El moviment veïnal de Barcelona es conjura per demanar la fi dels desnonaments oberts

L’habitatge segueix sent la gran preocupació dels veïns i veïnes de Barcelona. Així ho reflectia l’última Enquesta de Serveis Municipals de gener de 2019; els barcelonins col·loquen conflicte habitacional a dalt de tot només després de la inseguretat. El govern d’Ada Colau, que tenia com a un dels objectius principals blindar l’accés a un sostre digne a la ciutat, ha topat amb els límits competencials de l'àmbit municipal i amb un conflicte entrellaçat amb la precarietat i la voracitat del mercat immobiliari, que posa la capital catalana al punt de mira. Destaquen el compromís entre l'Ajuntament i la Generalitat per obligar als promotors privats a col·laborar en el parc públic d'habitatge, així com la recent reforma de la llei d'arrendaments urbans del govern de Pedro Sánchez. Però en el dia a dia, la realitat no perdona: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona ja porta comptabilitzats 24 desnonaments aquest gener de 2019.

Els moviments socials vinculats amb l'habitatge ara denuncien, a més, un augment dels anomenats desnonaments oberts. És a dir, aquells que s'executen sense una data fixa: els damnificats són sabedors que seran desnonats en una forquilla delimitada de dies, però no coneixen amb exactitud quan serà el moment que arribarà la comitiva policial per fer-los fora. Per aquest motiu, centenars d'entitats, associacions i organitzacions del teixit veïnal de Barcelona s'han unit en la plataforma Prou Desnonaments Oberts, on publiquen un manifest amb el qual demanen la fi d'aquesta pràctica que consideren abusiva.

Una de les assemblees firmants és el Grup d'Habitatge de Sants que, com explica l'activista Eve R., també ha detectat un augment d'aquest tipus de desnonaments al barri: "Fa un any no se'n feien. Però fa tres o quatre mesos enrere que s'han començat a fer habituals. Abans, el desnonament obert arribava al quart intent, ara ja el practiquen a la primera o a la segona", explica. Tal com la plataforma explica al seu manifest, els activistes critiquen que aquest tipus d'expulsions fan que les famílies afectades pateixin "la inseguretat de no saber si quan tornin de la feina, de l’escola o del mercat continuaran tenint llar".

Els activistes critiquen que no comunicar la data de l'expulsió impossibilita donar una resposta social: "Saben que hi ha molt pocs desnonaments que s'hagin executat amb gent a la porta, i aquesta és una pràctica habitual dels grups d'habitatge i la PAH", diu l'Eve R. Explica que, en alguns barris com ara el Poble Sec, els veïns han fet guàrdia durant quinze dies per provar de fer front a desnonaments oberts: "És un desgast que no podem assumir en grup. L'objectiu està clar, desmobilitzar a la gent", denuncia.

És el cas de la Júlia Nueno, també membre del Grup d'Habitatge de Sants, que el setembre passat va ser expulsada per la policia d'un pis ocupat entre un grup de joves al barri de Sant Antoni: "Vivíem a quatre pisos del carrer Compte Borrell 59, una finca que portava buida quatre o cinc anys. Vam intentar entrar en contacte amb el propietari per demanar un lloguer social, assequible, i quedar-nos-hi". Nueno explica que els veïns de la finca vivien de lloguer amb rendes antigues i que estaven patint l'anomenat mobbing immobiliari: "Semblava que, ara que s'ha revalorat la zona del mercat de Sant Antoni, el propietari es volia vendre l'edifici".

Un dia van rebre una ordre de desnonament per un dels pisos que els avisava que serien expulsats entre el 23 de setembre i el 8 d'octubre. Quan van trucar als advocats, els van avisar que aquesta ordre també estava dictada per un altre dels quatre pisos, i fins i tot asseguren rebre una altra per un tercer pis per a les mateixes dates passat el primer dia que marcava l'avís: "Era el primer desnonament que havíem d'afrontar des de casa nostra i ja era obert. Nosaltres estàvem preparades perquè passés a un dels pisos, però no a tres". La comitiva de la Brigada Mòbil va aparèixer a les set del matí amb ells a dins: "Vam cridar a la nostra xarxa de veïns, però no va haver-hi temps de reacció", explica.

L'altra conseqüència d'aquesta pràctica és la càrrega emocional que des de la Plataforma denuncien que han d'afrontar les famílies. "Durant 15 dies no saps quan apareixeran", explica la Júlia. "Estàs pendent, no pots ni dormir". L'Eva R. també relata l'últim cas que el Grup d'Habitatge de Sants va provar d'aturar: "El Mohamed explicava que qualsevol soroll que sentia a les nits pensava que era la comitiva policial. Ell estava gestionant l'entrada a un alberg, però havia de lidiar amb la possibilitat que el fessin fora abans que ho tingués solucionat", explica. La Plataforma denuncia la duresa dels desnonaments oberts quan es practiquen amb famílies sense una alternativa d'habitatge.

Una pràctica de legalitat dubtosa

Més enllà de la crítica social, Prou Desnonaments Oberts també denuncia que aquesta pràctica no s'ajusta a l'ordenament jurídic. Tal com defensen al manifest, els articles 21, 437, 440, 447, 549 i 704 de la Llei d'Enjudiciament Civil parlen de "dia i hora" quan es tracta de desnonaments. Des de la plataforma consideren que l'administració de la justícia està fent una lectura molt àmplia del codi per permetre els desnonaments oberts: "La campanya que iniciem va enfocada a demanar a la degana de la Ciutat de la Justícia que no els autoritzi. Estan interpretant la llei com els hi dóna la gana", critica Eve R. Asseguren que des del deganat de la seu judicial s'ha comunicat a la resta de jutges que poden demanar desnonaments amb data oberta i ara sol·liciten una reunió per buscar la fi d'aquesta pràctica.

A més, Nueno afirma que no es tracta de l'única irregularitat en el camp dels desnonaments. L'activista cita algunes de les males pràctiques que, des del teixit veïnal, han anat recomptant durant les últimes setmanes: "Nosaltres ja vam viure com no ens havien informat correctament dels desnonaments. I no només això, al Poble Sec la BRIMO ha actuat amb menors dins de casa. Fa poc, al barri del Raval es va aconseguir aturar un desnonament i l'endemà la policia hi va tornar", enumera.

La Plataforma ha aconseguit un ventall molt ampli d'adhesions: des dels grups d'habitatge de barris com el de Sants, el Poble Sec o Gràcia, fins a assemblees feministes, centres socials, grups polítics, organitzacions veïnals... "Tots els grups d'habitatge estem molt coordinats als barris. Cada grup té relació amb la resta de teixit del seu entorn. Això ha fet que aquesta campanya arribi molt més", explica Eve R. El pròxim dilluns 14 de gener Prou Desnonaments Oberts ha convocat una roda de premsa per presentar les seves demandes i iniciar la campanya oficialment.