Municipalització de serveis, retorn del rescat a la banca i renda bàsica, la recepta dels moviments socials contra la crisi

Desenes d'entitats i plataformes dels moviments socials s'han conjurat per reclamar un Pla de Xoc Social per a combatre la crisi social, econòmica i sanitària derivada del coronavirus. La campanya, impulsada per 180 organitzacions dels moviments socials, posa sobre la taula mesures que plantegen un repartiment del treball "més just", l'impuls de la gestió pública dels serveis, la protecció del dret a l'habitatge, la regularització de les persones migrades i el retorn del rescat bancari de la crisi de 2008.

Les entitats l'han presentat davant la Borsa de Barcelona en una roda de premsa per reclamar que els bancs i el poder financer assumeixin els costos d'aquesta recessió, el contrari del que va passar a la darrera crisi: "Aquesta vegada, la crisi que la paguin l'Ibex 35 i els bancs", ha dit Alba Legide, portaveu de la campanya, que ha convocat una mobilització el pròxim 20 de juny a les 19.00 h al davant de la Borsa. 

En l'àmbit del treball, el Pla de Xoc Social exigeix "prohibir els acomiadaments i anul·lar els que s'han produït des de l'inici de l'emergència", així com evitar que "ningú es quedi sense ingressos" amb una renda bàsica incondicional que s'apliqui "a tota persona sense importar la seva nacionalitat o situació administrativa". També reivindica la necessitat de millorar les condicions laborals en l'àmbit sanitari i social, dos sectors especialment feminitzats, i aplicar mesures de protecció per als treballadors davant la propagació de la Covid-19.

"La banca ha d'assumir les pèrdues econòmiques. Exigim que retorni el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d'euros"

A més, la campanya denuncia la privatització a l'alça dels darrers anys dels serveis públics, com ara el sistema sanitari: "És imprescindible i urgent dotar de recursos suficients els centres sanitaris", demanen. Recorden que són les dones les que assumeixen el treball relacionat amb les cures, i que tot allò que quedi fora dels serveis públics ho hauran d'assumir les dones a les llars, abocant-les a la "doble precarització" produïda per les retallades en serveis. En aquesta línia, demanen la fi de l'oligopoli elèctric, la remunicipalització i nacionalització dels subministraments bàsics i la condonació del deute a les famílies per impagaments de l'aigua, la llum o el gas.

Habitatge per a tothom i la fi de la llei d'estrangeria

Pel que fa a la defensa del dret a l'habitatge, el Pla demana "exonerar el pagament d'hipoteques i lloguers" per tal que no s'acumuli el deute, així com "allargar la paralització de tots els desnonaments" i la constitució d'un parc públic d'habitatge. En un altre bloc de demandes pels drets de les persones migrades demanen la derogació de la llei d'estrangeria, la fi de les deportacions i el tancament definitiu dels CIEs, així com la protecció dels menors d'edat no acompanyats: "L'impacte de la crisi encara és més agut en col·lectius a qui se'ls nega l'estatus de ciutadania".

Pel que fa a l'obtenció dels recursos per apaivagar la crisi, les entitats posen el focus en els grans poders econòmics i demanen que no es repeteixi la recepta de la crisi econòmica de 2008, quan es va traslladar el deute privat dels bancs a l'administració pública: "La banca ha d'assumir les pèrdues econòmiques. Exigim que retorni el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d'euros". A més, també assenyalen que no s'ha tingut en compte si les empreses tenien beneficis a l'hora d'aplicar un ERTO: "Poden buidar la caixa de la Seguretat Social per protegir els beneficis de les grans empreses privades sense gairebé condicions ni contrapartides".

El Pla de Xoc Social compta amb els suports del teixit de sindicats d'habitatge de barris barcelonins, així com el Sindicat de Llogateres de Catalunya i la PAH; associacions i sindicats estudiantils; organitzacions ecologistes com Ecologistes en Acció o Fridays For Future; organitzacions i comitès de vaga del 8 de març lligats al moviment feminista; plataformes veïnals com la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB); sindicats laborals com la CGT o la COS; organitzacions juvenils i partits polítics com les JERC, assemblees locals de la CUP, Arran, i altres plataformes dels moviments socials com són la Marea Blanca o la Marea Pensionista. Tots ells adverteixen que pressionaran l'Executiu perquè posi a la pràctica les seves demandes: "Si el Govern no aplica aquestes mesures, buscarem totes les vies col·lectives per pressionar i garantir els drets de milions de persones".