Este artículo se publicó hace 6 años.
La multiconsulta de Barcelona, en mans del PDECat i el PSC
El ple municipal d'aquest divendres votarà si rectifica la decisió de l'abril i avala preguntar la ciutadania sobre la remunicipalització de l'aigua i el canvi de nom de la plaça Antonio López. El tema torna a l'agenda arran d'un informe dels serveis jurídics de l'Ajuntament que subratlla que no podien tombar-se les preguntes amb arguments polítics, sinó únicament polítics. Bcomú, ERC i CUP donen suport a la iniciativa i el PP s'hi oposa, de manera que PDECat i PSC decantaran la balança
Barcelona-
La multiconsulta torna a l'agenda política barcelonina, fins al punt que el plenari municipal d'aquest divendres votarà si rectifica la decisió presa a l'abril i valida les dues preguntes, avalades per desenes de milers de signatures, sobre la remunicipalització de la gestió de l'aigua i el canvi de nom de la plaça Antonio López. En una roda de premsa celebrada aquest dimecres al matí a la plaça Sant Jaume, les entitats promotores de les dues preguntes -Aigua és Vida i Metromuster, respectivament- i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) han demanat a tots els grups municipals que "no posin entrebancs en l'aprofundiment democràtic de Barcelona", no "contradiguin" les conclusions de l'informe dels serveis jurídics de Barcelona i "facilitin" la realització d'ambdues consultes ciutadanes.
La possibilitat que el ple de Barcelona rectifiqui la votació del 10 d'abril l'ha obert un informe dels serveis jurídics municipals, que ha estimat el recurs presentat per persones físiques signants de les dues iniciatives. L'argument del recurs és que basant-se en el reglament de participació ciutadana que el ple va aprovar, gairebé per unanimitat, l'octubre de l'any passat, els grups polítics només podien votar en contra de les preguntes si exposaven que aquestes vulneraven l'ordenament jurídic. Però la realitat és que en el ple del 10 d'abril, en el que va tombar-se inicialment la multiconsulta, els arguments per oposar-s'hi van ser bàsicament polítics i no pas jurídics. PDECat, Cs, PSC i PP van votar en contra de les dues preguntes, mentre que la CUP va fer-ho només en la de l'aigua. ERC, en canvi, va votar a favor de les dues, com també va fer Barcelona en Comú.
La CUP ja ha anunciat que, en aquesta ocasió, avalarà les dues preguntes, mentre que el PP s'hi mantindrà en contra, de manera que després de les reunions mantingudes amb les diverses formacions polítiques els impulsors de les preguntes apel·len, sobretot, el PDECat i el PSC. En concret, la portaveu d'Aigua és Vida, Miriam Planas, ha afirmat que exigeixen a "PDECat i PSC que es posicionin a favor de la democràcia directa i no pas dels interessos econòmics d'Agbar", la companyia que controla la societat que gestiona el servei d'aigua a la capital catalana. En la roda de premsa, també s'ha insistit en la idea que les iniciatives "representen la possibilitat d’aprofundir en el model de democràcia que tenim a Barcelona actualment". En qualsevol cas, si la iniciativa tira endavant no es podrà fer durant aquest mandat, ja que el reglament de participació municipal estableix que mai se celebrarà en el mig any previ a unes eleccions locals. La intenció de les entitats, però, és que es faci a l'inici de la legislatura vinent.
Mobilització d'Agbar en contra de la iniciativa
Tant la iniciativa sobre la remunicipalització de la gestió de l'aigua com la que advoca canviar el nom de la plaça Antonio López pel de plaça Idrissa Diallo -en homenatge a un jove guineà que va morir el 2012 al CIE de la Zona Franca- van superar les 15.000 signatures vàlides perquè el plenari donés el vistiplau a les preguntes. La consulta sobre l'aigua va provocar una reacció immediata d'Agbar, la multinacional catalana filial del gegant francès Suez. La companyia, que acumula més d'un segle gestionant l'aigua a la capital catalana tot i que durant moltes dècades ho ha fet sense tenir un contracte de concessió, va presentar directament o indirectament diversos recursos contra la multiconsulta.
A més a més, durant els mesos en què es va parlar de la iniciativa va disparar la seva despesa publicitària, que segons va revelar Crític va situar-se en gairebé 950.000 euros durant els quatre primers mesos de 2018, gairebé la mateixa quantitat que la invertida durant tot el 2017. Segons Aigua és Vida, la campanya pretenia "intentar manipular l’imaginari col·lectiu al seu favor o les pressions sobre les diverses forces municipals per influir en el seu vot finalment aconseguiren torpedinar la possibilitat que la ciutadania fos consultada".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..