culturals als nostres espais quotidians i normalitzar-los” entenent que la cultura és transversal “a moltes esferes de la nostra vida, i que d'una manera o altre pot ser una eina des d'on abordar problemàtiques també quotidianes, com pot ser l'habitatge, l'educació o l'accés a la cultura”.

L'altre aspecte important pel Say It Loud és la feina que desenvolupen conjuntament amb altres espais comunitaris de la ciutat, com per exemple amb l'Ateneu Harmonia de Sant Andreu o la Farinera del Clot com a centre cultural. “La idea no només és fer activitats musicals en aquests llocs sinó també vertebrar més la comunitat creativa que hi ha entorn la música”, diu el membre del Say it Loud, “creiem que és important equilibrar la part social i comunitària amb la part musical i professional”.

D'aquesta manera el festival teixeix aliances estratègiques i polítiques amb altres espais que tenen una mateixa manera de treballar a l'hora de plantejar-se la producció d'espectacles i la cultura. Com per exemple és el cas d'Alterevents, especialitzats en el servei de restauració amb productes d'economia transformadora que formen part de la xarxa d'economia social i solidària o la col·laboració amb cooperativa Diomcoop, el Sindicat de Manters o el projecte d'escola popular Arcadia. “Tot això forma part de l'ADN del projecte: sumar gent al projecte i teixir aliances”. I mentrestant les llavors van creixent.